Gavina corsa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaGavina corsa
Ichthyaetus audouinii
Korallenmöve seitlich.jpg
Gavina roja fotografiada a la Punta de Ses Portes (Eivissa).
Korallenmöve vorn.jpg
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Charadriiformes
Família Laridae
Gènere Ichthyaetus
Espècie Ichthyaetus audouinii
((Payraudeau, 1826))
Nomenclatura
Epònim Jean Victoire Audouin
Sinònims Larus audouinii
Combinació original Larus audouinii
Modifica dades a Wikidata
Exemplars fotografiats a punta de Ses Portes (Eivissa)
Gavina corsa en vol

La gavina corsa o gavina roja (Larus audouinii) és un ocell de l'ordre dels caradriformes i una de les espècies de gavina més escasses del món.

Morfologia[modifica]

  • Fa 50 cm de llargària total i 125-138 cm d'envergadura alar.
  • Té el dors i les ales d'un gris clar. Aquestes darreres presenten una conspícua taca negra formada per la part terminal de les primàries externes.
  • El bec és de color vermell carmí amb una banda negra abans de la punta, que és groga (això la distingeix, a primera vista, de les altres gavines).
  • Les potes són d'un gris verdenc.
  • Iris fosc, amb anell orbital carmesí.
  • El cap i el pit són d'un blanc pur.[1]

Reproducció[modifica]

Manté poblacions nidificants a les Balears, als Columbrets, al delta de l'Ebre i al delta del Llobregat, els efectius del qual sumen la meitat de la població mundial. Fora de les àrees de nidificació, aquesta gavina és molt escassa.

Fan el niu i hi ponen 2 ous, a l'abril-maig, en àrees sense gaire vegetació.

Alimentació[modifica]

Pesca peixos i rarament menja carronya. S'alimenta de nit, tant a alta mar com a les platges.

Hàbitat[modifica]

Viu a la Mediterrània, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si són petites i de costes rocalloses. Normalment vol penya-segats i roques a les illes on nia, però, en el cas de la colònia del Principat de Catalunya, s'ha adaptat a un terreny menys vertical, com ara el delta de l'Ebre.

Costums[modifica]

Estat de conservació[modifica]

És una espècie en expandiment,[2] ja que a la dècada de 1960 només n'hi havia 1.000 exemplars i, actualment, es calcula que n'hi ha 10.000.

Observacions[modifica]

El seu nom científic honora el naturalista francès Jean Victoire Audouin.

Referències[modifica]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 116. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 56. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica]