Bibliografia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bibliografies a la Biblioteca Universitària de Graz

La bibliografia (del grec βιβλιογραφία bibliographia, literalment "escriptura de llibres") es pot referir a una disciplina[1] o una llista ordenada de manera alfabètica o lògica dels llibres o altres documents sobre una matèria, d'un autor, d'una població o territori, o per altres criteris; o, fins i tot, a la tècnica de redacció dels repertoris bibliogràfics.[2][3]

La disciplina es basa en l'estudi acadèmic de llibres en tant que objectes físics, culturals; en aquest sentit, és també conegut com a bibliologia[1] (del grec -λογία, -logia) o com a bibliografia material.[3] Carter i Barker (2010) descriuen la bibliografia com una disciplina erudita doble: el repertori organitzat de documents (bibliografia enumerativa) o la seva descripció sistemàtica com a objectes físics (bibliografia descriptiva).

La concepció més antiga de bibliografia s'associava a la idea de repertoriar llibres. L'aparició d'altres suports documentals ha fet ampliar el seu concepte, i ha provocat l'aparició d'altres termes anàlogs com ara: filmografia, discografia, hemerografia i webgrafia (o bibliografia web, tal com prefereix el TERMCAT).

Cadascuna de les entrades o citacions d'una bibliografia solen contenir les dades bàsiques per a la identificació d'un document o d'una part d'un document. Aquestes dades solen aportar el nom de l'autor o autors, el títol, l'edició, el lloc d'edició, l'editorial, la data de publicació, la col·lecció i el seu número, els codis de normalització internacional (ISBN, ISSN, DOI) i, en els documents accessibles en línia, l'URL.

Normes de presentacions de bibliografies[modifica | modifica el codi]

Existeix un gran nombre de normes i recomanacions a l'hora de presentar les bibliografies en els treballs acadèmics. A escala internacional, l'ISO (International Organization for Standardization) ha publicat la norma ISO 690 (que ha arribat a la tercera edició el 2010), que en la seva traducció a l'espanyol feta per l'AENOR, pren el títol d'UNE-ISO 690.[4]

En àrees científiques, algunes institucions i revistes especialitzades de prestigi han acabat per consensuar una sèrie de normes de citació que es publiquen i es mantenen actualitzades.

Aquestes normes determinen tant l'aparició d'una referència bibliogràfica en el cos de l'obra (com a citació en context), com per a l'organització de les referències al final de l'obra.

Alguns dels estils més usats i adaptats per editorials de revistes científiques arreu del món són:

  • Estil APA (American Psychological Association) edita el Publication Manual of the American Psychological Association, per a la bibliografia d'obres en els àmbits de la psicologia, les ciències del comportament.[5] Existeix una traducció mexicana en castellà de l'obra.[6]
  • Estil Chicago. La University of Chicago Press publica The Chicago manual of style, de caràcter més generalista.[7]
  • Estil Harvard. També anomenat autor-data, es refereix a la generalització de l'ús d'una citació bibliogràfica abreujada en l'interior del text a partir únicament del nom o noms dels autors més la data de publicació, per exemple (Torres; 1996). Aquest sistema seria en lloc de la citació clàssica al peu de pàgina. Aquest ús s'està adpatant en diversos estils, com ara el de Chicago,
  • Estil MLA (Modern Language Association) publica The MLA style manual and guide to scholarly publishing, usat en els àmbits de les llengües, les literatures i les humanitats.[8]
  • Estil Turabian. Del nom de la seva autora, Kate L. Turabian, i editat per la University of Chicago Press, l'esti de citació de Turabian és molt similar al de Chicago, l'estil de Turabian és especialment recomanat per a treballs acadèmica com ara les tesis mentre que l'estil de citació Chicago seria més generalista.[9]
  • Estil Vancouver. Anomenat estil Vancouver, pel Grup Vancouver, actualment International Committee of Medical Journal Editors (ICMJE), manté les Recommendations for the Conduct, Reporting, Editing, and Publication of Scholarly Work in Medical Journals, usades especialment en l'àmbit de les ciències biomèdiques.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «bibliology». A: The Oxford English Dictionary. 2nd, 1989. 
  2. Torres Ramírez, 1996, p. 227.
  3. 3,0 3,1 Barbier, 2005, p. 13.
  4. Información y documentación: directrices para la redacción de referencias bibliográficas y de citas de recursos de información, 2013.
  5. Publication Manual of the American Psychological Association (en anglès). 6th ed.. Washington, DC: American Psychological Association, 2010, p. XVIII, 272. ISBN 9781433805615. 
  6. Manual de publicaciones de la American Psychological Association (en castellà). 3ª ed. Traducción puesta al día según la sexta edición del inglés por Miroslava Guerra Frías ; revisión y adaptación lingüística Silvia Rosa Peña Alfaro González ; editor responsable Santiago Viveros Fuentes. Mèxic: El Manual Moderno, 2010, p. xvii, 260 p.. ISBN 978-607-448-052-8. 
  7. The Chicago manual of style: for authors, editors and copywriters (en anglès). 16th. Chicago: University of Chicago Press, 2010, p. 1026 p.. ISBN 9780226104201. 
  8. The MLA style manual and guide to scholarly publishing (en anglès). 3rd ed.. Nova York: Modern Language Association, 2008, p. xxiv, 336 p.. ISBN 9780873522977. 
  9. Turabian, Kate L. A Manual for writers of research papers, theses, and dissertations: Chicago style for students and researchers (en anglès). 8th ed.. Chicago: University of Chicago Press, 2013, p. XV, 448 p. ISBN 9780226816388. 
  10. «Recommendations for the Conduct, Reporting, Editing, and Publication of Scholarly Work in Medical Journals» (en anglès). International Committee of Medical Journal Editors (ICMJE), 2015. [Consulta: 4 maig 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Balsamo, Luigi. La Bibliografía: historia de una tradición. Gijón: Trea, 1998 (Biblioteconomía y administración cultural ; 20). ISBN 8489427992. 
  • Barbier, Frédéric. Historia del libro. Madrid: Alianza, 2005. ISBN 84-206-7755-8. 
  • Boulogne, Arlette. Comment rédiger une bibliographie. París: ADBS : Armand Colin, 2005. ISBN 2200341385. 
  • Delgado Casado, Juan. Introducción a la bibliografía: los repertorios bibliograficos y su elaboración. Madrid: Arco/Libros, 2005 (Instrumenta bibliologica). ISBN 8476356048. 
  • Información y documentación: directrices para la redacción de referencias bibliográficas y de citas de recursos de informació. Madrid: AENOR, 2013. 
  • Torres Ramírez, Isabel de. Qué es la bibliografía: introduccion para estudiantes de Biblioteconomía y Documentación. Granada: Universidad de Granada, 1996 (Monográfica (Universidad de Granada) ; 219). ISBN 843382208X. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bibliografia Modifica l'enllaç a Wikidata