Commagena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia políticaCommagena
Komagen135.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 37° 33′ N, 38° 30′ E / 37.55°N,38.5°E / 37.55; 38.5Coord.: 37° 33′ N, 38° 30′ E / 37.55°N,38.5°E / 37.55; 38.5

CapitalSamòsata Modifica el valor a Wikidata
Població
Idioma oficialarmeni
grec
siríac Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació163 aC
Dissolució72 dC Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governmonarquia absoluta Modifica el valor a Wikidata

La Commagena[1] (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de Melitene fins al riu Eufrates. El seu nom deriva del mot Kummukh [2] nom d’un regne neohitita de l’edat del Ferro. En l'actualitat (novembre de 2022) el territori de Commagene correspón aproximadament a la província turca d'Adıyaman i el nord de la de Gaziantep.

La frontera oriental i del sud era l'Eufrates, i l'occidental la regió de Cilícia. Al nord, estava limitada per les muntanyes de Nur. Per la seva ubicació geogràfica a la riba dreta de l’Eufrates la regió va ser territori de frontera en diverses ocasions. En l’Antiguitat clàssica, marcà el límit entre l’Imperi Romà i l’Imperi Part entre mitjans del segle i aC i finals del segle iii, període en el qual es produïren les guerres pàrtiques, fins que Romà traspassà l’Eufrates, ocupant Babilònia. I en l'Antiguitat tardana, fou terra on repetidament xocaren l’Imperi Romà d'Orient i el món arabo-musulmà, fins que aquest últim la conquerí en la seva expansió cap a la península anatòlica.

Era un país ric i fèrtil. Va ser una consecutivament regió, una satrapia selèucida, un regne independent i una província romana.

Geografia[modifica]

A finals del segle i aC l'escriptor i viatger Estrabó va descriure Commagena com un país petit dotat d'una terra extremadament fèrtil, amb grans plantacions d'arbres fruiters. Part del territori estava format per estepes, i l'historiador Flavi Josep explica que també grans extensions estaven cobertes per boscos. P. C. Tàcit, en el segle i, atribueix la riquesa del país als seus recursos minerals. La posició geogràfica de Commagena també contribuïa a la seva prosperitat. La regió es trobava en un important pas de l'Eufrates, en la ruta entre el nord del Llevant cap a l'Anatòlia occidental i Europa. Addicionalment, la ruta de la seda creuava el país.

Commagena era un territori fronterer entre Europa i Àsia. A l’antiguitat es considerava que formava part del nord de Síria. En termes geogràfics, a partir de la ciutat de Samòsata s’inicia l’altiplà siri.[3]

Inicis polítics[modifica]

Durant l'Imperi Hitita, la regió s'anomenava Khashshuwa o Hassuwa o Hasu. Dominada pels hitites del període d'Hattusilis I, cap als anys 1650 aC - 1620 aC, la van perdre en temps d'Ammunas (1550 aC - 1530 aC) i la van ocupar els hurrites passant a formar part del Regne de Mitanni. A la seva caiguda (després del 1350 aC), va tornar als hitites fins al 1185 aC, quan l'Imperi hitita es va enfonsar. Al final del segle xii aC, s'anomena Kummukhi o Kummuy, i estava en poder dels muskhis, fins que els assiris van conquerir el país a l'inici del regnat de Teglatfalassar I.

Al segle ix aC, apareix a la regió un regne dels anomenats estats neohitites, conegut com a Kummukh, que es va declarar tributari d'Assíria. Va pertànyer a Assíria del començament del segle ix aC al final del segle vii aC i es coneixen els noms de cinc dels seus reis: Hattusil (cap a l'any 870 aC), Kuhdashpi (el 854 aC aproximadament), Uspilulume (entre el 810 aC i el 770 aC), Kushtashpi (als voltants del 750 aC i el 732 aC) i Muwattalli (potser del 732 aC al 708 aC). Sota domini del Regne de Van a la meitat del segle ix aC, era anomenat pels urartians Qumakha. Més tard, el regne va ser annexionat a Assíria pel rei Sargon II. La regio va passar a formar part de l'Imperi Aquemènida l'any 546 aC.

