Panegíric
Un panegíric és un discurs i un gènere literari al qual s'elogia una persona, antigament l'emperador romà o un alt càrrec imperial.[1] Al cas d'un doctorat o doctorat honoris causa s'utilitza més aviat la locució llatina de laudatio,[2] del llatí laudare, lloar, que té una estructura semblant.
El nom deriva dels discursos dels panegiris,[3] i va ser molt corrent als segles iv i v. Un exemple de panegíric seria la lloança a l'Imperi romà feta per Aristides d'Atenes. Aquest gènere literari té com a centre l'exaltació de les virtuts i els fets rellevants d'un personatge, d'un lloc, d'un esdeveniment o d'una efemèride.[4]
Les parts del discurs el componen:
- L'exordi per justificar l'acte en si
- La demostració per relatar cadascuna d'aquestes virtuts
- L'epíleg com el final apoteòsic d'aquesta efemèride
Un bon epíleg en el discurs panegíric ha d'incloure tota mena de figures retòriques i de figures d'estil i totes sota el comú denominador de l'amplificació del discurs i de l'ornament estilístic. Tot el que en el discurs estilístic era mesurada seriosa, aquí ha de ser absolutament exagerat, teatralitzat i amb tota mena d'ornaments gestuals, de to, de veu exultant i tot això per enaltir com més millor al personatge o esdeveniment que estem lloant.
És considerat un discurs típicament literari, ja que s'utilitzen tota mena de jocs de paraules, expressions poètiques, comparacions brillants i musicalitat en l'expressió. l'oratio finis, quan l'homenatge és a una persona morta, aleshores es parla també d'obituari o d'in memoriam que és una mena de panegíric, encara que no rep aquest nom.
Referències[modifica]
- ↑ «Panegíric». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Seva i Llinares, Antoni (ed.). «Laudatio». A: Diccionari Llatí-Català. 2007. Barcelona: Grup Enciclopèdia, 1993, pàgina 755. ISBN 978-84-7739-631-4.
- ↑ José M. Pabón S. de Urbina & Vicenç Reglà i Jiménez et alii, «πανηγυρις», Diccionari manual grec clàssic-català, Barcelona, Larousse, 2011, pàgines 447
- ↑ Jordi Bruguera i Talleda & Assumpta Fluvià i Figueras, «panegíric», Diccionari etimològic, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004 4a edició), pàgina 674, ISBN 9788441225169
