Vés al contingut

Mirian I d'Ibèria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMirian I d'Ibèria
Biografia
Mort109 aC Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Ibèria
159 aC – 109 aC
← Saurmag I d'IbèriaFarnajom → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFarnabàzida Modifica el valor a Wikidata
FillsFarnajom Modifica el valor a Wikidata

Mirian o Mirvan I d'Ibèria fou el tercer rei d'Ibèria del Caucas de la dinastia anomenada Farnabàzida (o Kartlòsida pel seu origen a la regió de Kartli)

Era gendre de Saurmag o Sauromaces I i encara que fou adoptat com a fill de fet va fundar una nova dinastia que fou anomenada Nebròtida o Nemròdida, ja que el nou sobirà apareix qualificat a les cròniques com Nebrot'iani (ნებროთიანი), que vol dir "de l'estirp de Nimrod" que sembla era un terme genèric aplicat a tots els nobles iranians. Cyril Toumanoff pensa que podria ser un Oròntida o un Mihrànida. Devia ser jove quan Saurmag va morir perquè consta que va regnar uns cinquanta anys (vers 162-112 o 159-112 aC, les primeres dates provenen de les cròniques georgianes i les segones de l'estimació de Cyril Toumanoff.)[1]

Durant el seu regnat el rei selèucida Antíoc VII va recuperar temporalment Mesopotàmia als arsàcides parts vers el 130. També consta que hauria combatut una invasió de muntanyencs a la regió de Kakhètia i hauria fortificat el pas de Daryal. Hauria afavorit el culte a les deïtats Ainina i Danina.[2]

Mirian I va designar successor al seu fill Farnadjom I (o Parnadjom I). Va deixar també una filla que fou esposa del futur rei Artàxies I.

Referències

[modifica]
  1. Toumanoff, Cyril (1963), Studies in Christian Caucasian History, p. 317. Georgetown University Press.
  2. Rapp, Stephen H. (2003), Studies In Medieval Georgian Historiography: Early Texts And Eurasian Contexts, p. 281. Peeters Bvba, ISBN 90-429-1318-5