Geòrgia
.svg)
Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és un estat de l'Europa de l'Est.[1][2] Limita al nord amb Rússia, al sud amb Armènia i Turquia, al sud-est amb l'Azerbaidjan, i a l'oest amb la mar Negra.[3]
Contingut
Història[modifica]
Les primeres restes de poblament humà són datades de fa un milió i mig d'anys. Hi ha molts llocs del paleolític inferior (uns 280) i del paleolític superior (d'uns 35.000 anys d'antiguitat).
El neolític es va iniciar fa uns deu mil anys; llavors hi va començar l'agricultura i la ramaderia. Es troben a Geòrgia blats de transició entre l'estat salvatge i el cultivat (el makha i el zanduri). Va ser ampli el cultiu del mill. Els jaciments neolítics principals són Kutsubani i Kobuleti a Adjària, Gurianta a Gúria, Odixi i Zugzidi a Mingrèlia, Darkveti a Imerètia i Kistri a Abkhàzia. També hi ha diversos jaciments de l'eneolític.
Cap al final del IV mil·lenni aC van començar a utilitzar el bronze, combinant el coure amb arsènic i antimoni, i més tard amb estany. Les restes principals d'aquesta civilització es troben a Xida Kàrthlia. S'anomena cultura de Kura-Araxes (3600-1400 aC).
La civilització dels túmuls s'origina en l'anterior i es va descobrir als altiplans de Trialètia, per la qual cosa s'anomena cultura de Trialeti (2200-1400 aC).
Després comença la formació de comunitats tribals. S'introdueixen els cavalls, cosa que fa canviar les formes de lluita, i apareixen els sabres llargs, adequats per a cavallers. Apareix també el ferro. Es comença a constituir una noblesa de caps tribals, enriquits en les lluites, que pren el poder absolut amb l'ajut de fidels i disposa d'esclaus, i que explota també la resta de la comunitat.
Les tribus georgianes emigren cap al nord vers el final del segle XIII aC. Es pensa que aquest moviment origina migracions en cadena que donen lloc al fenomen conegut com dels Pobles del Mar, que van trasbalsar el Mediterrani i altres llocs i van posar fi a l'Imperi hitita. Al segle XII aC sorgeix la primera confederació tribal coneguda, la dels Deiaena o Diaochi. Una altra confederació, la dels Kholka, se'n separa cap al segle XI aC, i dona origen al Regne de Còlquida, que el segle VIII aC posarà fi a Diaochi, que es reparteixen amb Urartu.
Al Regne de Còlquida s'establiren els grecs des del segle VI aC. Al mateix temps, els Muskhi o Meskhi, nom de les tribus georgianes establertes a l'est, formen la confederació dels saspers, que al segle V aC són esmentats per Heròdot. Els saspers formen el Regne de Kartli, més conegut llavors com a Regne d'Ibèria. El segle IV aC s'apoderen de la part oriental de la Còlquida, regne que després ja és esmentat com a Egrissi.
Vegeu: Ibèria i Curopalat de Kartli.
Geòrgia s'unifica a començaments del segon mil·lenni (1008-1010). Els seus reis foren:
Reis dels Kartvels:
- Adarnases IV Curopalata, rei dels Kartvels (888-923)
- David II (fill), rei dels Kartvels (923-937)
- Sumbat (germà), rei (937-958), Curopalata de Taokladjètia (954-958)
- Bagrat II l'Imbècil (fill), rei dels Kartvels (958-994)
- Gurgen I (fill de Bagrat II), associat (975-994), rei dels Kartvels (994-1008)
Reis de Geòrgia:
titulat curopalata des del 1001 i rei dels Kartvels el 1008-1014 (fill de Gurgen I)
|
|
|
A començaments del segle XIX va caure en mans de l'Imperi rus, del qual es va independitzar durant un breu període com a República Democràtica de Geòrgia (1918-1922). Geòrgia es va independitzar de la Unió Soviètica el 1991. Durant el període soviètic, va rebre el nom de República Socialista Soviètica de Geòrgia.
