Licurg (legislador)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula personatgeLicurg
Lycurgus of Sparta, Merry Joseph Blondel.jpg
Tipus personatge de la mitologia grega
Dades personals
Sexe home
Ocupació legislador
Nacionalitat Esparta
Naixement valor desconegut
Mort valor desconegut
Modifica dades a Wikidata

Licurg (Lycurgus, Λυκοῦργος) fou un legislador espartà. La seva vida, totalment mítica, és narrada de manera molt diferent pels diversos autors de l'antiguitat i la realitat dels fets que s'esmenten és més que dubtosa. La mateixa existència de Licurg ha estat posada en qüestió.

Aristòtil el situa al començament del segle IX aC, i el fa contemporani d'Ifit. Els dos homes van establir el sagrat armistici d'Olímpia prohibint tota mena de guerres en període dels festivals d'Olímpia i el territori d'Elis es declarava protegit de tot acte d'agressió. Xenofont el situa més de 200 anys després. Heròdot fa a Licurg guardià del seu nebot Làbotes, però potser es tractaria d'un segon Licurg com diu Timeu. Molts relats el fan fill de Pritanis, germà de Simònides o parentius similars, el més comú el que el fa fill d'Eunom d'Esparta i tutor del nebot Carilau. Estava Esparta en un estat d'anarquia, i va morir Polidectes i el seu germà Licurg, tutor del seu nebot pòstum; la reina va proposar a Licurg de destronar a l'infant i assolir la corona però Licurg va proclamar al fill només aquest va néixer.

Fou llavors quan, per desmentir els rumors d'ambició del tron, va abandonar el país i va visitar molts lloc, com Creta, Àsia Menor, Ibèria, Egipte, l'Índia i altres, i va estudiar els seus sistemes de govern. Al seu retorn, considerat l'home que podia salvar el país i reforçat per un dictamen favorable de l'oracle de Delfos, va iniciar la tasca de legislar: repartiment de la terra i lleis civils i militars.

Llavors va deixar Esparta per segona vegada amb l'encàrrec de què les seves lleis no fossin canviades en la seva absència el que fou promés, i ja mai més va tornar; amb la intenció de què la seva llei fou perpètua, va morir a l'exili.

A la constitució de Licurg[1] s'establia una diarquia, una aristocràcia (representada per un senat) i una democràcia (l'assemblea popular representada pels èfors). Rics i pobres eren tractats iguals en educació, vestit, assistència, i tot el poble tenia dret a exercir els més alts càrrecs (eren electors i elegibles). Un consell de nou magistrats tenia poder per dictar sentències de mort. Els reis tenien una funció dirigent com a jutges, sacerdots i caps militars, però progressivament van perdre més o menys prerrogatives, ja que judicialment només van retenir alguna jurisdicció (successió i propietat), com a caps militars havien d'esperar el dictamen dels comissionats del senat; les funciones religioses foren les que van conservar gairebé intactes.

Tot i això, hi havia un cos especial de ciutadans coneguts pels "iguals", Ὅμοιοι que sembla que formaven un cos exclusiu amb algun privilegis, però potser es tractava de ciutadans plens en contraposició a lliberts (antics esclaus) que tenien algunes limitacions. L'assemblea popular era la reunió de tots els espartans doris de més de 30 anys, i aprovaven o rebutjaven les lleis proposades pels reis (sense poder esmenar-les).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Licurg (legislador) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Brouwer, Maria. Governance and Innovation: A Historical View (en anglès). Routledge, 2008, p. 166. ISBN 1134075367.