Tabal

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre una cultura de la Capadòcia. Vegeu-ne altres significats a «Tabal (instrument)».
Infotaula de grup humàTabal
Tipus estat desaparegut
Modifica dades a Wikidata
Tabal i estats veïns al segle VIII aC

Tabal, Tobal, Jabal o Tibarenoi fou un grup indígena d'Anatòlia a la regió de la Capadòcia. Alguns (com l'historiador georgià Ivane Javakhishvili) creuen que foren ancestres dels georgians i els assimilen als Meshecs (Meshekhs o Mosokhs), deformació de Mushki, un dels grups que van emigrar cap a Geòrgia i que els armenis també consideren els seus ancestres. També els tibarens, calibis i mosinecs foren considerats grups georgians, i dels primers el grec Heròdot diu que vivien al nord del país de Tabal.

Un regne de Tabal (la bíblica Tubal) apareix quan s'enfonsa l'imperi Hitita cap al 1185 aC (encara que alguns historiadors opinen que ja existia més de mil anys abans). Era un regne neohitita que va tenir centre i capital a Kanesh, anomenada aleshores Kululu i a les inscripcions com a Bit Burutash (i en una, Bit Barutish), a prop de la moderna Kültepe, a Turquia. El regne de Tabal exercia domini sobre altres regnes: Atuna, Tuwana o Tukhan (Tokhan), Khupisha (Khupisna), Ishunda i Shinukta (Azitawatas), i aquest darrer a més estava estretament vinculat amb Que i aliat a Meliddu i Kaska. Es va estendre a les regions actuals de Kayseri, Nevsehir i Nigde, i la seva influència es va estendre des del nord (Pont oriental) a Cilícia.

El 836 aC Salmanasar III (858 aC-823 aC) va fer una expedició al país dels Tibareni (Tabal), que havia esdevingut tributari d'Urartu des d'almenys la meitat del segle VIII aC. Salmanassar III va rebre regals dels 24 reis de Tabal el 836 aC. El rei Kati, vassall d'Urartu, va enviar la seva filla a la cort assíria i fou acceptada a l'harem reial. Un suposat rei de Tabal, Burutash, és esmentat vers el 740 aC en temps de Teglatfalassar III, però el més probable és que es refereixi a la ciutat de Bit Burutash.

Poc després del 740 aC Uassurme (Wasu Sharumush) de Tabal va pagar tribut a Assíria després de la conquesta d'Arpad per Teglatfalassar III (745-727 aC). Després el rei d'Assíria va posar en el tron a Khulli, que no era de sang reial, que va pagar un onerós tribut. A Khulli el va succeir vers el 720 aC el seu fill Amris o Ambari, que vers el 718 aC va rebre de Sargon II (722-705 aC) la mà de la seva pròpia filla i va rebre Khilliki (Cilícia) com a dot, que sempre havia estat independent de Tabal. Però vers el 715 aC va fer aliança amb Urzaha (Rusa I, anomenat Urza pels assiris) d'Urartu, i amb Mita (Mides III) rei dels muskhi (Frígia). Urartu fou derrotada el 713 aC, i el 712 aC el rei Amris de Tabal va quedar sotmès militarment a Assíria. Amris o Ambari fou fet presoner i portat a Assíria amb els seus parents i pertinences i els magnats del país, i uns 100 carros. A Tabal es van establir uns assiris (pro-assiris?) devots al govern i un tinent governador amb autoritat sobre aquests, i es va fixar el tribut.

L'últim rei conegut fou Wasurmas, esmentat a una estela (l'estela d'Incirli). Tabal fou conquerida llavors per Warpalawas (aliat de Mides III de Frígia), i així al rei de Tabal li va quedar només la Cilícia. Els reis de Tabal a la regió de Cilícia foren vassalls dels assiris, que vers el 700 aC van establir-hi guarnicions que en foren expulsades pels cimmeris el 679 aC. Vers el 650 aC els cimmeris es van aliar amb Tabal contra Lídia i junts van derrotar i matar el rei de Lídia, Giges, en una data que podria situar-se vers el 645 aC, tot i que en general s'atribueix a Giges un regnat abans d'aquesta data. Després els reis foren aliats assiris altra vegada.

Seguint l'historiador romà Flavi Josefus (37-100), que diu que «els tobals es diuen ara Ibers», molts historiadors els consideren ancestres del georgians més que dels armenis.

S'han trobat monuments de pedra del segle VIII aC amb jeroglífics hitites a Gülsehir-Sivasa (Gökçetoprak), Acigöl-Topada, i Hacibektas-Karaburna.

Llista de reis[modifica | modifica el codi]

  • Kati (Kiakki) vers 837 aC, fill de Tuwati o Tuwatis
  • Tuwatis II (Tuate) vers 770 aC
  • Burutash vers 740 aC (esmentat pels assiris, probablement és una ciutat o regió i no un rei)
  • Uassurme (Wasuarma) vers 738 aC
  • Wasu-Šamaš/Wasu-Šarumas ?
  • Hili (Khulli) vers 730 aC
  • Ambari o Amris vers 720-712 (casat amb Ahat-abištu, filla de Sargon II)
  • Warpalawas vers 712 aC
  • Wasurmas vers 700 aC (reduït només a Cilícia)
  • Part de Frígia segle viii aC
  • Reis de Tabal a Cilícia (tributaris d'Assíria vers 700 aC)
  • Hidi vers 690
  • Mugallu (Mukalli) vers 670
  • ...-ussi vers 650
  • a Babilònia 609 aC

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tabal Modifica l'enllaç a Wikidata