Urartu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Urartu fou un regne a la zona del llac Van a Armènia.

Història[modifica | modifica el codi]

Les fonts hitites esmenten alguns països a la zona d'Urartu: Haiasa, Azzi, Suhma, Isuwa i Altxe (cap al 1388 aC a 1320 aC). Els assiris van atacar la regió el 1114 aC i van arribar al llac Van, i esmenten que el país, que es deia Nairi, tenia 23 reis. Cap a l'any 880 aC, aquestos 23 principats ja estan unificats sota el rei de Biaini (és a dir, del llac Van), que les fonts assíries denominen rei d'Urartu (en les seves inscripcions, els reis d'Urartu es titulen reis de Nairi si escriuen en assiri, i reis de Biaini i senyors de Tushpa si ho fan en urartià). El primer rei fou Arame, titulat erili-erilave ('rei de reis'), que va donar el seu nom a la província d'Aramili (més tard, coneguda com a Apahuniq), que va tenir com a capital Arzachkun (suposadament, Manazkert).

Biaini fou el nom que els urartians donaven al seu Regne d'Urartu (que n'és el nom assiri). Biaini vol dir una cosa semblant a 'Regne del llac Van', zona que abans el assiris anomenaven Nairi.

Període d'expansió[modifica | modifica el codi]

Sarduri I, potser un usurpador, va fundar una dinastia i va traslladar la capital a Tushpa (la moderna Van), a la vora del llac Van, i la va fer fortificar. El seu fill Ishpuini va incorporar al regne el país de Musasir, del qual va fer governador el seu fill (el futur Sarduri II), però fou atacat per Shamshi-Adad V d'Assíria. El seu successor, Menua I, va expandir el regne. Argisti I encara va ampliar més els dominis a la regió de l'Araxes i el llac d'Erevan, a més d'aconseguir rebutjar els atacs de Salmanassar IV d'Assíria.

Període de decadència[modifica | modifica el codi]

A la meitat del segle VIII aC, es va enfrontar amb el Regne de Mana, i a finals del segle van començar els atacs dels cimmeris. Simultàniament, els assiris, liderats per Sargon II, van atacar el regne. Rusa I fou derrotat per Sargon II al llac Úrmia. Les invasions escites van continuar i, a finals del segle VII aC, gairebé havien destruït el regne (les excavacions arqueològiques mostren un alt nivell de destrucció per foc). Entre el 612 aC i el 585 aC, el país va ser conquerit per tribus tracofrígies (que acabarien formant el futur poble dels armenis), que destruïren el regne. L'últim rei d'Urartu o un dels primers reis dels invasors armenis es va sotmetre als medes.

Reis d'Urartu o Biaini[modifica | modifica el codi]

Arqueologia[modifica | modifica el codi]

El descobriment de la civilització es va fer el 1827 per Friedrich Eduard Schulz, de la societat francesa d'orientalistes. Schulz fou assassinat per bandits kurds el 1829. Van seguir altres troballes i intents de traducció de les inscripcions, alguns investigadors dels quals van tenir la mateixa fi que Schulz. A partir del 1870, les ruïnes de la zona foren saquejades pels residents, per vendre els objectes als exploradors europeus. La primera catalogació de les inscripcions es va fer per sir Archibald Henry Sayce i Karl Sester a la darrera part del segle XIX. L'estela de Rusa fou descoberta el 1891. La regió va passar a control rus el 1915, i Nikolai Jakovlevich Marr i Iosif Abgarovich Orbeli van fer algunes troballes rellevants, especialment els annals de Sarduri II. Al llarg del segle XX, es van fer nombroses troballes, primer a l'Armènia soviètica i després també a la part turca.

Llocs arqueològics[modifica | modifica el codi]

Economia[modifica | modifica el codi]

La població del país es dedicava a l'agricultura i la ramaderia. Treballaven la pedra i els metalls, i exportaven gerres i pots de metall a Frígia.

Administració[modifica | modifica el codi]

El rei tenia el poder suprem i era, a més a més, gran sacerdot de Khaldi, la principal deïtat del país. Alguns temples de Khaldi formaven part del complex del palau reial i n'hi havia d'altres separats.

Religió[modifica | modifica el codi]

La principal deïtat era Khaldi, però la religió dels urartians era politeista. Altres deïtats inclouen Teisheba, déu dels cels, Teshshub, deïtat hurrita, i Khurits i Shiwini, dees del sol.

Llengua i escriptura[modifica | modifica el codi]

Article principal: Urartià

El llenguatge d'Urartu és aglutinatiu i emparentat amb l'hurrita, i està classificat en el grup hurrourartià de llengües; cronològicament, la llengua sembla ser una continuació dels dialectes hurrites; no presenta influències semites ni indoeuropees, però sí d'algunes llengües del Caucas, emparentada amb la família de llengües alaròdies. Els georgians li atribueixen també una connexió amb el georgià.

Per a escriure, es va utilitzar un sistema local jeroglífic, però més tard van adoptar el cuneïforme assiri, limitant l'ús del sistema nacional que, al segle VIII, va quedar reduït a escrits religiosos i comptables.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 38° N, 43° E / 38°N,43°E / 38; 43