Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014.
El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia. Té una superfície de 5.200 km², amb una llargària màxima de 140 km, una amplada màxima de 55 km i una profunditat màxima de 16 m.
Fins fa unes dècades era el llac més gran d'orient mitjà i el tercer llac d'aigua salada més gran del món, però una combinació d'explotació d'aqüífers, preses en els rius tributaris, episodis de sequera i el canvi climàtic han provocat que el llac hagi reduït la seva quantitat d'aigua en més d'un 80%.[1] La major part del llac és un parc nacional i és una reserva de la biosfera de la UNESCO. A la fortalesa de Shahu Tala, en l'illa Shahi, la més gran del llac, és on es va enterrar el 1265 el kanmongolHülegü.[2]
Urmia és un nom siri que vol dir "ciutat d'aigua". Antigament s'anomenava Mariane[3] o Shishast en farsi. Els armenis li van dir Kaputan i la regió cap a l'oest va pertànyer al Regne d'Armènia; el segle viii es va islamitzar. Vers 1930, el xaReza Pahlavi li va canviar el nom a Rezaiyeh (ریاچهٔ رضائیه), però el nom fou eliminat després de la revolució islàmica els anys setanta.
,Aji Čay ,Barabduchai (en) 
) × 140 (
) km 
