Judea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en els actuals Israel (al sud) i Palestina (la franja de Gaza).

Història[modifica | modifica el codi]

Conquesta romana de Judea[modifica | modifica el codi]

La mort de la reina Salomé Alexandra va portar als seus dos fills Hircà II i Aristòbul II de Judea a una sagnant guerra civil. Els fariseus estaven al costat d'Hircà i els saduceus amb Aristòbul. El 63 Aristòbul va quedar assetjat al temple de Jerusalem per Hircà i pel seu aliat el rei dels nabateus Aretes.

Aristòbul va demanar ajut a Gneu Pompeu i va enviar un missatger al seu llegat a Síria, Marc Emili Escaure, al que va prometre 8.000 kg de plata. Escaure (Scarus) va ordenar a Aretes d'abandonar el setge. Llavors va arribar Pompeu en persona i Aristòbul li va enviar 800 kg d'or (que Pompeu va enviar al temple de Júpiter a Roma) i va obtenir el favor de Pompeu i el setge del temple semblava imminent que s'hauria d'aixecar. Però llavors Aristòbul va denunciar a Emili per haver acceptat els 8000 kg de plata i en va demanar el càstig. Pompeu va anar a Jerusalem i en defensa del seu llegat, es va posar de costat de Hircà i va fer arrestar a Aristòbul.

Hircà va permetre a Pompeu entrar a la torre baixa del temple, però els seguidors d'Aristòbul encara dominaven el temple. Pompeu va decidir atacar pel nord i després de forta lluita va entrar al temple; molt soldats jueus es van suïcidar abans que veure la profanació del seu santuari (juny-juliol del 63). Pompeu va entrar a la sala més santa del temple (una profanació als ulls dels jueus, ja que només hi podia entrar el gran sacerdot). L'endemà va ordenar la neteja i va nomenar Hircà com a gran sacerdot i etnarca. Les regions més hel·lenitzades foren annexionades a Síria i la resta va romandre com a regne client.

Marc Emili Escaure va fer la guerra a Aretes (i fou subornat amb 6000 kg de plata més) i va resultar mort poc després, segons se sap pels manuscrits de la mar Morta, quan ja Pompeu havia sortit del país.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Publius Cornelius Tacitus. Tàcit. vol.2 (en anglès). A.J. Valpy, 1830, p. 186. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Judea Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 31° 41′ 56″ N, 35° 18′ 23″ E / 31.69889°N,35.30639°E / 31.69889; 35.30639