Plini el Jove

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPlini el Jove
Plinio il Giovane.jpg
Biografia
Naixement c. 61 dC (Gregorià)
Como
Mort 113 ↔ 115 (51/52 anys)
Egipte
 Senador romà 


 Governador romà 


 Pretor 


 Cònsol de l'Imperi romà 


 Tribú de la plebs 


 Qüestor 

Residència antiga Roma
Activitat
Ocupació Escriptor, polític, poeta, advocat, historiador i militar
Període Imperi romà
Professors Vergini Ruf, Quintilià i Plini el Vell
Família
Cònjuge stepdaughter of Veccius Proculus Tradueix
daughter of Pompeia Celerina Tradueix (–97 dC)
Calpurnia Tradueix (103–)
Pare Plini el Vell
Modifica les dades a Wikidata

Gai Plini Cecili Segon (en llatí Caius Plinius Caecilius Secundus; Como, 61Nicomèdia, 113) fou un polític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove, per distingir-lo de l'oncle homònim Plini el Vell. Era fill de Gai Cecili i de Plínia (la germana de Plini el Vell). Va néixer vers el 61 o 62 a Comum (Como), a la vora de la qual tenia diverses vil·les. Se sap que estava present a l'erupció del Vesuvi el 79, i ell mateix diu que tenia 18 anys.

Plini el Jove nasqué al si d'una família de rang eqüestre molt adinerada. El seu pare morí quan ell era encara menut i Plini fou adoptat per l'oncle, Plini el Vell, que el féu estudiar a Roma, a l'escola de Quintilià. El seu nom, seguint les normes republicanes, hauria estat Gai Plini Cecilià Segon (Caius Plinius Caecilianus Secundus). Educat amb cura per Plini i pel seu tutor Vegini Ruf, es va dedicar a les lletres i als 14 anys va escriure una tragèdia en grec. Va estudiar eloqüència amb Quintilià i Nicetes Sacerdos i, progressivament, va adquirir reputació d'un home intel·ligent i erudit.

L'any 79 dC, assisteix a l'erupció del Vesuvi des del costat oposat del golf de Nàpols, en la qual perdé la vida el seu cèlebre parent.

Es dedicà a l'art oratòria i als 19 anys va començar a parlar al fòrum i va actuar sovint com a advocat a la cort dels centumviri. Transcorregué tots els estadis del cursus honorum sota l'imperi de Domicià: tribú militar a Síria, qüestor, pretor (93) i cònsol (100), any en què va escriure un panegíric dedicat a Trajà. En algun moment fou també curador del canal i les vores del Tíber.

Probablement, gràcies no tan sols al mateix talent, sinó també a la fortuna i les amistats amb poderosos, la seua carrera fou de les més brillants i arribà a ser prefecte de l'erari de Saturn, és a dir, un dels tresorers de l'imperi. Al final de la seua vida, fou governador a Bitínia entre els anys 111 i 113, any en què, probablement, morí.

Es va casar dues vegades, la segona amb Calpúrnia, la néta de Calpurni Fabat, que era força més jove que ell. Amb cap de les seves dues dones va tenir fills.

La seva vida és coneguda per les seves cartes. Era ric i va construir un temple a Tifernum, i va fer altres contribucions en edificis públics.

Es conserven de les seves obres el panegíric ja esmentat i deu llibres de cartes (Epistolae).

La Vila de Plini[modifica]

Al llac Com Plini vam tenir diverses granges i algunes viles, tant heretada del pare o de la mare, que mai va voler vendre per raons sentimentals,[1] tot i les pèrdues produirien, no es deu a les terres molt fèrtils però poc treball dels agricultors. De totes les cases que els agradava molt la "Comoedia" i "Tragoedia". Alguns historiadors, entre ells Boldini, entre ells molts troballes arqueològiques realitzades el 1920 per les troballes i objectes romans diuen que la vila era certament prop del castell Lierna,[2] També la descripció de Plini "haec unum sinum molts curvamine amplectitur" identifica l'entrada de la platja "Riva Bianca" de Lierna. En les seves viles en el llac que es van agregar a l'herència rebuda pels seus amics, incloent Saturnino. Plini sovint anava en Lierna, que és anar amb vaixell a trobar als seus amics.

Traduccions al català[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. [1] "La proprieta' di Plinio il Giovane", Vito A. Sirago, "L'antiquité classique", Année 1957 Volume 26 Numéro 1 pp. 40-58
  2. Maurizio Monti, Storia antica di Como, al libro III, pgg. 145