Incorporació a l’Imperi Selèucida[modifica]

L’Imperi Selèucida fou un dels tres regnes en que es desintegrà l’imperi creat per Alexandre el Gran arran de la seva mort. Fou creat per Seleuc I Nicàtor, un dels generals d’Alexandre el Gran.[4]

El 332 aC, la regió va caure en mans d'Alexandre el Gran i a la seva mort va formar part bàsicament del domini del general macedoni Antígon fins que, el 301 aC, va quedar dins els dominis de Seleuc I Nicàtor. Sembla que cap al 260 aC es va incloure al territori de Sames de la dinastia Oròntida, rei d'Armènia i de Sofene, que va ser substituït el 243 aC pel seu fill Arsames, i aquest el 226 aC pel seu fill Xerxes. El seu fill Abdisar, rei d'Armènia breument cap a l'any 212 aC, no se sap si va governar la Commagena, ni tampoc el seu successor Orontes IV (Ervant IV), que va ser rei del 212 aC al tomb del 201 aC. La regió després es va assignar a un príncep selèucida, segurament com a sàtrapa, càrrec que s'esperava que fos exercit sempre per un príncep de confiança de la família selèucida. El primer esmentat és Ptolemeu de Commagena cap a l'any 201 aC o poc després, emparentat amb els arsàcides parts i segurament també amb els selèucides, que devia ser molt jove quan va ser nomenat rei, perquè va regnar fins al 130 aC.

Durant l’època selèucida, Commagena era un petit regne sota l’ombra de la més poderosa Armènia, situada al seu nord-est. Commagena estava situada a la riba dreta de l’Eufrates, i a la riba esquerra es trobava el regne de Sofene, en una situació política similar.[5]

La influència cultural grega[modifica]

A partir de la conquesta de la regió per part d'Alexandre el Gran i la posterior integració en l'Imperi Selèucida, es produí una forta influència de la cultura grega, sobretot entre els dirigents de la societat. La introducció del llenguatge grec (la koiné, la llengua greca comuna) entre les elits, l'art i espais públics van establir un nou horitzó cultural en els habitants de la regió, iniciant-se el procés d'hel·lenització.[6]

Alexandre el Gran i els primers governants selèucides fundaren nombroses ciutats, les quals es convertiren en centres culturals grecs, com Zeugma i Selèucia del Tigris.[5]

Regne autònom[modifica]

Antiochos I, en el Museu de Gaziantep

Cap al 163 aC, aprofitant la guerra civil a l'Imperi Selèucida, el sàtrapa Ptolemeu de Commagena es va proclamar rei i va esdevenir independent. Va morir potser l'any 130 aC, després d'un llarguíssim regnat i el va succeir el seu fill Sames de Commagena (Samos Teosebes Dikaios) i a aquest, el 109 aC el seu fill Mitridates I. El 86 aC el seu fill Antíoc I el va succeir.

Els sobirans de Commangena eren sensibles a l'equilibri de poder que havien de mantenir amb els regnes veïns més poderosos, com ara l’Imperi Part a l’est i altres regnes selèucides. Per exemple, el rei Sames de Commagena va batejar el seu fill com a Mitriades, nom d’ascendència persa. Però com a contrapès, el va casar quan encara era príncep amb la filla del rei selèucida sirià Antíoc VIII Grip. El seu succesor Antíoc I va fomentar el culte al déu persa Mitras amb nombroses representacions al santuari del Mont Nemrut.[7] El rei parlava grec, però ell i els seus antecessaors anaven vestits com els iranians.[8]

A mida que el poder selèucida s'anà debilitant, les regions al voltant del riu Eufrates van passar a estar sota la protecció de Tigranes II d'Armènia o bé de Mitridates I de Pàrtia. El rei armeni inicià la seva expansió, convertint en vassalls els regnes veïns de Sofene, Osroene, Atropatene i Corduena i altres més.[9] L'any 84 aC va ser el torn de Commagena, i el rei Antíoc I va reconèixer la sobirania de Tigranes II d'Armènia el Gran. Però l'any 69 aC el general romà Lucul·le, comandant l'expansió romana cap el riu Eufrates, va destruir Tigranocerta, la capital armènia. Veient la desfeta del rei armeni, Antíoc I va arribar a un acord amistós amb el romans [10] i va posar fi al seu vassallatge amb els armenis.

El general Lucul·le, ocupat amb la guerra amb els armenis, va deixar que Antíoc I governés Commagena amb total autonomia. El seu objectiu no era crear una nova província romana, sinò separar els regnes vassalls del rei armeni i que aquests acceptessin l'hegemonia de Roma.[11]

Incorporació a l’Imperi Romà[modifica]

Estat client de Roma[modifica]

Construccions funeràries al Mont Nemrut

La incapacitat per part de Lucul·le d’acabar la guerra amb els armenis va provocar la seva substitució pel general Pompeu. L'any 65 aC, Pompeu va posar fi al Regne selèucida i va marxar contra el rei Antíoc I de Commagena, però aquest va demanar la pau, convertint el seu regne en un client romà i Pompeu establint-hi una força militar.[12] Gràcies a les bones relacions amb els romans, el territori del regne es va incrementar substancialment, assignant-li la ciutat de Selèucia del Tigris i els territoris mesopotàmics ocupats per Pompeu.[13]

