Mauretània

Mauretània
Localització
32° 03′ 36″ N, 6° 35′ 30″ O
Història
Creació	533
Dissolució	698 (Gregorià)

Mauretània (també Mauritània) fou una regió històrica d'Àfrica que abraçava l'actual Marroc i Algèria, en la seva part nord, fins a Numídia que ocupava la part oriental de la que estava separada pel riu Ampsaga. Tenia al sud el país dels gètuls. Les muntanyes principals eren les muntanyes de l'Atles.

Els rius a la costa nord (d'est o oest) eren l'Ampsaga (Wadi al-Kibir), Usar, Chinalaph i Mulucha, i a la costa oest (de nord a sud) el Subur, el Sala, el Phuth i el Lixus.

Els ports principals a la costa nord eren: Ampelusia (al Cap Espartel), Tingis (Tànger), Rusadir (Melilla), Igilgili (Djidjelli), Saldae Portus (Bugia), Rusucurrium (Tedlez), Iol (Cherchel), Cartenna (Tenes), Murustaga (Mostagenem), Arsenaria (Arzan) Quiza (Oran), Portus Magnus (Mars al-Kebir) i Acra (Isghun). A la costa oest Zilis (Arzila) i Lixus (Larraix).

Rei Juba II de Numídia i Mauretània.

Província de Mauretania Tingitana (límits el 116).

Habitants

Els antics anomenaven al poble que vivia a aquesta regió com a Μαυρούσιο (llatí maurusii) o Μαυροί (llatí mauri) que volia dir "negres". El país es deia correctament escrit Mauretania (Μαυρούσιων) tal com apareix a les inscripcions i monedes, però alguna vegada és esmentat com Mauritania (Μαυριτανία, Pomponi Mela, Ptolemeu, Eutropi i algun altre).

Els maurs o maures eren de la mateixa soca que els númides i libis i es poden considerar els ancestres dels berbers (ells s'anomenen amazigh), i Heròdot ja esmenta una tribu anomenada mazyes o mazices (Μαζύες o Μαξύες). El nom berbers és una derivació posterior de bàrbars.

Història

Mapa de l'Imperi Romà on es mostren la Mauretania Tingitana i la Mauretania Cesariensis

El regne de Mauritània (també Mauretània) fou un regne independent que abraçava el modern Marroc i la part occidental i central d'Algèria, que va esdevenir client de Roma, i finalment fou incorporat com a província romana.

Els romans es van establir a Mauritània després de la tercera guerra púnica quan les possessions cartagineses a la zona van passar a Roma, però eren llocs puntuals, punts de comerç a la costa. L'interior estava governat pels reis del poble nadiu dels maurs o maures.

Durant la guerra de Jugurta un rei anomenat Boccus I, esmentat des del 111 aC, es va apoderar de territoris de Numídia i va jugar les seves cartes hàbilment de manera que els romans li van permetre llegar el regne als seus dos fills Bogud i Boccus II.

Els dos van regnar associats des d'una data vers el 80 aC a la mort del pare. Hostils al partit pompeià, van aconseguir mantenir el tron després de la derrota d'aquest.

Boccus II i Bogud II es van repartir el país (vers el 50 aC) i el primer va governar la part oriental i el segon l'occidental, i Cèsar els va confirmar com a reis el 49 aC. Boccus II es va apoderar de territoris de Numídia vers el 48 aC durant la revolta del rei Juba I i el 45 aC els romans li van reconèixer a Boccus aquest territoris i encara els van ampliar.

Boccus fou partidari d'Octavi August mentre Bogud ho fou de Marc Antoni. Mentre Bogud era a Hispània son germà es va apoderar del seu regne. Després de la derrota de Marc Antoni el 31 aC a Àccium, Boccus II fou reconegut per August com a rei de tota Mauritània però li va exigir la restitució de la part de Numídia que havia adquirit entre el 48 aC i el 45 aC, ja que amb aquest territori va restaurar el Regne de Numídia per a Juba II, fill del rei Juba I, al que va casar amb Cleòpatra Selene, filla de Marc Antoni i Cleòpatra VII.

Boccus II va morir vers el 29 aC sense fills ni hereus reconeguts, i el regne fou declarat província romana, però al cap de poc, vers el 25 aC, August el va restaurar i el va entregar a Juba II i Cleòpatra Selene a canvi de renunciar al regne de Numídia que fou annexionat.

Juba II va morir vers l'any 23 i el va succeir el seu fill Ptolemeu de Mauritània. El 40 aC fou cridat a Roma per Cal·lígula i va deixar el govern a Edemó. Cal·lígula el va fer matar per apoderar-se de les seves riqueses. Edemó fou privat del regne l'any 42 i l'emperador Claudi el va convertir en dues províncies separades pel riu Mulucha: a l'oest la Mauritània Tingitana (Mauretania Tingitana) i a l'est la Mauritània Cesariense (Mauretania Cesariensis) províncies imperials.

Per a la província romana vegeu: Província romana de Mauritània, Mauritània Sitifiense, Mauritània Cesariense i Mauritània Tingitana.

Ciutats de la Mauretània romana al mapa de la Tabula Peutingeriana

Llista de reis

• Boccus I 111-80 aC
• Bogud I 80-50
• Sos (Mauritània Occidental) 80-60
• Boccus II vers vers 80-30 aC
• Bogud II (Mauritània Occidental) vers 50-38
• Annexió a Roma vers 30-25 aC
• Juba II (rei de Numidia vers 31-25 aC, bescanviat per Mauritània) 25 aC-23 dC
• Cleopatra Selene 25 aC-23 dC
• Ptolemeu de Mauritània 23-40
• Edemó de Mauritània (Edemonus) 40-42
• Annexió a l'Imperi Romà 42

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mauretània