Mauretània

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaMauretània

Localització
Map of the Kingdom of Mauretania.jpg Modifica el valor a Wikidata
 32° 03′ 36″ N, 6° 35′ 30″ O / 32.06°N,6.591797°O / 32.06; -6.591797Coord.: 32° 03′ 36″ N, 6° 35′ 30″ O / 32.06°N,6.591797°O / 32.06; -6.591797
Dades històriques
Creació533
Dissolució698 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata

Mauretània (llatí: Mauretania, literalment la terra dels Maures) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'extenia de l'Oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa. Es trobava als actuals estats del Marroc i Algèria, en la seva part nord.[1] La frontera amb Numídia variava en funció del moment i del context: així, per Sal·lusti, que escrigué sobre el moment de màxima expansió del Regne de Numídia, es trobava al riu Mulucha,[2] mentre que els autors més tardans la situen a l'Ampsaga, força més a llevant. A l'Alt Imperi, tota la regió entre el Mulucha i l'Ampsaga estava ocupada per la província de la Mauretània Cesariensis.[1]

Estava poblat per diverses tribus d'amazics, principalment els maures, dels quals pren el nom. Amb tot, la influència que exerciren les múltiples colònies fenícies i púniques a la zona modificaren la cultura i els models de producció del país, que cap al segle iii aC estructurà un estat que es mantengué independent fins que caigué sota domini romà en temps d'August.[1]

Geografia[modifica]

Els rius a la costa nord (d'est o oest) eren l'Ampsaga (Wadi al-Kibir), Usar, Chinalaph i Mulucha, i a la costa oest (de nord a sud) el Subur, el Sala, el Phuth i el Lixus. Les muntanyes principals eren les muntanyes de l'Atles.[cal citació]

Els ports principals a la costa nord eren: Ampelusia (al cap Espartel), Tingis (Tànger), Rusadir (Melilla), Igilgili (Djidjelli), Saldae Portus (Bugia), Rusucurrium (Tedlez), Iol (Cherchel), Cartenna (Tenes), Murustaga (Mostagenem), Arsenaria (Arzan) Quiza (Orà), Portus Magnus (Mars al-Kebir) i Acra (Isghun). A la costa oest Zilis (Arzila) i Lixus (Larraix).[cal citació] També eren a la Mauretània Volúbilis, Sala i Banasa.

Tenia al sud el país dels gètuls.

Rei Juba II, de Numídia i Mauretània
Província de Mauretania Tingitana (límits al 116)

Habitants[modifica]

Els antics anomenaven el poble que vivia en aquesta regió maurusis (llatí: Maurusii; en grec antic: Μαυρούσιοι) o maures (llatí: Mauri; en grec antic: Μαυροί 'negres', 'bruns'), de manera que Mauretània és derivat del nom d'aquest poble.[3]

Els maures eren de la mateixa soca que els númides i libis, i es poden considerar els ancestres dels amazics. Heròdot ja esmenta una tribu anomenada mazyes o mazices (Μαζύες o Μαζύκες).

Història[modifica]

Regne independent[modifica]

Cap al segle viii aC arribaren a les costes de la Mauretània els primers mercaders i colons fenicis, els quals establiren ports mercantils, esdevinguts colònies amb el temps, que inevitablement entraren en contacte amb les tribus de l'interior.[1]

Cap al segle iii aC apareixen els primers regnes maures; el més antic de què hom té notícia fou governat pel rei Baga, aliat de Massinissa, i que comptava amb 4.000 soldats.[1][4] Després de la tercera guerra púnica, la influència romana a la costa mauretana intensificà, però els regnes indígenes continuaren de funcionar autònomament.

Durant la Guerra de Jugurta, el rei maure Boccus I es va apoderar de territoris de Numídia i va jugar les seves cartes hàbilment, de manera que els romans no s'immisciren en els seus assumptes i el regne va passar al seu fill Mastanesós, que a la seva mort dividí el regne entre els seus fills Bogud, que regnà la part occidental, i Boccus II, que regnà a l'oriental.[1]

Regne client[modifica]

Boccus fou partidari d'Octavià, mentre que Bogud ho fou de Marc Antoni i, mentre Bogud era a Hispània, son germà es va apoderar del seu regne. L'any 33 aC Boccus morí i llegà el regne a Octavià. Però Octavià, que creia que Roma no tenia recursos per administrar i controlar aquell territori, l'any 25 aC el donà a Juba, fill del rei Juba de Numídia, el qual també rebé la mà de la ptolemea Cleòpatra Selene, filla de Cleòpatra i Marc Antoni.[1]

A la mort de Juba II vers l'any 23 el succeí el seu fill, Ptolemeu de Mauritània.[1] El 40 aC Calígula el cridà a Roma i va deixar el govern a Edemó. Calígula el va fer matar per apoderar-se de les seves riqueses, i Edemó exercí de monarca.[cal citació] Va alçar una revolta contra el poder romà, la qual fou molt dura però sufocada per ordre de l'emperador Claudi i obra dels generals Hosidi Geta i Suetoni Paulí. Apaivagada la situació, devers l'any 42, Claudi convertí el regne en dues províncies, separades pel riu Mulucha: a l'oest la Mauretània Tingitana i a l'est la Mauretània Cesariensis, províncies imperials.[1]

Incorporació a l'Imperi[modifica]

Ja sota domini romà efectiu, fundaren nombroses colònies i militaritzaren la zona amb campaments i carreteres. Cap al segle iii i iv hi hagué nombroses revoltes, fruit de la pèrdua de control romà a la zona. Per millorar l'efectivitat de l'administració, la reforma de Dioclecià adscrigué la Tingitana a la Diòcesi d'Hispània i creà una nova província a la zona, la Mauretània Sitifensis, entre la Cesariensis i Numídia.[1] Finalment, la Mauretània fou conquerida pels vàndals i incorporada al seu regne l'any 420, els quals la posseïren fins que foren derrotats per Belisari el 533, i així incorporades a l'Imperi Romà d'Orient, que l'inclogué primer a la Prefectura Pretoriana d'Àfrica i, a final del segle vi, al nou Exarcat d'Àfrica. Estava dividida en dues províncies, la Mauritània Primera, que es corresponia amb la Cesariensis; i la Mauritània Segona, que es corresponia a grans trets amb la Tingitana.

Ciutats de la Mauretània romana al mapa de la Tabula Peutingeriana

Llista de reis[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Hornblower, Simon; Spawforth, Antony. Oxford Classical Dictionary. Vol. 2. Oxford: Oxford University Press, 2012 (4ª ed.), p. 913. 
  2. «Mulucha» a Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Geography (en anglès), 1854. 
  3. El nom original era Mauretania, per tal com apareix en les inscripcions i monedes, però alguna vegada apareix als manuscrits com a Mauritania (Pomponi Mela, Ptolemeu, Eutropi i algun altre), i aquesta variant es va estendre molt.
  4. Titus Livi, Ab Urbe Condita, XIX 30.1.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mauretània