Regne d'Ibèria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estats del Caucas entre els anys 600 i 150 aC

El Regne d'Ibèria va ser un antic regne del Caucas, format per la confederació tribal georgiana dels Saspers cap a finals del segle IV aC. El regne limitava a l'oest amb Còlquida (separat per les muntanyes Moskiki (Moschichi montes, amb la fortalesa de Sarapama, en georgià Skharapani), a l'est amb Albània del Caucas, al sud amb Armènia i al nord amb el Caucas. Els seus rius principals eren el Cyrus (Kur) i l’Aragus (Aragvi). El principal pas a l'oest era el de les Portes de Shevi (modern Dariyel) a una roca sobre el riu Terek (georgià Shevis Kharu) i a l'est el congost de Derbent; des Armènia el pas principal era per Kars al nord de l'Aragus.

Els ibers del Caucas estaven dividits, segons Estrabó, en quatre classes socials: la reialesa, els sacerdots, els guerrers i el poble. La seva vestimenta a la plana era similar a la dels armenis i medes, però a les muntanyes era similar a la d'escites i sàrmates.

regne d'Ibèria

Segons el Khartlis Tskhoréba (Història de Geòrgia) una obra antiga que esmenta la formació del regne, aquest tenia governadors provincials anomenats mamasakhlissi sobre els quals dominava el governador de Mtskhétha. En temps d'Alexandre el Gran, els grecs van arribar al país, van assassinar al governador de Mtskhétha, que es deia Samara, i van posar com a governador a un cap grec anomenat Azon. Passat un temps, un nebot de Samara, Parnavaz, que era nadó quan van arribar els grecs, i la seva mare l'havia amagat a les muntanyes, es va associar amb Kudji, un governador d'una província de Egrissi, per revoltar-se contra Ezon. La rebel·lió va triomfar i Azon va morir a la lluita. Parnavaz es va proclamar rei. Va establir governadors locals a totes les regions, càrrec que es va anomenar eristhavi menys el Kartli interior que va ser encomanat a un espaspéta, és a dir comandant en cap, amb un territori des l'Aragvi fins al Tachiskari.

regne d'Ibèria

El 65 aC Lucul·le va entrar al país empaitant a Mitridates VI Eupator i va obligar al rei Artoces a demanar la pau i esdevenir aliat romà. Els reis d'Ibèria van ser des de llavors aliats de Roma, encara que sovint actuaren amb independència. L'any 35 el rei Mitridates d'Ibèria (Mitridates II) i el seu germà Farasmanes (després rei Pharsman I d'Ibèria) van envair Armènia a petició de Roma, en suport del pretendent part Tiridates III de Pàrtia. El 114 Ibèria va reconèixer a l'emperador Trajà. Rarament els reis van deixar el bàndol romà fins a mitjan segle III dC quan els perses van imposar la seva sobirania als reis per uns anys i encara que van tornar a l'aliança romana després del Tractat entre Roma i Persia del 298 ja la influència política romana al país va minvà.

El 284 un rei persa, fill del Shah, va pujar al tron d'Ibèria amb el nom de Mirian III d'Ibèria. El Tractat del 298 el va fer client romà. Sota Constantí el gran una dona captiva va començar la conversió dels ibers al cristianisme. El 337 es va instaurar el cristianisme com a religió d'estat. Tot i ser fidel aliat de Roma, Mirian III no es va pas enfrontar amb els perses, però després d'ell el seu fill Saurmag II d'Ibèria (Sauramaces) va ser clarament proromà.

Els perses el van foragitar i van col·locar un rei més favorable, però els romans van atacar el país i per tractat del 370 es va dividir en dos regnes: un sota control romà i un sota control persa, amb dos reis (a la part romana Saurmag, el que havia estat enderrocat). Abans del 380 els perses imposaren el seu control absolut. Un representant del shah anomenat Pitiakhch es va establir a Ibèria, a la vila fortalesa de Tbilisi o Tblisi, amb l'encàrrec de vigilar als reis d'Ibèria. Els aristòcrates locals, els aznauris, als quals els reis s'oposaven, es van posar-se al costat de Persia i el càrrec de Pitiakhch va recaure sovint en aznauris de confiança. L'intent d'eliminació del cristianisme i la substitució pel mazdeisme provocà una revolta general a Transcaucasia (450-451) que el perses van controlar amb dificultat, però després el procés d'assimilació es va aturar.

Durant la guerra entre Bizanci i els Sassànides les portes Ibèriques van esdevenir domini dels huns, que van oferir cedir-lo a l'emperador bizantí Anastasi,, però aquest va construir Darus i el rei persa Kovad es va apoderar dels congost del Caucas i els va fortificar per prevenir les incursions d'huns i altres bàrbars

