Estret de Kertx

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaMar d'Azov
Керченский пролив - Kèrtxenski proliv, Керченська протока - Kèrtxenska protoka, Keriç boğazı, Хы ТІуалэ - Khy tuale, Βόσπορος Κιμμέριος - Bósporos Kimmerios.
Imatge
L'estret de Kertx en més detall, amb l'illa de Tuzla al mig i la punta de Txuixka
TipusEstret Modifica el valor a Wikidata
EpònimKertx Modifica el valor a Wikidata
Part demar Negra Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentEuropa
PaísRússia Rússia
Flag of Ukraine.svg Ucraïna (La península ucraïnesa de Crimea és ocupada per Rússia)
Locatie Straat van Kertsj.PNG Modifica el valor a Wikidata
 45° 21′ N, 36° 39′ E / 45.35°N,36.65°E / 45.35; 36.65Coord.: 45° 21′ N, 36° 39′ E / 45.35°N,36.65°E / 45.35; 36.65
Banyat permar Negra i mar d'Azov Modifica el valor a Wikidata
Ciutats riberenquesKertx (RUS)/(UKR)
Taman (RUS)
Afluent
Dades i xifres
Profunditat18 m Modifica el valor a Wikidata
Mida15 (amplada) km

L'estret de Kertx connecta el mar Negre amb el mar d'Azov i separa les penínsules de Crimea (Ucraïna, ocupada per Rússia) a l'oest, i de Taman (Rússia) a l'est. Té una amplada d'entre 4,5 i 15 km i 18 metres de profunditat. El port més important n'és a la ciutat de Kertx, a Crimea.[1]

Al centre de l'estret, hi ha l'illa de Tuzla que pertany a la ciutat de Kertx. El 2003 tenia uns quaranta habitants. Cap Fonar, a l'estret és el punt més oriental de la península de Crimea. Des de mitjan segle xix, l'estret poc pregon esdevenia un obstacle a la navegació. S'hi va escavar un canal a peatge de 24,3 km que accepta vaixells amb un calat fins a vuit metres de calat.[2]

Pont de l'estret de Kertx (2018)

Després de l'ocupació il·legal per Rússia el 2014, s'hi va construir un pont de dinou quilòmetres. Abans, només un transbordador connectava el port Krym (ucraïnès: Порт Крим), a la ciutat de Kertx, amb el Port de Caucas (rus i ucraïnès: Порт Кавказ), un petit port situat sobre una cordó litoral, la punta de Txuixka, a la península de Taman i al raion de Temriuk al territori de Krasnodar.

Història[modifica]

Període grec[modifica]

Colònies gregues al nord de la Mar Negra.

A l'antiguitat, l'estret de Kertx fou conegut com el Bòsfor Cimmèric (en grec antic: Βόσπορος Κιμμέριος, Bósporos Kimmerios).[3] A la regió hi havia algunes colònies gregues de les quals la mil·lèsima Panticapèon, unida a altres ciutats (Fanagòria i Nimfèon) i als pobles cimmeris (escites) de la regió va originar el regne del Bòsfor Cimmèric. Els pobles cimmèris poblaven la regió entre el Quersonès (Crimea) i el riu Tyras (Dnièster). Els grecs s'hi van establir a la costa des del segle vii aC. Panticapèon (també esmentada com a Bosforos) era a l'oest de l'estret. Una altra colònia important era Teodòsia (també colònia milèsia). Entre ambdues, de nord a sud, hi havia Dia (potser Fasis), Nimfèon (en romanen unes ruïnes), Acra, Kutaia (llatí Cytaea) i Cazeca. Al nord de Panticapèon hi havia Murmekion i Partenion. Les ciutats dels cimmeris eren Cerberion, després anomenada Kimmerikon (possiblement de nom original Temruk), Patraos, Kepos i Fanagòria (Taman).[3]

Segle xviii[modifica]

El 8 de juliol de 1790 hi va tenir lloc una batalla entre l'armada russa conduïda per l'almiral Fiódor Fiódorovitx Uixakov (1745-1817), i l'otomana, que se saldà amb una victòria russa.[4]

Segle xx[modifica]

Durant la Segona Guerra Mundial va ser l'escenari de la batalla de la Península de Kertx per una coalició de l'exèrcit romanès amb les forces nazis alemanys contra Rússia.[5]

El 2003 Ucraïna i Rússia van concloure un acord sobre l'estret. Els problemes havien començat quant Rússia havia començat a construir una carretera cap a l'Illa de Tuzla que des de 1925 pertany a Ucraïna. Des d'aleshores van considerar el Mar d'Azov i l'estret com a aigües internes d'ambdós països que havien de decidir junts sobre l'ús.[6] Com sovint, Rússia no va gaire respectar l'acord.[7]

El 2014 Rússia va ocupar la península de Crimea i des d'aleshores hi va controlar tot el trànsit marítim dels ports ucraïnesos de la Mar d'Azov cap al mediterrani. Hi ha hagut vàries incidents i ja al 2018 Rússia hi va atacar i capturar tres vaixells ucraïnesos.[7] Aleshores al 2018 Ucraïna ja temia una ofensiva contra Mariúpol, el que finalment es va realitzar durant l'Invasió russa d'Ucraïna del 2022.[8]

El 2018, el dictator rus Vladimir Putin hi va estrenar un pont, que així li dona una connexió terrestre entre Rússia i la península ocupada il·legalment.[9] El 23 de desembre de 2019 s'hi va estrenar també el ferrocarril.[9]

Referències[modifica]

  1. En altres llengües es diu:
    • ucraïnès Керченська протока, Kèrtxenska protoka
    • rus: Керченский пролив, Kèrtxenski proliv'
    • tàtar de Crimea Keriç boğazı
    • adigué: Хы ТІуалэ, transcrit: Khy tuale
    • grec antic: Βόσπορος Κιμμέριος, Bósporos Kimmerios}}
  2. «Kerch-Yenikale Canal, Ukraine» (en anglès). Mindat – Hudson Institute of Mineralogy. [Consulta: 7 maig 2022].
  3. 3,0 3,1 Smith, William. «Bo'sporus Cimme'rius». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood. Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854. 
  4. «Birthday anniversary of Feodor Ushakov, eminent Russian naval commander, founder of a new military tactics for the Navy, admiral who knew no defeats» (en anglès). Boris Yeltsin Presidential Library. [Consulta: 7 maig 2022].
  5. «El disputat estret de Kertx» (en catalan). Racó Català, 22-11-2016. [Consulta: 7 maig 2022].
  6. Prescott, Victor; Triggs, Gilliam D. International frontiers and boundaries (en anglès). Leiden: Martinus Nijhoff Publishers, 2008. ISBN 978-90-474-3364-4. 
  7. 7,0 7,1 A.B «Condemna internacional a l'atac rus contra vaixells ucraïnesos a Crimea». El Punt Avui, 27-11-2018 [Consulta: 7 maig 2022].
  8. EuropaPress «El batlle de Mariúpol alerta que 200 civils continuen atrapats a la planta d’Azovstal». VilaWeb, 04-05-2022.
  9. 9,0 9,1 «Inauguració d’un pont que uneix Crimea amb Rússia». Cronologia dels Països Catalans i del món. Grup Enciclopèdia, 15-05-2018. [Consulta: 7 maig 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estret de Kertx