El 2008 es va produir una guerra entre Geòrgia i Rússia, en la qual van desplegar-se tropes russes a Ossètia del Sud i Abkhàzia.[4] Com a reacció, Geòrgia va abandonar la Comunitat d'Estats Independents.[4]
República Democràtica de Geòrgia[modifica]
.svg)
La República Democràtica de Geòrgia va ser el primer estat modern de Geòrgia, i va existir entre 1918 i 1921. Tenia una extensió total d'aproximadament 107.600 km² (en comparació, l'actual Geòrgia té 69.700 km²), i una població de 2,5 milions d'habitants. La República Democràtica de Geòrgia es va crear després del col·lapse de l'Imperi rus, iniciat amb la Revolució russa de 1917. Es va proclamar el 26 de maig de 1918, amb la ruptura de la República Democràtica Federal de Transcaucàsia, i va ser liderada pel Partit socialdemòcrata menxevic. Geòrgia va ser reconeguda immediatament per Alemanya i l'Imperi otomà. El jove estat es va posar sota protecció alemanya pel tractat de Poti. El suport alemany va permetre als georgians rebutjar les amenaces bolxevics des d'Abkhàzia. L'expedició alemanya del Caucas van estar molt probablement sota el comandament de Friedrich Freiherr Kress von Kressenstein. La possessió britànica de Batum va continuar, romanent fora del control de Geòrgia fins a 1920. El 25 de desembre de 1918, una força britànica es va desplegar també a Tbilisi. Enfrontat a problemes permanents tant interns com externs, el jove estat va ser incapaç de resistir la invasió de l'Exèrcit Roig de la RSFS de Rússia, i es va ensorrar entre febrer i març de 1921, esdevingué una república soviètica.
Etimologia[modifica]
Els georgians s'anomenen Kartvelebi (ქართველები), anomenen la seva terra Sakartvelo (საქართველო), i la seva llengua Kartuli (ქართული). Aquests noms provenen d'un líder pagà anomenat Kartlos, que es diu que és el pare de tots els georgians. El nom Geòrgia, usat arreu, és una derivació dels perses گرجی Gurji del l'aràbic Jurj. Com que el nom ha estat influenciat per l'arrel grega geōrg- (γεωργ-, indicador de 'granja'), s'ha suposat erròniament que l'origen era sant George (sant Jordi, patró del país) o γεωργία (geōrgía, 'granja'). En l'antiguitat els habitants de l'est de Geòrgia eren coneguts com a iberians, del regne caucàsic d'Ibèria —això va confondre els geògrafs de l'antiguitat, que es pensaven que aquest nom només s'aplicava als habitants de la península Ibèrica. Gurj, com els perses anomenaven als georgians, és també el cas de Turquia Gürcü (es pronuncia [gyɾd͡ʒy]) i Rússia Грузин Gruzin. El nom del país és Gurjestan a Pèrsia, Gürcistan a Turquia, i Грузия Gruziya a Rússia. El nom persa té probablement l'origen en els noms que els armenis donaven a georgià i Geòrgia, Vir i Virq respectivament (hi ha altres casos en què un nom persa començat en gu- s'esdevé un wi- o wa-). Aquests, els noms perses i armenis, sembla que provenen del nom Ibèria, que perd la i- inicial i se substitueix la b d'Ibèria per una w o una v. També hi ha una connexió etimològica entre el nom Ibèria i la històrica província de Geòrgia anomenada Imereti.
Política[modifica]
El president de la república és el cap de l'estat i del poder executiu. És escollit per sufragi universal per un període de cinc anys.
La regió d'Abkhàzia es va declarar independent el 1991 i continua sent-ho de facto, encara que no ha estat reconeguda per cap país ni per Geòrgia.
