Gai Suetoni Paulí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gai Suetoni Paulí (Caius Suetonius Paulinus) fou un magistrat romà.

Carrera política[modifica | modifica el codi]

Apareix esmentat per primer cop durant el regnat de Claudi, l'any 42, quan fou procònsol a Mauritània i va derrotar els moros revoltats, arribant fins a les muntanyes de l'Atles.

Governador a Britània[modifica | modifica el codi]

En el regnat de Neró, el 59 fou nomenat governador de Britània i durant dos anys va sotmetre diversos pobles britons i va erigir fortins a diversos llocs. Però el 61, quan va creuar cap a l'illa de Mona (Anglesey), plaça forta dels britons i la religió dels druides, que resistia als romans, la resta del país va aprofitar la seva absència per revoltar-se dirigits per Budicca reina dels icenis. Els revoltats van ocupar la colònia de Camulodunum i van derrotar a Quint Petili Cerealis, llegat de la Legió IX Hispana. Quan Paulí va retornar, Londinium i Verulamium havien caigut en mans dels britons, però va aconseguir finalment derrotar Boadicea.

El 62 va tornar a Roma i el va succeir Gai Petroni Turpilià (Tac. Ann. xiv. 29-37, Agric. 5, 14.--16 ; Dion Cassius, l xii. 1-12; Suet. Ner. 39.).

Guerra Civil[modifica | modifica el codi]

El 66 fou cònsol amb Gai Luci Telesí[1] (Dion Cassius, l xiii. 1.). Llavors era considerat un dels millors generals de l'Imperi i quan va esclatar la guerra civil (68) es va posar al servei de Marc Salvi Otó, però no va poder imposar-se a les intrigues de Licini Pròcul que tenia la màxima confiança d'Otó. Aquest va sortir en campanya contra les forces de Vitel·li (69) acompanyat per Paulí i altres generals experimentats.

Otó va sortir de Roma deixant la ciutat al seu germà Luci Salvi Otó Titià a Roma junt amb Flavi Sabí, el prefecte, germà de Vespasià. Tenia tres comandants hàbils, Suetoni Paulí, Mari Cels i Anni Gal i dominava la flota.

Otó va derrotar els muntanyencs lígurs i va saquejar Albium Intemelium (Vintimiglia). Anni Gal i Vestrici Espurinna van ser encarregats de la defensa del riu Po. Espurina fou atacat a Placentia per Aule Cecina Aliè, general de Vitel·li, però el va poder rebutjar i causar-li moltes baixes fins que Cecina es va retirar a Cremona. Marci Macer al front dels gladiadors d'Otó va derrotar Cecina però no va voler entrar a Cremona i aquesta negativa va provocar les sospites del general Suetoni, i Titià fou nomenat nou comandant en lloc de Macer. Un nou atac de Cecina fou rebutjat per Mari Cels i Suetoni Paulí prop de Cremona, però Titià no va empaitar els partidaris de Vitel·li, cosa que fou molt negativa per als interessos d'Otó; Paulí va avalar aquesta decisió i va ser vist com a sospitós de traïció.

Mentrestant, Fabi Valent va arribar a Pavia i va unir les seves forces amb les de Cecina. Procle o Pròcul, prefecte del pretori, volia acabar ràpidament amb la guerra en un enfrontament decisiu, i en canvi Paulí recomanava evitar el xoc. La batalla de Bedriacum fou un desastre per Otó, que va decidir suïcidar-se.

Després de la batalla Paulí va passar al camp a Vitel·li on va obtenir el perdó mercès a al·legar falsament que la derrota d'Otó s'havia degut a la seva traïció en favor dels interessos de Vitel·li. Ja no torna a ser esmentat.



Precedit per:
Quint Verani Nepot
Governadors romans de Britània
59 - 62
Succeït per:
Gai Petroni Turpilià



Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tàcit, Annales xvi. 14