Gai Suetoni Paulí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGai Suetoni Paulí
Roman baths suetonius paulinus 02.JPG
Biografia
Naixement valor desconegut.
Mort dècada del 60 dC (>68 dC)
  Cònsol de l'Imperi Romà 

66 dC – 66 dC
  Governador romà 

59 dC – 61 dC
  Senador romà 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període Imperi Romà
Modifica les dades a Wikidata

Gai Suetoni Paulí (en llatí Caius Suetonius Paulinus) va ser un magistrat romà. Apareix esmentat per primer cop durant el regnat de Claudi, l'any 42, quan era procònsol a Mauritània i va derrotar els moros revoltats, arribant fins a les muntanyes de l'Atles.

Governador a Britània[modifica]

En el regnat de Neró, el 59 fou nomenat governador de Britània i durant dos anys va sotmetre diversos pobles britons i va erigir fortins a diversos llocs. Però el 61, quan va creuar cap a l'illa de Mona (Anglesey), plaça forta dels britons i de la religió dels druides, que resistia als romans, la resta del país va aprofitar la seva absència per revoltar-se dirigits per Budicca reina dels icens. Els revoltats van ocupar la colònia de Camulodunum i van derrotar a Quint Petili Cerealis, llegat de la Legió IX Hispana. Quan Paulí va retornar, Londinium i Verulamium havien caigut en mans dels britons, però va aconseguir finalment derrotar Boadicea.

El 62 va tornar a Roma i el va succeir Gai Petroni Turpilià[1][2][3][4]

Guerra Civil[modifica]

Article principal: Primera batalla de Bedriacum

L'any 66 va ser cònsol amb Gai Luci Telesí.[5][6] Llavors era considerat un dels millors generals de l'Imperi i quan va esclatar la guerra civil l'any dels quatre emperadors, el 69 es va posar al servei de Marc Salvi Otó, i va ser un dels generals consellers del nou emperador, però no va poder imposar-se a les intrigues de Licini Pròcul que tenia la màxima confiança d'Otó. Aquest va sortir en campanya contra les forces de Vitel·li (69) acompanyat per Paulí i altres generals experimentats.

Otó va sortir de Roma deixant la ciutat al seu germà Luci Salvi Otó Titià a Roma junt amb Flavi Sabí, el prefecte, germà de Vespasià. Tenia tres comandants hàbils, Suetoni Paulí, Mari Cels i Anni Gal i dominava la flota.

Otó va derrotar els muntanyencs lígurs i va saquejar Albium Intemelium (Ventimiglia). Anni Gal i Vestrici Espurinna van ser encarregats de la defensa del riu Po. Espurina fou atacat a Placentia per Aule Cecina Aliè, general de Vitel·li, però el va poder rebutjar i causar-li moltes baixes fins que Cecina es va retirar a Cremona. Marci Macer al front dels gladiadors d'Otó va derrotar Cecina però no va voler entrar a Cremona i aquesta negativa va provocar les sospites del general Suetoni Paulí, i Titià va ser nomenat nou comandant en lloc de Macer. Un nou atac de Cecina fou rebutjat per Mari Cels i Suetoni Paulí prop de Cremona, però Titià no va empaitar els partidaris de Vitel·li, cosa que fou molt negativa per als interessos d'Otó. Paulí va avalar aquesta decisió i va ser vist com a sospitós de traïció.

Mentrestant, Fabi Valent va arribar a Pavia i va unir les seves forces amb les de Cecina. Licini Pròcul, prefecte del pretori, volia acabar ràpidament amb la guerra en un enfrontament decisiu, i en canvi Paulí recomanava evitar el xoc. La batalla de Bedriacum va ser un desastre per Otó, que va decidir suïcidar-se.

Després de la batalla Paulí va passar al camp a Vitel·li on va obtenir el perdó mercès a al·legar falsament que la derrota d'Otó s'havia degut a la seva traïció en favor dels interessos de Vitel·li. Ja no torna a ser esmentat.[7]

Referències[modifica]

  1. Tàcit Annales XIV, 29-37
  2. Tàcit. De vita et moribus Iulii Agricolae V, 14-16
  3. Cassi Dió Ῥωμαικὴ ἱστορία I,12, 1
  4. Suetoni. Vides dels dotze cèsars: Neró 39
  5. Tàcit, Annales XVI, 14
  6. Dió Cassi, Ῥωμαικὴ ἱστορία I 13. 1
  7. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 145-146. 


Precedit per:
Quint Verani Nepot
Governadors romans de Britània
59 - 62
Succeït per:
Gai Petroni Turpilià