regne d'Ibèria durant Vakhtang I Gorgasal

El rei Vakhtang va ser primer fidel a Persia, de la qual es va valer per a enfortir-se, però després s'hi va girar en contra. El poder reial havia estat abolit a Albània el 463 (tot i que va ser restaurat cap al 485) i el perses s'enfrontaven als Huns heftalites. Vakhtang es va rebel·lar per va ser derrotat. solament l'impuls armeni li va permetre de recuperar en tron un any després. El seu fill Datxi i el successor d'aquest Gurgen o Bakur II van seguir polítiques similars al pare, d'aliança amb Bizanci, i poca col·laboració amb Pèrsia. El 510 la monarquia va ser abolida a Albània. Quan els perses intenten imposar els costums mazdaistes en els funerals (cadàvers exposats als ocells de pressa i als gossos) el rei Bakur II d'Ibèria començà negociacions secretes amb Bizanci, per revoltar-se, però només va rebre un destacament poc nombrós. Els perses assabentats ocuparen el país. Bakur fugí a Lazika (Egrissi) amb els seus fidels. Les fortaleses frontereres de Skande y Chorapani foren conquerides pels perses però no entraren més enllà a Lazika. Ibèria fou declarada província persa, que junt amb altres territoris caucàsics formà un Koustak governat per un espaspéta, dividit en Chahrs amb marzbans al seu front (un marzban rebé el govern d'Ibèria). Durant la guerra entre Bizanci i els Sassànides les portes Ibèriques van esdevenir domini dels huns heftalites, que van oferir cedir-lo a l'emperador bizantí Anastasi,, però aquest va construir Darus i el rei persa Kovad es va apoderar dels congost del Caucas i els va fortificar per prevenir les incursions d'huns i altres bàrbars

Ibèria encara va existir després com a territori (Curopalat) bizanti, essent anomenat Kartli pels georgians. Vegeu Curopalat de Kartli

Reis d'Ibèria[modifica | modifica el codi]

  • Samara de Mtskhetha ? -322
  • Azó (governador macedoni) 322-302
Dinastia Farnabàzida o Kartlòsida
  • Parnavaz I (Farnabaz o Farnabaces 302-237 (o 299-234 aC)
  • Saurmag I (Sauromas o Sauromaces) 237-162 o 234-159 aC (fill)
Farnabàzida / Nebròtida
  • Mirian I (Mirvan I) 162-112 o 159-112 aC (gendre, adoptat com a fill)
  • Farnajom 112-93 o 109-90 aC (fill)
Dinastia Artàxida o Arxacúnida
  • Arxak I o Artàxies I 93-81 o 90-78 aC (cunyat de Parnadjom i gendre de Mirian I)
  • Artag (Artas o Artoces I) 81-64 o 78-63 aC (fill)
  • Parnavaz II (Farnabaz o Farnabaces II) 64-33 o 63-30 aC (fill)
  • Bartom I (fill d'Artag) (seria el mateix que Parvanaz II?)
Dinastia Nebròtida (restaurada)
  • Mirian II (Mirvan II) 33-23 o 30-20 aC (fill de Farnadjom)
  • Arshak II o Artàxies II 23-2 o 20 aC-1 dC (fill)
Dinastia Artàxida o Arxacúnida (restaurada per via d'adopció)
  • Adreki (Aderc) (fill de Bartom/Parnavaz II), seria el mateix personatge que Pharsman I segons Toumanoff, però més probablement seria Mitridates d'Ibèria
  • Pharsman I cap a l'1 aC-58 dC o 2aC a 55 dC (nét adoptiu de Parnavaz II/Bartom)
Regne dividit?
  • Bartom II rei a Mtsekheta vers 55-72 (fill de Pharsman I / d'Adreki, podria ser el mateix personatge que Mitridates d'Armènia)
  • Qartam 55-72 (germà) (Rei a Armaz)
  • Kaos 72-87 (fill de Bartom II) (Rei a Mtskheta)
  • Armazel 87-? (fill) (Rei a Mtskheta)
  • Derok ? (fill) (Rei a Mtskheta)
  • Mirdat I o Mitridates I (fill) (o segons Cyril Toumanoff fill de Pharsman I) (Rei a Mtskheta)

.

  • Pharsman 72-87 (segons les cròniques fill de Qartam, rei a Armaz)
  • Azork 87-1? (fill) (Rei a Armaz)
  • Hamazasp I (o Amazap I) 106-116 (fill)) (Rei a Armaz)
  • Pharsman II Kveni (el Benfactor) 116-142 o 116-132 (fill) (Rei a Armaz)

.

Arsàcides
  • Rev I el Just, 189-216 (fill de Volageses II d'Armènia)
  • Vatxe I 216-234 (fill)
  • Bakur I 234-249, (fill)
  • Mirdat II o Mitridates II, 249-265 (fill)
  • Hamazasp III o Amazap III 260-265 (rebeld, possiblement de la dinastia artàxida)
  • Aspagur I 265-284 (fill de Mirdat II)
Cosròides
  • Mirian III (Maruan o Mirvan III) 284-361 (fill del shah d'Iran)
  • Rev II 345-361 (fill, associat)
  • Saurmag II (Sauromas o Sauromaces) 361-368 o 361-363 (fill de Rev II)
  • Varaz Bakur I (Aspagur II) 368-? o 363-365 (fill de Mirian III)
Diarquia 370-378 (dos regnes, un client romà, l'altre client persa)
Protectorat persa
Reis nominals
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne d'Ibèria Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 26′ N, 43° 14′ E / 41.44°N,43.24°E / 41.44; 43.24