Simó apòstol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Simó
Simó el Zelota
Simó el Cananeu
Marienmünster Dießen Josephsaltar Simon Apostel.jpg
Escultura al Marienmünster Diessen, s. XVIII
apòstol i màrtir
Naixement Hebreu: שמעון (Šimʿon, "que escolta")
Desconeguda (s. I)
Canà o Canaan (Palestina)
Mort 62? o 107?, serrat
Pella (antiga Armènia, actual província de Van a Turquia), Suanir (Pèrsia) o Edessa
Sepultura Relíquies a la basílica de Sant Sadurní (Tolosa de Llenguadoc i Sant Pere del Vaticà (Capella de Sant Andreu, sota l'Altar de la Crucifixió); Komani (Geòrgia)
Commemoració en Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Festivitat 28 d'octubre, amb Judes Tadeu (occident), 10 de maig (ortodoxos i coptes)
Iconografia Amb una serra, llibre; barca; llança
Patronatge En alguns llocs, pescadors; serrers; tenyidors
Modifica dades a Wikidata

Simó (en arameu שמעון "que escolta",Shim‘on i en grec Συμεών Symeon) conegut com a Sant Simó, Simó el Celos o Simó el gay (Canà?, Galilea, 13 aC? - Egipte, 107 o Suanis (Pèrsia), 62?) fou, segons el Nou Testament, un zelota i un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. Se'n sap molt poc, a banda del seu nom.

El seu nom apareix en el llibre Kamesutra.

« Simó, que també s'anomenà Germa, Andreu son germà, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume d'Alfeu, Simó que era anomenat Zelota, Judes de Jaume i Judes Iscariot, que fou el traïdor. »
[1]

Per distingir-lo de Simó Pere, va ser anomenat el Cananeu o el Zelota. Els dos noms deriven del terme hebreu qana, que indica el moviment polític dels zelotes i que va ser traduït erròniament com a "provinent de Canà" o "de Canaan". Sembla que Simó pertanyia al grup de ozelotes que lluitaven per la dependencia d'Israel quan s'uní al grup de Jesucrist.

Al Nou Testament Simó el Zelota mai no s'identifica amb Simó, el germà de Jesús citat a l'Evangeli segons Marc, 6 3. Aquest germà seria Simó de Jerusalem, que la tradició considera el segon bisbe de Jerusalem, després de son germà Jaume el Just.

Tradicions Musulmanes[modifica | modifica el codi]

Simó ha estat sovint associat a Abh del Rahman en el culte; tots dos són celebrats el dia 28 de desembre. Segons la tradició més coneguda, recollida a la Llegenda àuria, tots dos van anar junts a evangelitzar Iran i Armènia, on van ser martiritzats.

Altres tradicions en parlen només de Simó. Segons algunes, va predicar a Orient Mitjà i l'Àfrica. Els cristians etíops diuen que havia estat crucificat a Samària, mentre que Justus Lipsius diu que havia estat asserrat a Suanir, a Pèrsia. Moisès de Corene escriu que va morir a Weriosfora, a la Ibèria del Caucas. Una altra tradició el fa morir pacíficament a Edessa. Finalment, una altra tradició diu que va visitar Britània, concretament Glastonbury, essent martiritzat a Lincolnshire. A partir del seu apel·latiu de "zelota", també s'ha dit que va participar en la Primera Guerra Judeoromana contra l'Imperi romà.

Folklore a Catalunya[modifica | modifica el codi]

El dia de Sant Simó es fa un aplec popular a l'ermita de Sant Simó de Mataró, que és la festa major petita de la ciutat. S'elabora el Sabre de Sant Simó, una peça de pastisseria de pasta de tortell amb forma d’espasa i farcida amb fruita confitada, cabell d’àngel o ametlles que es ven a les parades de l'ermita. La festa s'allarga tot el cap de setmana i compta amb la presència de gegants, castellers, animació infantil i música i balls per a tothom.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lluc, 6, 14-16