Sext Juli Frontí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sext Juli Frontí (en llatí Sextus Julius Frontinus) (vers 40 - 103) fou un polític, militar i escriptor romà.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

De Frontí es coneixen poques notícies biogràfiques sobre la jovinesa i l'inici de la seva carrera. El seu cursus honorum l'identifica com un exponent preeminent de l'oligarquia senatorial.[2]

Apareix documentat per primera vegada sota Vespasià, al començament de l'any 70, com a pretor urbà, càrrec que va renunciar per deixar pas a Domicià. Probablement fou cònsol sufecte el 74 i el 75 va succeir Quint Petili Cerealis com a governador de Britània, on es va distingir en la guerra contra els silurs; hi fou substituït per Agrícola l'any 78. Després fou procònsol a Asia. Sota Nerva, el 97, apareix com a curador de les aigües romanes (curator aquarum), un càrrec que abans només havien portat els alts dirigents de l'estat. Segons Marc Valeri Marcial, fou dues vegades cònsol (suffectus en el 74 i el 98 i ordinarius el 100), però el seu nom no apareix als Fasti.

També fou àugur i va morir en l'exercici d'aquest càrrec el 103; Plini el Jove, que el va substituir com a àugur, en va deixar un elogi fúnebre.

Difusió en català[modifica | modifica el codi]

Durant la Baixa Edat Mitjana, els cercles cavallerescos es van sentir atrets pels autors clàssics que, com Fronti o Vegeci, exposaven exemples i tàctiques militars. En aquest context cultural, Pere III sol·licità el 2 de febrer del 1369 les Strategemata o Estratagemes de Frontí, amb ordres expresses al dominicà Jaume Domènec perquè la traduís al català en el cas que únicament es trobés en llatí. Extret de la carta del rei del 1639:

« Lo rey.

Entes havem que vos havets un libre qui tracte del fet de cavalleria appellat Julio Fronti. e com nos desigem molt haver lo dit libre, per ço us pregam que aquell nos façats translatar e trametets lo'ns tantost com fet sia. e si per aventura es en lati. trebellets hi vos que sia tornat en romanç, e fer nos n ets servey e plaer. dada en Barchinona, sots nostre segell secret, a .ii. dies de febrer de l' any .mccclxviiii. Al religiós e amat nostre frare Jacme Domenech, maestre en theologia e inquisidor de Mallorques.[3]

»

No sembla que Domènec pogués complir la demanda reial, si més no personalment, perquè la traducció catalana que se'n conserva és anònima. El manuscrit, datable en la segona meitat del segle XIV, denota, però, l'interès d'aquells cercles cavallerescos per l'obra, ja que l'heràldica que porta indica que va ser copiat per a un vescomte d'Illa i de Canet, possiblement Andreu de Fenollet (1353-1387), molt vinculat al monarca i al seu hereu Joan. Els lectors catalans dels segles XIV i XV llegien la seva obra en català i «els apreciaven tant que els veien com uns mestres de cavalleria que havien concebut en I'antigor les seves obres per a subvenir a les necessitats de les guerres que ells estaven fent.»[4]

Extret del primer capítol sobre la necessitat de tenir consells secrets en la traducció de Guillem Sauton al segle XV:

« Marcho Porcio Catho, pensant que les ciutats d'Espanya les quals aví conquestes rebellarien per temps per confiansa dels murs, scriví a cascuna que-s derroquessen los murs menassant si no obeÿen de continent e manà que totes les letres fossen presentades en 1 dia. Cascuna de les ciutats, creent que solament assò fos manat a ela, obeý de present; conspiració les pogra fer rebel·les si sabessen que fos denunciat a totes. »
— transcripció de Lola Badia, 1984, pàgina 203

Obres[modifica | modifica el codi]

Frontis de l'edició crítica del 1888 del llibre IV del Strategematicon

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Peachin, Michael. Frontinus and the Curae of the Curator Aquarum. Volum 39 de Heidelberger althistorische Beiträge und epigraphische Studien (en anglès). Heidelberg: Franz Steiner Verlag, 2004, p. 197. ISBN 9783515086363. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fitxa biogràfica a: Cubaynes, René. «Sextus Julius Frontinus» (en francès). Autun: Légion VIII Augusta, association de reconstitution historique, s.d.. [Consulta: 12 d'agost del 2015].
  2. Graves, John Thomas (J.T.G.). «Frontinus, Sex. Julius». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. vol. vol.1 (en anglès). Boston: Walton and Maberly, 1848 (1873) [Consulta: 12 d'agost de 2015 (2015-08-12)]. 
  3. Badia, 1984, p. 194.
  4. 4,0 4,1 Badia, 1984, p. 192.


Precedit per:
Quint Petili Cerealis
Governadors romans de Britània
75 - 78
Succeït per:
Gneu Juli Agrícola