Argisti II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Argisti II fou rei d'Urartu del 713 aC al 680 aC.

Succeí al seu pare Rusa I. Va fundar la ciutat d'Argixtiqinili, prop d'Ardjesh.

El 712 aC els assiris van sotmetre a Ambari, rei de Tabal, tributari d'Urartu. El 711 aC un altre tributari, Tarkhunazi, rei de Malatya es va haver de sotmetre a Assíria; el 710 aC ho va fer el rei Mutallu de Gurgum; el 707 aC el rei Mutallu de Kummukh (Commagena), homònim del rei de Gurgum però que no era el mateix, després de trencar amb els assiris i tornar a l'aliança d'Urartu va ser deposat per Sargon II.

Va estendre altra vegada la influència urartiana cap al país de Kharda (Kharput) i va rebre vassallatge d'Ukki o Ukkai (a les fonts del Khabur oriental). Els assiris van atacar Tumurri (Tmoriq) i Ukki que van tornar a l'obediència d'Assíria.

El 681 aC el rei Sennàquerib d'Assíria fou assassinat pel seu fill Adad Ninlil, el qual, expulsat pel seu germà Assarhaddon, es va refugiar a Urartu. Adad Ninlil és esmentat a la Bíblia com Adramelec i a la llegenda ell va ser l'ancestre de la família senyorial armènia dels nakharars Ardzruni.

Va morir cap al 680 aC i el va succeir el seu fill Rusa II.

Referència[modifica | modifica el codi]

R. Grousset, Histoire d'Armenie