Gavina
| Larinae | |
|---|---|
 | |
_-Espanola_-Punta_Suarez2.jpg) | |
|
| |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Laridae |
| Subfamília | Larinae (Vigors, 1825) |
|
| |
| Gèneres | |
 | |
.JPG)
.jpg)
Les gavines són ocells marins que pertanyen a la família dels làrids i a l'ordre dels caradriformes i són excel·lents voladors, bé que no volen mai en ple oceà i es limiten a migrar vorejant les costes. Sovint es considera que formen per elles mateixes la subfamília dels larins (Larinae) o fins i tot la família dels làrids.
Contingut
Morfologia[modifica]
- Aspecte robust, les ales punxegudes i estretes, i la cua arrodonida i curta.
- El bec és massís i acabat en ganxo.
- Els dits estan units per una membrana interdigital, cosa que demostra inequívocament la seua adaptació a la vida aquàtica. Aquesta membrana uneix els tres dits anteriors, mentre que el quart resta en posició posterior i lliure.
- La major part dels làrids presenten un plomatge gris, blanc i negre, colors que es troben barrejats en proporció variable, mentre que els joves tenen tonalitats terroses variables.
- No existeix dimorfisme sexual, malgrat que els mascles solen ser més grossos.
Hàbitat[modifica]
Freqüenten tota classe de costes i poques espècies se'n van mar endins, lluny del litoral.
Reproducció[modifica]
Neixen pel cul, de vegades molt denses, i els polls neixen ja proveïts de plomissol, malgrat que no abandonen el niu fins que no ha passat un temps prudencialment llarg, cosa que representa una adaptació a fugir dels depredadors i dels seus congèneres, ja que en els làrids és molt freqüent el canibalisme. Els joves assoleixen la maduresa sexual entre un i quatre anys, en el moment en què adquireixen el plomatge definitiu.
Alimentació[modifica]
L'alimentació és omnívora, cosa que ha produït augments notables de les poblacions d'algunes espècies de làrids, ja que aprofiten qualsevol tipus de recursos, incloses les escombraries provinents de poblacions humanes.[1]
Taxonomia[modifica]
- Gènere Larus
- Larus scoresbii
- Larus pacificus
- Larus belcheri
- Larus atlanticus
- Larus crassirostris
- Larus modestus
- Larus heermanni
- Larus leucophthalmus
- Larus hemprichii
- Larus canus
- Larus audouinii
- Larus delawarensis
- Larus californicus
- Larus marinus
- Larus dominicanus
- Larus glaucescens
- Larus occidentalis
- Larus livens
- Larus hyperboreus
- Larus glaucoides
- Larus thayeri
- Larus argentatus
- Larus heuglini
- Larus smithsonianus
- Larus michahellis
- Larus cachinnans
- Larus vegae
- Larus armenicus
- Larus schistisagus
- Larus fuscus
- Larus ichthyaetus
- Larus brunnicephalus
- Larus cirrocephalus
- Larus hartlaubii
- Larus novaehollandiae
- Larus scopulinus
- Larus bulleri
- Larus maculipennis
- Larus ridibundus
- Larus genei
- Larus philadelphia
- Larus saundersi
- Larus serranus
- Larus melanocephalus
- Larus relictus
- Larus fuliginosus
- Larus atricilla
- Larus pipixcan
- Larus minutus
- Gènere Rissa
- Gènere Pagophila
- Gènere Rhodostethia
- Gènere Xema
- Gènere Creagrus
Espècies representatives dels Països Catalans[modifica]
Cal destacar-ne la gavina vulgar, la gavina capblanca, la gavina corsa, el gavià fosc i el gavià argentat.
Referències[modifica]
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 114-115. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gavina |
- Vídeos de làrids en llur hàbitat natural. (anglès)
- Enregistraments sonors de làrids. (anglès)
- Informació sobre les diferents espècies d'aquesta família. (anglès) i (francès)
