Paleografia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La paleografia (del grec "escriptura antiga") és una ciència auxiliar de la història que estudia les escriptures (història de l'escriptura) i, en concret, l'origen i l'evolució de les formes dels signes gràfics, de cara a poder interpretar bé els documents escrits.[1] Segons la finalitat que persegueix és paleografia elemental o paleografia crítica. La paleografia elemental persegueix adquirir el coneixement necessari per a la interpretació dels textos i la paleografia critica cerca determinar, a partir dels coneixements aconseguits amb la primera paleografia, la data i autenticitat del document.[2]

No sols s'estudien la forma de les lletres i com es produïa la successió dels traços, ans també els trets propis de cada zona o de cada escriptori.

Pel que fa a l'escriptura, cal diferenciar entre les escriptures cursives, dels documents, i les libràries, dels llibres o còdexs.

El suport material de l'escriptura podia ser dur (pedra, metall i terrissa) o bé tou (papir, pergamí o paper).

Les principals escriptures foren la semiuncial (origen de la minúscula i de la cursiva visigòtica), la carolina (difosa en l'època carolíngia als comtats catalans des del segle IX) i la gòtica (difosa en la versió cursiva i librària als segles XIII i XV). Al final de l'edat mitjana (segle XV) se'n començà a difondre la humanística.[3]

Relació amb la diplomàtica[modifica]

La paleográfica i la diplomàtica tenen com a objecte facilitar els coneixements teoricotècnics encaminats a facilitar l'accés a les fonts libràries i documentals escrites i, sobretot, possibilitar-ne l'estudi i la comprensió, sempre en relació directa amb la cultura, la història -general, local i institucional-, el dret, l'economia, la política i, en darrer terme, amb la genealogia, l'heràldica i la sigil·lografia. Endinsar-se en la recerca documental implica tenir uns coneixements cientificotècnics d'ordre jurídic, administratiu, històric, institucional i arxivístic, que són facilitats per la paleografia i la diplomàtica. Sense el coneixement del mètode, les tècniques i els principis cientificoculturals que vertebren aquestes ciències, no podem aprofundir, comprendre i aplicar els principis i els ensenyaments de les fonts escrites.  El terme paleografia deriva del grec palaiós i graphia, i és la ciència que estudia la història de l'escriptura en les diferents fases, les tècniques utilitzades per a escriure en les diverses èpoques, el procés de producció dels testimonis escrits i, a la fi, els productes d'aquest procés, especialment en el seu aspecte gràfic, ja siguin llibres, inscripcions, documents escrits de caràcter individual i privat.  L'SCGHSVN imparteix aquestes disciplines.

Subdisciplines[modifica]

La paleografia s'especialitza en:[4]

  • Paleografia diplomàtica: Estudia l'escriptura dels documents jurídics.
  • Paleografia bibliogràfica: Estudia l'escriptura dels còdexs. Subdisciplina alhora de la bibliografia.
  • Paleografia numismàtica: Estudia l'escriptura de les monedes i les medalles. Subdisciplina alhora de la numismàtica.
  • Paleografia epigràfica: Estudia l'escriptura dels textos trobats a làpides i altres inscripcions arqueològiques i els materials sobre els que estan escrits.[5]

Referències[modifica]

  1. Muñoz y Rivero, 1917, p. 5-7.
  2. Muñoz y Rivero, 1917, p. 5, 7.
  3. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, planes 196-197.
  4. Muñoz y Rivero, 1917, p. 7.
  5. Muñoz y Rivero, 1917, p. 7-8.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paleografia Modifica l'enllaç a Wikidata