243 aC
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 243 aC (ccxliii aC) |
| Islàmic | 891 aH – 890 aH |
| Xinès | 2454 – 2455 |
| Hebreu | 3518 – 3519 |
| Calendaris hindús | -187 – -186 (Vikram Samvat) 2859 – 2860 (Kali Yuga) |
| Persa | 864 BP – 863 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 8 |
| Ab urbe condita | 511 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 270 aC 260 aC 250 aC - 240 aC - 230 aC 220 aC 210 aC | |
| Anys | |
| 246 aC 245 aC 244 aC - 243 aC - 242 aC 241 aC 240 aC | |
Esdeveniments[modifica]
Egipte[modifica]
- Berenice II d'Egipte consagra un ble del seu cabell al temple de Zefirion pel retorn del seu marit sa i estalvi de Síria. La desaparició dels cabells portà l'astrònom Conó de Samos a afirmar que havien format una constel·lació, cosa que acabaria originant un poema cèlebre de Cal·límac.
- Ptolemeu III torna de Síria a causa d'una revolta a Egipte. En conseqüència, Seleuc II pot recuperar el control del seu regne i expulsar els egipcis de Mesopotàmia i de part del Nord de Síria.
- Ptolemeu III torna de les seves conquestes en el territori selèucida amb una gran quantitat de tresors i obres d'art, incloent-hi moltes estàtues de déus egipcis que Cambises II de Pèrsia havia espoliat prèviament. Ptolemeu tornà les estàtues als temples egipcis i aconseguí així el títol d'Euergetes ("Benefactor").
Grècia[modifica]
- Sense declaració de guerra prèvia, el polític grec Àratos de Sició, que havia transformat la Lliga Aquea en una potència important de Grècia, va atacar Corint per sorpresa i forçà la retirada de les tropes d'ocupació macedòniques. Mègara, Trezè i Epidaure també abandonaren el rei macedoni Antígon II per entrar a la Lliga.
- Basant-se en la tradició del jurista espartà Licurg, el jove euripòntid rei d'Esparta, Agis IV, intentà reformar un sistema polític que distribuïa la terra i la riquesa d'una forma desigual i que carregava els pobres de deutes. Proposà la cancel·lació dels deutes i el repartiment de les terres espartanes en parcel·les per als seus ciutadans; i la concessió de la ciutadania als Perioeci (homes lliures sense dret a vot) i a estrangers. A més, el rei proposà la restauració del sistema licurgià de formació militar. Agis rebé el suport de la seva rica mare i la seva àvia (que renunciaren a les seves propietats), del seu oncle Agesilau i de Lisandre, un dels éfors (magistrats que supervisaven el govern reial d'Esparta).
Itàlia[modifica]
- A Roma, consolat de Gai Fundani Fúndul i Gai Sulpici Gal
Naixements[modifica]
- Seleuc III Ceraune, posteriorment rei de l'Imperi Selèucida
- Magó Barca, germà d'Aníbal Barca i futur general cartaginès
Necrològiques[modifica]
- Xinling de Wei, un dels Quatre Senyors dels Regnes Combatents, a la Xina
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 243 aC |