Genealogia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La genealogia (del en grec: γενεά genea, "generació"; i λόγος logos, "coneixement") és la disciplina que estudia l'ascendència i la successió de les persones i els llinatges i determina els seus parentius i aliances mitjançant documentació fefaent.

Aquesta disciplina implica la recopilació dels noms de parents tant vius com difunts, i estableix la relació entre ells, per tal de construir un arbre genealògic.

La genealogia és considerada una de les ciències auxiliars de la història, a més de la medicina, el dret, la demografia, la sociologia, la nobiliària, l'estadística, l'economia, la genètica, la zoologia, la botànica, la filogènia o la paleontologia.[1]

Història[modifica]

La genealogia ha estat, des de temps antics, una disciplina per la qual gran part de les civilitzacions d'arreu del món han despertat l'interès i l'estudi.

L'Antic Egipte és un exemple en el qual l'estudi de l'ascendència ha tingut un paper cabdal. La mitologia egípcia establia de quina manera estaven relacionades les diferents divinitats, però també entre els faraons tenia rellevància, fins al punt que a partir de la V dinastia els monarques es van començar a atribuir descendència del déu Ra.

Un altre exemple de la importància de la genealogia es pot trobar als evangelis de Mateu i Lluc, on es fa referència a l'ascendència de Jesús de Natzaret.[2]

També en les societats occidentals la genealogia estava focalitzada en establir el parentiu de governants i nobles, sovint per tal de demostrar la legitimitat d'una autoritat o una riquesa.

Procés de recerca[modifica]

La recerca genealògica utilitza registres històrics (civils, parroquials, notarials, militars, etc.) per demostrar l'ascendència i el parentiu. La fiabilitat de les conclusions es basen en la qualitat de les fonts: la originalitat, la informació que contenen i l'evidència que se'n pot extreure. En molts casos, els genealogistes han de reunir hàbilment proves indirectes o circumstancials per construir un cas per a la identitat i el parentiu. Totes les evidències i conclusions, juntament amb la documentació que les recolza, s'uneix per crear una genealogia coherent o història familiar.

L'avenç d'internet ha agilitzat en alguns casos l'accés a la informació de caràcter genealògic i ha propiciat, a més, la compartició d'informació i la col·laboració entre genealogistes.[3]

Genealogia genètica[modifica]

Article principal: Genealogia genètica

Com que l'ADN d'una persona conté informació que s'ha transmès dels seus avantpassats, es pot emprar l'anàlisi d'ADN per a la recerca genealògica. Són de particular interès tres tipus d'ADN:

  • L'ADN autosòmic, que es troba en els 22 parells de cromosomes heretats dels dos pares i poden descobrir familiars de qualsevol branca de la família.
  • L'ADN mitocondrial, que es transmet gairebé senes mutacions de la mare als fills a través de la línia matrilineal.
  • El cromosoma Y, present només en els mascles, que es transmet amb mutacions menors a través de la línia patrilineal.

Una prova d'ADN genealògic permet que dos individus trobin la probabilitat que estiguin o no estiguin relacionats en una quantitat estimada de generacions. Els resultats individuals de les proves genètiques es recullen a les bases de dades per tal de relacionar persones descendents d'un ancestre comú relativament recent.

Referències[modifica]

  1. Fluvià i Escorsa, 2012, p. 33-40.
  2. Fluvià i Escorsa, 2012, p. 17.
  3. Nieto, Mireia. Aprende a hacer tu propio árbol genealógico. 1ª ed. Barcelona: M. Nieto, 2016, p. 225. ISBN 9788460872580. 

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Genealogia Modifica l'enllaç a Wikidata