Antíoc I de Commagena va crear un culte reial per a ell mateix, i va fer construir el santuari religiós del Mont Nemrut, un túmul funerari reial.[14] Allà va creà un lloc d'adoració de reis perses i grecs, i també als reis hel·lenics, amb la intenció d'intentar ser-ho tot devant de tots els homes i tots els déus.[8]

L’any 62 aC Pompeu va assolir la consolidació del poder romà a l’Anatòlia oriental a partir de la mort de Mitridates VI Eupator, sobirà del regne del Pont, després d'una llarga guerra que havia durat quaranta anys.[15]

El governador de Cilícia, Ciceró, va tenir en Antíoc un fidel aliat contra els parts. A la Guerra civil entre Gneu Pompeu Magne i Juli Cèsar, Antíoc es va mostrar partidari de Gneu Pompeu Magne, al que va ajudar amb soldats. L'any 38, Publi Ventidi Bas, legat de Marc Antoni, va atacar Antíoc per prendre-li el seu tresor, i durant les operacions va arribar Marc Antoni a establir setge a la ciutat de Samòsata, però no la va poder ocupar i finalment van acordar la pau. Una filla del rei es va casar amb Orodes, rei de Pàrtia. Antíoc va morir entre el 38 aC i el 31 aC, i el va succeir el seu fill Mitridates II, del qual només se sap que va ser aliat de Marc Antoni en la batalla d'Actium contra Juli Cèsar.[13]

A Mitridates II, el va succeir el seu suposat fill Antíoc II, que va fer matar el seu germà Mitridates i un ambaixador que aquest havia enviat a Roma. August el va cridar a Roma l'any 29 aC i el va fer executar. L'emperador romà va donar el regne a Mitridates III, el fill del germà assassinat, cap a l'any l'any 20 aC, quan era encara infant. A Mitridates III, el va succeir Antíoc III, que va morir l'any 17.

Província romana[modifica]

Pont de Septimi Sever, construit per legions romanes

Durant tres cents anys, la frontera entre l’Imperi Romà i l’Imperi Part romandria al riu Eufrates, malgrat els esforços de Roma per avançar cap a l’est. En aquest sentit, Commagena, situada a la riba dreta del riu, tenia una importància estratègica.[16]

A la mort del rei Antíoc III, Commagena va passar a ser una província romana, però el regne va ser restaurat l'any 38 per l'emperador Calígula que el va donar a Antíoc IV de Commagena, fill del darrer rei i amic personal de l'emperador, ampliant el regne amb una part de Cilícia i amb les rendes de Commagena durant els 20 anys que havia estat província romana. Però, al cap d'un temps (potser l'any 39), Calígula el va deposar, encara que l'any 41 l'emperador Claudi el va tornar a instal·lar al tron. El seu fill Antíoc Epífanes es va casar amb Drusil·la, filla d'Agripa. Va sufocar la revolta tribal a Cilícia els anys 55 i 59, va posar soldats al servei de Roma en les campanyes contra els parts i va obtenir una part d'Armènia. El 70, va donar suport a Vespasià i va enviar tropes sota la direcció del seu fill per ajudar Titus durant el setge de Jerusalem. El 72, Petus, governador de Síria, el va acusar de conspiració amb els parts i, poc després, el seu regne va ser suprimit i annexionat, l'any73. La capital Samòsata va canviar de nom a Flavia Samòsata. El rei Antíoc IV de Commagena es va retirar a Roma, on va viure amb els seus fills Antíoc i Cal·linic.

Més tard, a Commagena se li va unir el districte de Cirrèstica i es va convertir en la província Eufratense sota un praeses (prefecte romà). En temps de Constantí, al segle iv, la capital va passar a Hieràpolis.

L'any 543, els perses de Khosraw (Cosroes) van envair la província, però Belisari els va rebutjar. El país va mantenir-se sota l'Imperi Romà d'Orient fins a la conquesta àrab del territori al segle vii, quan el nom de Commagena, que ja gairebé no s'usava, va desaparèixer.[17]

Llista de reis[modifica]

Referències[modifica]

  1. P. C. Tàcit, 1970, p. 89.
  2. King, 1913, p. 356.
  3. Versluys, 2017, p. 39-41.
  4. Boardman, 1991, p. 367.
  5. 5,0 5,1 Lang, 1983, p. 510.
  6. Boardman, 1991, p. 395.
  7. Strk, 2011, p. 55.
  8. 8,0 8,1 Raditsa, 1983, p. 113.
  9. Strk, 2011, p. 4.
  10. Versluys, 2017, p. 48.
  11. Overtoom, 2014, p. 2.
  12. Overtoom, 2014, p. 4.
  13. 13,0 13,1 Versluys, 2017, p. 49.
  14. Lang, 1983, p. 507.
  15. Raditsa, 1983, p. 114.
  16. Strk, 2011, p. iii.
  17. Smith, William (ed.). «Commagene». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 2 setembre 2022].

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Commagena