Gavina

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Gavines)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gavines
Gavina vulgar (Larus ridibundus)
Creagrus furcatus
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Subordre: Lari
Família: Laridae
Subfamília: Larinae
(Vigors, 1825)
Gèneres

Larus
Rissa
Pagophila
Rhodostethia
Xema
Creagrus

Les gavines són ocells marins que pertanyen a la família dels làrids i a l'ordre dels caradriformes i són excel·lents voladors, bé que no volen mai en ple oceà i es limiten a migrar vorejant les costes. Sovint es considera que formen per elles mateixes la subfamília dels larins (Larinae) o fins i tot la família dels làrids.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Aspecte robust, les ales punxegudes i estretes, i la cua arrodonida i curta.
  • El bec és massís i acabat en ganxo.
  • Els dits estan units per una membrana interdigital, cosa que demostra inequívocament la seua adaptació a la vida aquàtica. Aquesta membrana uneix els tres dits anteriors, mentre que el quart resta en posició posterior i lliure.
  • La major part dels làrids presenten un plomatge gris, blanc i negre, colors que es troben barrejats en proporció variable, mentre que els joves tenen tonalitats terroses variables.
  • No existeix dimorfisme sexual, malgrat que els mascles solen ésser més grossos.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Freqüenten tota classe de costes i poques espècies se'n van mar endins, lluny del litoral.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Nien en colònies, de vegades molt denses, i els polls neixen ja proveïts de plomissol, malgrat que no abandonen el niu fins que no ha passat un temps prudencialment llarg, cosa que representa una adaptació a fugir dels depredadors i dels seus congèneres, ja que en els làrids és molt freqüent el canibalisme. Els joves assoleixen la maduresa sexual entre un i quatre anys, en el moment en què adquireixen el plomatge definitiu.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

L'alimentació és omnívora, cosa que ha produït augments notables de les poblacions d'algunes espècies de làrids, ja que aprofiten qualsevol tipus de recursos, incloses les escombraries provinents de poblacions humanes.[1]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Espècies representatives dels Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Cal destacar-ne la gavina vulgar, la gavina capblanca, la gavina corsa, el gavià fosc i el gavià argentat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 114-115. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Gavina
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gavina Modifica l'enllaç a Wikidata