Gurgum

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaGurgum

Localització
Modifica les dades a Wikidata
Tabal i estats veïns al segle VIII aC

Gurgum (també apareix com a Gumgum o Gamgum) fou un regne de la regió de la moderna Kahramanmaraş (Maraix) a Turquia. La capital era aquesta ciutat, llavors anomenada Marqasi.

El 859 aC Assíria va atacar Bit Adini on regnava Akhuni. Des de Bit Adini el rei Salmanassar III va passar al país de Gurgum (o Gamgum), al nord de Bit Adini, on regnava Matalla, que va pagar tribut; després va passar al regne de Samal (Sam'al) on regnava Khanu o Kha'anu, que era aliat de Sapulumi de Patin, d'Akhuni de Bit Adini i de Sangara de Khati o Karkemish. El rei Khanu fou derrotat al naixement del riu Salvar, al peu de les muntanyes Amanus; després els assiris van travessar l'Orontes i van ocupar la fortalesa d'Alizir, que pertanyia a Sapulumi de Khattim (Khattina o Patin), que va fugir i va atreure a l'aliança contra assíria al rei de Kui o Kati (potser el regne de Que, el nom del rei no està indicat), al rei Pikhiris de Khilikka (Cilícia) i al rei Bur Anati de Yasbuk, però els aliats foren derrotats per Salmanassar i en la batalla el príncep Bur Anati va caure presoner; 25000 soldats de la coalició van morir, i el territori de la costa del golf d'Issos (Alexandretta) incloent diverses ciutats (Jazaz, Nulia i Butanu) fou assolat.

El 854 aC. Salmanassar va sortir de Nínive i va creuar el Tigris i es va dirigir cap al Balikh, a la ciutat de Giammu que va ocupar i saquejar (enviant el botí a Assur). De Kitlala es va dirigir a la fortalesa al riu de Kar-Shulman-asharid i va creuar l'Eufrates amb bots. Es va dirigir cap a la ciutat "que els hitites anomenaven Pitru" que és la ciutat bíblica de Pethor, i que els assiris anomenaven Asshur-utir-asbat, a la riba del Sagur, on va rebre el tribut de Sangar de Karkemish, de Kundashpi de Kummukh, d'Aramu de Bit Agusi, de Lallu el melidseu (de Milid), de Khayani o Khaianu de Bit Gabbar (Bit Gabar), de Kalparuda o Karparuda de Patin i de Kalpanida de Gurgum; els tributs eren plata, or, plom, coure, objectes de coure.

Kalparunda III va lluitar a Paqarhubuni contra Atarsumki de Bit Agusi (Arpad), Una aliança de 8 reis, entre els quals Kalparunda III, va establir la frontera entre Gurgum i Bit Agusi (805 aC). Més tard va atacar a Zakir o Zakur (III?) d'Hamath a Khatarika (vers 795 aC).

El rei d'Urartu Sarduri II (753 aC a 735 aC) va sotmetre a vassallatge els regnes de Gurgum i Samallu o Samal (Zindjirli) i altres.

El 743 aC el rei Teglatfalassar III (745-727 aC) va fer una expedició contra Bit Agusi, on regnava Matilu que estava sota influència d'Urartu. Arpad, la capital, fou assetjada. Matilu tenia l'aliança de Sulumal de Melid o Meliddu (Malatya), el rei Tarkhulara o Tarkhularas de Gurgum i el rei Kushtashpi de Kummukh, però la principal era la del rei d'Urartu, que va atacar directament territori assiri forçant al rei Teglatfalassar a retornar a corre-cuita creuant l'Eufrates per la zona de Til Barsip i dirigint-se cap al nord. Una batalla es va lliurar en un lloc al sud-est de Khummukhi, entre Khalpa (a la Commagene/Kummukhi) i Kishtan (moderna Kustam, prop de Biredjik) i els assiris van triomfar. Arpad altre cop fou assetjada (el setge durarà tres anys) per un exèrcit assiri i el rei assiri va marxar al nord i va destruir les ciutats d'Izzida, Ququsanshu i Kharbisina, arribant a Amedi i encara més al nord, i ja no van seguir endavant perquè els soldats estaven cansats.

Quan Teglatfalasar III (741 aC-724 aC) va iniciar la lluita pels districtes fronterers que s'havien sotmès a Urartu, Gurgum va ajudar a Urartu, però victoriós l'assiri, Gurgum va quedar en zona d'influència assíria. Però era un aliat poc segur i apareix novament pocs anys després com aliat d'Urartu.

El 740 aC es va rendir Arpad. Tropes assíries van creuar Kummukhi. El rei de Gurgum, Tarkhularas, Dadilu de Kask (lloc no identificat) i el de Meliddu, Samulal, van pagar tribut. El van seguir Urikki de Que, Azriyau de Yaudi-Samal, Uassurme (Wasu Sharumush) de Tabal, Ushkhitti d'Atun (propera a Tabal), Urballa de Tokhan, Tukhammi d'Ishtunda, i Urimmi de Khubishna. El rei Tutammu de Khatina o Patin fou el cap de la resistència als assiris.

El 738 aC els assiris es van presentar a Karkemish on fou imposat com a rei Pisiris. Expedició contra Yaudi-Samal, on el rei Azriyau va acabar deposat vers el 738 aC i un descendent de l'antiga casa reial, Panammuruwa II o Panammu fou posat al tron; el regne va incorporar alguns territoris del veí regne de Gurgum. El rei Tutammu de Patin fou derrotat, la capital Kinalia ocupada, i el rei fet presoner i deposat; el regne va esdevenir la província assíria d'Umqi amb un governador assiri. Tabal va pagar tribut

Finalment el 710 aC Sargon II va atacar Marqasi; el rei Mutallu de Gurgum (que hauria matat al seu pare) es va sotmetre a Assíria i fou deportat. Aquest rei portava el mateix nom que un rei de Commagena (Kummukh) contemporani, però no governava sobre els dos regnes sinó que foren persones diferents. Gurgum va esdevenir província assíria amb el nom de Marqasi. Un governador, Naabu-sarru-usur, fou epònim el 682 aC

Reis[modifica]

  • Kalparuda (Halparuntiyas) I
  • Matalla (Muwallis) vers 860 aC
  • Kalpanida (Kalparuda II) vers 850 aC (fill)
  • Kalparuda III vers 800 aC
  • Desconeguts vers 795-750 aC
  • Tarkhulara o Tarkhularas vers 750 aC-720 aC
  • Mutallu vers 720-710 aC (fill)

Bibliografia[modifica]