En els últims anys, el govern georgià manté unes excel·lents relacions amb els Estats Units. És per això que el president americà George Bush va visitar el país el 10 de maig del 2005 i va fer un multitudinari discurs a la plaça de la Llibertat de Tbilisi: posà Geòrgia com a exemple de democràcia.
Vegeu: Partits polítics de Geòrgia.
Subdivisió administrativa[modifica]
Geòrgia se subdivideix administrativament en 10 regions (en georgià: Mkhare, მხარე), i dues repúbliques autònomes (Abkhàzia i Adjària).
.svg)
|
|
L'estatus de l'antiga divisió administració autònoma d'Ossètia del Sud està pendent de negociació amb el govern separatista que rep suport de Rússia.
| Repúbliques autònomes | | |
|---|---|---|
| Regions | ||
| Ciutat amb estatut especial | ||
Notes: ¹ Autoproclamada independent, però de iure part de Geòrgia; ² Oficialment inclou també l'autoproclamada república d'Ossètia del Sud; ³ Capital de Geòrgia | ||
Subdivisions de 
Geografia de Geòrgia[modifica]
Geòrgia té una superfície és de 69.700 quilòmetres quadrats.
Orografia[modifica]
El país està situat a la cadena muntanyosa del Caucas, la més alta d'Europa, amb el mont Elbrus, de 5.633 metres, i el Kazbek, de 5.047 metres. Aquestes muntanyes formen la frontera nord de Geòrgia. Al sud hi ha la cadena muntanyosa anomenada el Petit Caucas. Una cadena que es desprèn del Caucas, anomenada Likhi, divideix el país en dues parts, l'occidental i l'oriental. A l'oest hi trobem la plana de la Còlquida, que arriba fins al mar Negre. Les planes orientals són les del Kartli Inferior (Kvemo Kartli) i Kakhètia, que s'eleven gradualment i formen noves muntanyes.
Clima[modifica]
El clima a les muntanyes és temperat. A les planes de l'oest és més suau i humit, i a les de l'est és suau i sec.
Hidrografia[modifica]
El riu més gran és el Mtkvari (o Kura, nom turc que es va adoptar en rus), que després de travessar l'Azerbaidjan desaigua al mar Caspi. Els principals afluents són l'Alguètia i el Khrami (pel sud) i el Liakhvi, el Ksani, l'Aragvi, el Iori i l'Alazani (pel nord). Al mar Negre hi desaigüen, de sud a nord, el Txorokhi, el Rioni, l'Inguri, el Kodori, el Bzib i d'altres.
Minerals[modifica]
Té jaciments de coure i ferro.
Regions naturals[modifica]
La part central és el Kartli o Kàrtlia, que té a l'oest les muntanyes Likhi i a l'est el riu Aragvi. Més a l'est hi ha la Kakhètia, amb les valls del Iori i de l'Alazani. A l'origen d'aquests rius hi ha la Tuixètia, la Pxàvia i la Khevsurètia, regions muntanyoses. Aquestes tres regions i la Kakhètia es deien antigament l'Herèthia.
A l'oest de les muntanyes de Likhi la regió en conjunt és coneguda històricament com la Còlquida o Lazika (però els georgians l'anomenaren Egrissi). Tocant al Kartli hi ha la Imerètia, i més a l'oest l'Abkhazètia (Abkhàzia), nom aquest últim que antigament (fins al segle XI) s'estenia a ambdues regions. A la dreta (nord) del riu Rioni es troba el Samegrelo o Mingrèlia (també anomenada Odixi pels georgians); i al sud del riu es troba la Gúria; més al sud, la Meskhètia i l'Adjària. Ja a la costa del mar Negre, a l'oest d'Adjària, hi ha la regió que els georgians anomenen Txanètia.
A la part de les muntanes del Caucas, a l'est d'Abkhàzia, es troba la Svanètia, i a l'est d'aquesta la Ratxa, amb la subregió de Letxkhúmia (conjuntament, ambdues es deien Takvèria). Seguint cap a l'est, es troben la Dvalètia, la Khèvia i la Mthiulètia.
