243 aC

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula nombre243 aC
Tipus any aC
Altres calendaris
Gregorià 243 aC ()
Islàmic 391 BH – 390 BH
Xinès 2939 – 2940
Hebreu 4003 – 4004
Calendaris hindús 298 – 299 (Vikram Samvat)
165 – 166 (Shaka Samvat)
3344 – 3345 (Kali Yuga)
Persa 379 BP – 378 BP
Armeni N/A
Rúnic 493
Ab urbe condita 996
Efemèrides
Naixements - Defuncions
Categories
Esdeveniments
Anys
246 aC 245 aC 244 aC - 243 aC - 242 aC 241 aC 240 aC
Dècades
270 aC 260 aC 250 aC - 240 aC - 230 aC 220 aC 210 aC
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Modifica les dades a Wikidata

Esdeveniments[modifica]

Egipte[modifica]

  • Berenice II d'Egipte consagra un ble del seu cabell al temple de Zefirion pel retorn del seu marit sa i estalvi de Síria. La desaparició dels cabells portà l'astrònom Conó de Samos a afirmar que havien format una constel·lació, cosa que acabaria originant un poema cèlebre de Cal·límac.
  • Ptolemeu III torna de Síria a causa d'una revolta a Egipte. En conseqüència, Seleuc II pot recuperar el control del seu regne i expulsar els egipcis de Mesopotàmia i de part del Nord de Síria.
  • Ptolemeu III torna de les seves conquestes en el territori selèucida amb una gran quantitat de tresors i obres d'art, incloent-hi moltes estàtues de déus egipcis que Cambises II de Pèrsia havia espoliat prèviament. Ptolemeu tornà les estàtues als temples egipcis i aconseguí així el títol d'Euergetes ("Benefactor").

Grècia[modifica]

  • Sense declaració de guerra prèvia, el polític grec Àratos de Sició, que havia transformat la Lliga Aquea en una potència important de Grècia, va atacar Corint per sorpresa i forçà la retirada de les tropes d'ocupació macedòniques. Mègara, Trozen i Epidaure també abandonaren el rei macedoni Antígon II per entrar a la Lliga.
  • Basant-se en la tradició del jurista espartà Licurg, el jove euripòntid rei d'Esparta, Agis IV, intentà reformar un sistema polític que distribuïa la terra i la riquesa d'una forma desigual i que carregava els pobres de deutes. Proposà la cancel·lació dels deutes i el repartiment de les terres espartanes en parcel·les per als seus ciutadans; i la concessió de la ciutadania als Perioeci (homes lliures sense dret a vot) i a estrangers. A més, el rei proposà la restauració del sistema licurgià de formació militar. Agis rebé el suport de la seva rica mare i la seva àvia (que renunciaren a les seves propietats), del seu oncle Agesilau i de Lisandre, un dels éfors (magistrats que supervisaven el govern reial d'Esparta).

Itàlia[modifica]

Naixements[modifica]

Necrològiques[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 243 aC