Drusil·la (filla d'Herodes Agripa I)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDrusil·la
Biografia
Naixement38 dC Modifica el valor a Wikidata
Mort79 dC Modifica el valor a Wikidata (40/41 anys)
Causa de mortErupció del Vesuvi del 79 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAziz of Emesa (en) Tradueix
Antoni Fèlix Modifica el valor a Wikidata
FillsMarcus Antonius Agrippa (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Antoni Fèlix) Modifica el valor a Wikidata
ParesHerodes I Agripa Modifica el valor a Wikidata  i Cipros Modifica el valor a Wikidata
GermansHerodes II Agripa, Berenice i Mariamne V Modifica el valor a Wikidata
Paul Before Felix MET DP827048.jpg

Drusil·la (en llatí Drusilla) va ser filla d'Herodes Agripa I, rei dels jueus, i de Cipros, i germana d'Herodes Agripa II. Era germana d'Herodes II Agripa, Berenice i Mariamne V.[1]

El seu pare va morir possiblement enverinat l'any 44, quan tenia 6 anys. Havia estat promesa a Epífanes, fill del rei Antíoc IV de Commagena, però el pacte es va trencar quan Epífanes va refusar convertir-se al judaisme com s'havia convingut. Segons Flavi Josep,[2] quan van matar al seu pare, els habitants grecs de Cesarea i els samaritans de Sebastia van sortir al carrer cantant d'alegria, van assaltar el palau reial i van agafar les estàtues de les tres filles del rei, portant-les a una casa de perdició on van simular diverses violacions.

Llavors es va casar amb Aziz (Asisus o Azizus), rei d'Emesa (cap als anys 42-54), que es va convertir al judaisme. Va ser reina-sacerdotessa d'Emesa. Drusil·la envejava a la seva germana Berenice que tot i que era deu anys més gran, era més bonica. Aviat li va fer el salt a Aziz i es va aparellar amb Antoni Fèlix el procurador de Judea, que la va instigar a abandonar a Aziz; ella ho va fer i es va casar amb Fèlix, que no va acceptar la circumcisió ni convertir-se al judaisme. Va ser Drusil·la la que va renunciar a la seva religió. D'aquest matrimoni va néixer un fill, Agripa, que va morir a l'erupció del Vesuvi l'any 79, la que va destruir Pompeia.[3]

Tàcit parla de la dona de Fèlix de nom Drusil·la, però diu que era neta de Cleòpatra i Marc Antoni (per tant seria filla de Juba de Mauritània i Cleòpatra Selene, ja que els altres descendents són tots coneguts), i aleshores o bé va ser un error de Tàcit o Fèlix s'hauria casat dues vegades amb dues Drusil·les (Suetoni l'esmenta com Felix trium reginarum maritum, és a dir "marit de tres reines").[4]

Referències[modifica]

  1. Hadas-Lebel, Mireille. Rome, la Judée et les Juifs. París: Picard, 2009, p. 89. ISBN 9782708408425. 
  2. Flavi Josep. Antiguitats judaiques, XX, 7, 1-2
  3. Flavi Josep. Antiguitats judaiques,XX, 6
  4. Smallwood, E.M. The Jews Under Roman Rule from Pompey to Diocletian. Boston: Leiden Brill, 2001, p. 273. ISBN 9780391041554.