Economia[modifica]
L'economia georgiana, en la qual l'atur i la inflació arriben a taxes molt elevades, pot considerar-se en estat de fallida després de la caiguda de l'aparell econòmic de la Unió Soviètica. Els seus principals recursos són l'agricultura i la mineria, en què destaquen els jaciments de manganès i carbó. La indústria només proporciona el 25% del PIB. La generació d'energia elèctrica no arriba a cobrir les necessitats mínimes del país.
Demografia[modifica]
La població, el juliol del 2004, era de 4.693.892 habitants, dels quals més del 70% són georgians, el 8% armenis, el 6% russos, i la resta d'altres nacionalitats.
La capital n'és Tbilisi, amb un milió d'habitants; passen també dels cent mil habitants les ciutats de Kutaisi, Batumi i Rustavi.
Llengües[modifica]
El georgià, llengua oficial del país, és la llengua predominant en tot el territori. Segons una enquesta realitzada, és la llengua materna de més del 85% de la població. El georgià s'escriu amb el seu propi alfabet i pertany a les llengües caucàsiques meridionals, també conegudes com llengües kartvelianes.
El rus és també parlat àmpliament a Geòrgia, com a resultat de la política lingüística de la Unió Soviètica. És la segona llengua més parlada de l'estat. Segons alguns censos realitzats el 2004, el 55% de la població georgiana sap parlar rus.
Religió[modifica]
Geòrgia fou una de les primeres nacions a adoptar el cristianisme com a religió oficial durant els primers anys del segle IV. Avui dia la majoria de la població (84,6%) professa el culte a l'Església ortodoxa de Geòrgia. Les minories religioses són: l'Església apostòlica armènia (3,9%), musulmans (7,1%), catòlics (0,8%) i jueus (0,8%).
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ International Geographic Encyclopaedia and Atlas. Springer, 24/11/1979, 273
- ↑ Parlament Europeu, European Parliament Resolution 2014/2717(RSP), 17/07/2014:"...pursuant to Article 49 of the Treaty on European Union, Georgia, Moldova and Ukraine –like any other European state– have a European perspective and may apply to become members of the Union..."
- ↑ «Geòrgia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 Forès, Laia «La UE planta cara al desafiament d'Ucraïna». Ara, 29-11-2013, pp. 16 - 17.
Enllaços externs[modifica]
 | La catedral de Bagrati, a Kutaïsi, i el Monestir de Gelati.∗ · Els monuments històrics de Mtskheta∗ L'Alta Svanètia |  | |
| Europa de l'Est |  | |
|---|---|---|
| Àsia Central | ||
| Caucas | ||
| Estats bàltics | ||
| Repúbliques soviètiques efímeres | ||
 Albània ·  Alemanya ·  Andorra ·  Armènia2 ·  Àustria ·  Azerbaidjan2 ·  Bèlgica ·  Bielorússia ·  Bòsnia i Hercegovina ·  Bulgària ·  Ciutat del Vaticà ·  Croàcia ·  Dinamarca ·  Eslovàquia ·  Eslovènia ·  Espanya ·  Estònia ·  Finlàndia ·  França ·  Geòrgia2 ·  Grècia ·  Hongria ·  Irlanda ·  Islàndia ·  Itàlia ·  Kosovo3 ·  Letònia ·  Liechtenstein ·  Lituània ·  Luxemburg ·  Malta ·  Moldàvia ·  Mònaco ·  Montenegro ·  Noruega ·  Països Baixos ·  Polònia ·  Portugal ·  Regne Unit ·  Macedònia del Nord ·  República Txeca ·  República Moldava de Transnístria4 ·  República Turca de Xipre4 ·  Romania ·  Rússia1 ·  San Marino ·  Sèrbia ·  Suècia ·  Suïssa ·  Turquia1 ·  Ucraïna ·  Xipre2 |  | |
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals 3.Estat reconegut parcialment 3. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobirans de facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota | ||
