Cimmeris

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de grup humàCimmeris
Tipuspoble Modifica el valor a Wikidata

Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric) fins al segle VII aC quan va envair l'Àsia Menor.

Història[modifica]

El poble dels cimmeris pertany a la llegenda i a la història. Homer diu a l'Odissea que vivien més enllà de l'oceà, submergits en la foscor perquè allà no hi arribaven els raigs d'Hèlios. Eren molt propers als escites ètnicament i arqueològicament idèntics. Segons Heròdot, ocupaven originàriament els territoris entre el Boristenes (Dnieper) i el Tanais (el Don) i van ser expulsats pels escites. Al final del segle VIII aC van vorejar les costes de l'Euxí, van passar per Còlquida i fins al riu Halys envaint l'Àsia Menor. En aquesta incursió van ocupar la ciutat de Sardes, excepte la ciutadella, durant el regnat d'Ardis II, probablement cap a l'any 654 aC. El seu nét Aliates II va ser prou fort com per expulsar els cimmeris d'Àsia. Es diu que juntament amb els treris, parents seus, i altres tribus tràcies (se suposa que eren diferents branques de la mateixa ètnia), van devastar l'Àsia Menor des de temps molt antics, fins i tot abans de l'època d'Homer, segons diu Estrabó. Els fragments conservats de la poesia elegíaca més antiga mostren vivament els sentiments que els jonis i els habitants d'Efes en particular tenien cap aquest poble. El poeta Cal·lí d'Efes, quan els cimmeris van prendre Sardes, va implorar seriosament a Zeus que lliurés aquella ciutat de les hordes salvatges.

S'ha suposat que els cimmeris van passar per Tràcia per anar a Jònia i a Lídia, ja que el camí que diu Heròdot al llarg de la costa de la Mar Negra, és gairebé impracticable per un poble nòmada, perquè el Caucas s'estén fins a la mateixa riba de l'Euxí. La persecució dels cimmeris per part dels escites també es creu que va ser una invenció. Estrabó diu que els cimmeris eren els principals ocupants del Quersonès Tàuric, i tenien una important ciutat fortificada a la península de Crimea que tancava l'istme per la banda de terra. Els cimmeris van donar el nom a Crimea. Heròdot menciona que a la seva època encara hi havia vestigis de les tombes dels reis cimmeris prop del riu Tiras (Dnièster), i en diversos llocs del país dels escites.

Els assiris els anomenaven Ga-mir o Gi-mir-a-a (Gimirri), que voldria dir poble que va i ve. Els arqueòlegs els identifiquen amb la cultura de Novočerkass a les planes d'herba entre el Pruth i el Don, cultura que va florir entre el 900 i el 650 aC.

Abans del 675 aC van destruir el Regne de Frígia on regnava Mides IV. Mentre a la part occidental del regne sorgia el regne de Lídia, a les planes de Frígia es van establir el cimmeris.

En els següents anys van atacar Urartu i Assíria. Van atacar també Lídia i van ser aturats a les portes cilícies pel rei assiri Assurbanipal, a qui el rei Giges havia demanat ajuda. Un altre atac devastador es va produir cap a l'any 644 aC quan van saquejar la capital, Sardes, però el rei Ardis II els va rebutjar. Després es van estendre cap a Paflagònia, on van ocupar Sinope i van destruir moltes colònies gregues de la costa nord de l'Euxí, però el progressiu assentament els va fer menys actius i progressivament els lidis van ocupar part del seu territori sota el rei Aliates II]. en canvi Urartu va desaparèixer al començament del segle vi aC a mans d'una branca dels cimmeris i després es van aliar als medes. Quasi al mateix temps que desapareixia Urartu els cimmeris també van desaparèixer de la historia.

El geògraf i historiador Posidoni va ser el primer en identificar als cimmeris amb els cimbres, i aquesta opinió que Estrabó considerava probable va ser adoptada pels romans, però això era un error originat per la similitud dels noms.[1]

Idioma[modifica]

Infotaula de llenguaCimmeri
Tipuspoble Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deCaucas del Nord
Codis
ISO 639-3cap

Només alguns noms personals en llengua cimmeriana han sobreviscut en inscripcions assíries.

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). «Cimmerii». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 13 gener 2021].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]