Numismàtica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moneda de plata del segle VI aC encunyada per Cressus, rei de Lídia (561–545 aC).

La numismàtica (del grec antic: νομισματική), és l'estudi científic de les formes dels diners al llarg del temps. Tot i que normalment s'associa a l'estudi de les monedes, aquesta disciplina, també inclou l'estudi de les medalles i medallons. El paper moneda, talons, targetes de crèdit i altres formes de diners, tenen també un cert interès en numismàtica.

Moneda: Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.

Parts de la moneda[modifica | modifica el codi]

Les parts de que consta una moneda són:[1]

  • Anvers: part principal de la moneda, moltes vegades rep el nom de “cara”
  • Revers: part posterior de la moneda. Molts vegades anomenada “creu”
  • Seca: lloc de fabricació o Data: no sempre en el calendari actual
  • Llegenda o text: informació de qui encunyà la moneda
  • Marca de valor: 1 pesseta, un dracma, etc
  • Camp: part llisa i sense encunyar de la moneda
  • Exergo: línia horitzontal de la part inferior de la moneda que divideix la informació escrita
  • Marca del gravador: qui la va fer i executar el disseny de la moneda
  • Gràfila: banda de punts o guarniment que protegeix del desgast la moneda
  • Llistell: vora al voltant de la moneda per protegir-la del desgast

Història de les monedes a Catalunya[modifica | modifica el codi]

El sistema monetari català fou inicialment monometàl·lic (diners d'argent, després diners d'argent lligat amb coure), i més endavant bimetàl·lic (croat d'argent, florí d'or). La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou (dotze diners) i la lliura (240 diners o 20 sous). Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva. Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s'esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables.

L'adveniment de Felip V el 1700 no modificà el sistema monetari. Durant la guerra de Successió (1705-14), la major part dels tallers monetaris tradicionals (i algun de local, com ara el de Reus) bateren moneda i foren les darreres emissions pròpiament catalanes; el 1707 es baten els darrers croats barcelonins i els darrers divuitens valencians. A partir del 1708 foren batudes a Barcelona peces de dos rals castellans, anomenades pecetes (peceta) o, més concretament pecetes carolines fent referència a l'arxiduc Carles. Aquesta denominació popular catalana fou la que s'acabà imposant l'any 1868 per a designar la unitat monetària de l'estat. Després de la guerra de Successió, encara es van fer algunes emissions esporàdiques a Aragó (fins al 1719 s’hi bateren dinerets) i a Mallorca, on fou canviada l'heràldica del regne per la castellana (tresetes i doblers de coure i peces d'escut batuts fins al 1724, alguns a nom de Lluís I). També del 1709 al 1713 es bateren a València peces múltiples del diner (sisons i tresetes de coure) a fi de facilitar la retirada del vell numerari. De fet, però, la moneda privativa catalana fou abolida pel decret de Nova Planta i els tallers monetaris aviat foren definitivament tancats. Com unitat de compte, però, el sistema català persistí fins ben entrat el s. XIX.

Les principals consideracions per col·leccionar[modifica | modifica el codi]

  • Tenir en compte el tipus de col·lecció més indicat segons els nostres interessos i economia
  • Decidir la forma d'adquisició de les monedes o bitllets
  • És fonamental, abans d'invertir en moneda/bitllet, invertir en coneixement sobre la nostra afició. S'ha de comptar sempre almenys amb un llibre de referència que cobreixi l'àrea d'interès desitjada
  • Dur a terme la catalogació, valoració i verificació de l'autenticitat de la peça

Manipulació de les col·leccions[modifica | modifica el codi]

Per a la correcta manipulació i contemplació de les peces es recomana una sèrie d'estris i objectes:

  • Un tapet de feltre, o material tou similar, on situar les peces durant la manipulació
  • Un àlbum o safata, per guardar i protegir les peces
  • Unes pinces
  • Dues lupes: una, de mida considerable i d'uns 10 augments, i una altra de butxaca
  • Uns sobrets de paper o plàstic, per al transport o per a emmagatzemar les peces repetides en caixes
  • Un quadern de notes, on apuntarem el que ens va costar la peça, a qui i quan es la canviem o ens la van regalar, l'estat de conservació, raresa, etc
  • Una bona llum blanca perquè no ens distorsioni els colors
  • Un armari o calaix per guardar els sobres i cartrons

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Montaner Amorós, Juan. Curso de numismática : las monedas españolas a través del tiempo. València: Expo galería, DL 2007

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Numismàtica