Gavina corsa
| Ichthyaetus audouinii | |
|---|---|
 Gavina roja fotografiada a la Punta de Ses Portes (Eivissa). | |
 | |
|
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Laridae |
| Gènere | Ichthyaetus |
| Espècie | Ichthyaetus audouinii (Payraudeau, 1826) |
|
| |
| Nomenclatura | |
| Anomenat en referència a |
Jean Victoire Audouin  |
| Sinònim taxonòmic | Larus audouinii |
| Combinació original |
Larus audouinii |
| |
La gavina corsa o gavina roja i gallineta de mar a les Balears (Larus audouinii) és un ocell de l'ordre dels caradriformes i una de les espècies de gavina més escasses del món.
Contingut
Morfologia[modifica]
- Fa 50 cm de llargària total i 125-138 cm d'envergadura alar.
- Té el dors i les ales d'un gris clar. Aquestes darreres presenten una conspícua taca negra formada per la part terminal de les primàries externes.
- El bec és de color vermell carmí amb una banda negra abans de la punta, que és groga (això la distingeix, a primera vista, de les altres gavines).
- Les potes són d'un gris verdenc.
- Iris fosc, amb anell orbital carmesí.
- El cap i el pit són d'un blanc pur.[1]
Reproducció[modifica]
Manté poblacions nidificants a les Balears, als Columbrets, al delta de l'Ebre i al delta del Llobregat, els efectius del qual sumen la meitat de la població mundial. Fora de les àrees de nidificació, aquesta gavina és molt escassa.
Fan el niu i hi ponen 2 ous, a l'abril-maig, en àrees sense gaire vegetació.
Alimentació[modifica]
Pesca peixos i rarament menja carronya. S'alimenta de nit, tant a alta mar com a les platges.
Hàbitat[modifica]
Viu a la Mediterrània, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si són petites i de costes rocalloses. Normalment vol penya-segats i roques a les illes on nia, però, en el cas de la colònia del Principat de Catalunya, s'ha adaptat a un terreny menys vertical, com ara el delta de l'Ebre.
Costums[modifica]
- Arriba a les àrees de cria durant els mesos de març i abril. A l'hivern és escassa.
- La majoria deixa els llocs de cria i marxa més al sud, a la costa sahariana d'Àfrica, a hivernar, tot i que la resta es reuneix al delta de l'Ebre per mudar.
Estat de conservació[modifica]
És una espècie en expandiment,[2] ja que a la dècada de 1960 només n'hi havia 1.000 exemplars i, actualment, es calcula que n'hi ha 10.000.
Observacions[modifica]
El seu nom científic honora el naturalista francès Jean Victoire Audouin.
Referències[modifica]
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 116. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 56. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs[modifica]
- La gavina corsa a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- La gavina corsa a la UICN. (anglès)
- La gavina corsa a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Imatges i informació diversa sobre aquest ocell. (anglès)
- Estudi de la població de la gavina corsa a Portugal. (portuguès)
- La gavina roja a l'Avibase. (català)
- Fotografies i enregistraments sonors d'aquesta espècie. (anglès)
- La gavina corsa a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- Fotografies d'aquest ocell. (francès)
- Estudi de la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya. (català)
- Vídeos de la gavina roja en el seu hàbitat natural. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
- La gavina roja a l'Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
