Mauretània

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaMauretània

Localització
Mauretania Tingitana SPQR.png
32° 03′ 36″ N, 6° 35′ 30″ O / 32.06°N,6.59179688°O / 32.06; -6.59179688
Història
Creació 533
Dissolució 698 (Gregorià)
Modifica les dades a Wikidata

Mauretània (també Mauritània) fou una regió històrica d'Àfrica que abraçava l'actual Marroc i Algèria, en la seva part nord, fins a Numídia, que ocupava la part oriental de la que estava separada pel riu Ampsaga. Tenia al sud el país dels gètuls. Les muntanyes principals n'eren les muntanyes de l'Atles.

Els rius a la costa nord (d'est o oest) eren l'Ampsaga (Wadi al-Kibir), Usar, Chinalaph i Mulucha, i a la costa oest (de nord a sud) el Subur, el Sala, el Phuth i el Lixus.

Els ports principals a la costa nord eren: Ampelusia (al cap Espartel), Tingis (Tànger), Rusadir (Melilla), Igilgili (Djidjelli), Saldae Portus (Bugia), Rusucurrium (Tedlez), Iol (Cherchel), Cartenna (Tenes), Murustaga (Mostagenem), Arsenaria (Arzan) Quiza (Orà), Portus Magnus (Mars al-Kebir) i Acra (Isghun). A la costa oest Zilis (Arzila) i Lixus (Larraix).

Rei Juba II, de Numídia i Mauretània
Província de Mauretania Tingitana (límits al 116)

Habitants[modifica]

Els antics anomenaven el poble que vivia en aquesta regió Μαυρούσιο (llatí maurusii) o Μαυροί (llatí mauri) que volia dir 'negres'. El país es deia correctament escrit Mauretania (Μαυρούσιων) tal com apareix en les inscripcions i monedes, però alguna vegada és esmentat com Mauritania (Μαυριτανία, Pomponi Mela, Ptolemeu, Eutropi i algun altre).

Els maurs o maures eren de la mateixa soca que els númides i libis, i es poden considerar els ancestres dels berbers (ells s'anomenen amazigh), i Heròdot ja esmenta una tribu anomenada mazyes o mazices (Μαζύες o Μαξύες). El nom berbers és una derivació posterior de bàrbars.

Història[modifica]

El Regne de Mauritània (també Mauretània) fou un regne independent que abraçava el modern Marroc i la part occidental i central d'Algèria, que va esdevenir client de Roma, i finalment fou incorporat com a província romana.

Els romans es van establir a Mauritània després de la Tercera Guerra púnica, quan les possessions cartagineses a la zona van passar a Roma, però eren llocs puntuals, punts de comerç a la costa. L'interior estava governat pels reis del poble nadiu dels maurs o maures.

Durant la Guerra de Jugurta un rei anomenat Boccus I, esmentat des del 111 aC, es va apoderar de territoris de Numídia i va jugar les seves cartes hàbilment de manera que els romans li van permetre llegar el regne als seus dos fills Bogud i Boccus II.

Els dos van regnar associats des d'una data vers el 80 aC a la mort del pare. Hostils al partit pompeià, van aconseguir mantenir el tron després de la derrota d'aquest.

Boccus II i Bogud II es van repartir el país (vers el 50 aC) i el primer va governar la part oriental i el segon l'occidental, i Cèsar els va confirmar com a reis el 49 aC. Boccus II es va apoderar de territoris de Numídia vers el 48 aC durant la revolta del rei Juba I, i el 45 aC els romans li van reconèixer a Boccus aquests territoris i encara els van ampliar.

Boccus fou partidari d'Octavi August mentre Bogud ho fou de Marc Antoni. Mentre Bogud era a Hispània son germà es va apoderar del seu regne. Després de la derrota de Marc Antoni el 31 aC a Àccium, Boccus II fou reconegut per August com a rei de tota Mauritània, però li va exigir la restitució de la part de Numídia que havia adquirit entre el 48 aC i el 45 aC, ja que amb aquest territori va restaurar el Regne de Numídia per a Juba II, fill del rei Juba I, al qual va casar amb Cleòpatra Selene, filla de Marc Antoni i Cleòpatra VII.

Boccus II va morir vers el 29 aC sense fills ni hereus reconeguts, i el regne fou declarat província romana, però al cap de poc, vers el 25 aC, August el va restaurar i el va donar a Juba II i Cleòpatra Selene a canvi de renunciar al Regne de Numídia, que fou annexionat.

Juba II va morir vers l'any 23 i el va succeir el seu fill Ptolemeu de Mauritània. El 40 aC fou cridat a Roma per Cal·lígula i va deixar el govern a Edemó. Cal·lígula el va fer matar per apoderar-se de les seves riqueses. Edemó fou privat del regne l'any 42 i l'emperador Claudi el va convertir en dues províncies separades pel riu Mulucha: a l'oest la Mauritània Tingitana (Mauretania Tingitana) i a l'est la Mauritània Cesariense (Mauretania Cesariensis), províncies imperials.

Per a la província romana vegeu: província romana de Mauritània, Mauritània Sitifiense, Mauritània Cesariense i Mauritània Tingitana.

Ciutats de la Mauretània romana al mapa de la Tabula Peutingeriana

Llista de reis[modifica]

Coord.: 32° 03′ 36″ N, 6° 35′ 30″ O / 32.06°N,6.59179688°O / 32.06; -6.59179688

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mauretània Modifica l'enllaç a Wikidata