Accés obert

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Open Access PLoS

Es coneix com a accés obert, sovint referint-se al terme en anglès Open Access o les sigles corresponents OA, a l'accés lliure, immediat i sense restriccions de material digital educatiu o acadèmic, principalment aquell que prové de publicacions de recerca científica especialitzada amb avaluació per experts. L'accés obert implica que qualsevol usuari amb accés a Internet, en qualsevol moment, pot accedir a un article, llegir-lo, baixar-lo, desar-lo, imprimir-lo, emprar-lo, i fer-ne mineria de dades. Habitualment els articles en accés obert es troben sota llicències com ara les Creative Commons.[1]

L'Enciclopèdia Catalana el defineix com a Arxiu obert.

La provisió d'accés gratuït .[modifica | modifica el codi]

El lliure accés es pot proporcionar de dues maneres diferents: [2]

  • L'arxivament per iniciativa pròpia (o «via verda»), amb la qual els autors publiquen a una revista per subscripció, però també fan accessibles llurs articles en línia dipositant-los en un repositori institucional o central, com ara el PubMed Central.
  • En una publicació d'accés obert (o «via daurada»), essent la revista ja d'accés obert i els articles esdevenen plenament accessibles en publicar-se. Els exemples més coneguts són les publicacions de BioMed Central i Public Library of Science PLoS.

El lliure accés en termes de participants en la publicació científica[modifica | modifica el codi]

Els autors i investigadors[modifica | modifica el codi]

Una de les raons principals per les quals els autors permeten que els seus articles de lliure accés, és augmentar l'impacte [3] del seu treball . La publicació de la recerca en accés obert comporta un seguit de beneficis i contrapartides per a l'investigador/a. Amb l'aparició dels formats electrònics alguns d'aquests guanys queden potenciats i d'altres són reinterpretats de manera diferent...[4]

  • Visibilitat La visibilitat de la recerca és més gran quant més difusió té el mitjà a través del qual es fa pública.

L'accés electrònic ha fet augmentar la visibilitat dels autors i l'accessibilitat de la recerca publicada a revistes. L'aparició de servidors d'e-prints ha incrementat les opcions i oportunitats d'accés.

  • Contribuir a temps La velocitat dels avenços científics i el seu impacte als mercats exigeix que la recerca arribi en poc temps a la comunitat científica. Moltes revistes tenen terminis de publicació molt llarga a causa dels controls de qualitat establerts pels processos de revisió de peer-review.

La publicació a servidors d'e-prints redueix el procés de publicació, però en algunes ocasions la fiabilitat dels continguts no queda prou garantida perquè no hi ha sempre un procés de revisió per parells.

  • Recompensa i reconeixement Els sistemes d'avaluació de la recerca més habituals es basen en el nombre de publicacions d'un autor, el nombre de citacions que altres autors fan de les seves publicacions i el factor d'impacte de les revistes en què publica.

Com a conseqüència les revistes de més difusió augmenten la seva demanda entre els autors que desitgen publicar

  • Construir comunitats d'interessos La visibilitat de la recerca, unida a la possibilitat d'establir-hi contactes facilita la creació de xarxes d'investigadors. Sovint l'aparició de noves disciplines porta de la mà l'aparició de noves publicacions. Les revistes constitueixen un espai de debat i d'intercanvi de noves aportacions.

Els inversors en recerca i les universitats[modifica | modifica el codi]

El prestigi de les universitats i de les institucions d'investigació es mesura, en part, per l'activitat investigadora dels seu personal docent i dels seus equips de recerca. Les publicacions dels investigadors i l'impacte d'aquestes són eines importants per mesurar i avaluar la recerca d'una institució. Les Universitats pensen que paguen cuatre vegades per la investigació:

  • La Universitat paga el temps de l'investigador perquè fàci la recerca.
  • La Universitat paga els laboratoris, equipament, etc, necessaris per a dur a terme la recerca
  • Quan la recerca ja està prou elaborada per a ser difosa a la comunitat investigadora, l'autor/a busca on publicar-la. Però sovint, cal pagar perquè una revista científica publiqui els resultats de la investigació.
  • Un cop el resultat de la recerca s'ha publicat, les biblioteques, en la seva funció de donar accés als recursos d'informació especialitzats per subscriure les revistes científiques que contenen aquestes investigacions.[5]

Un dels arguments per a l'accés públic a la literatura científica és que la majoria de la recerca pagada amb els diners dels contribuents, per la qual cosa també ha de ser generada a partir d'aquests estudis estan a disposició del públic, mentre que la proporció de la investigació finançada amb fons públics científica difereix àmpliament entre els països - en Austràlia com en el 80 % En Suïssa i Japó , només 10 %.[6] Com es desprèn dels defensors del lliure accés, s'accelera el procés de recerca, la productivitat i el coneixement. És a dir, cada investigador pot llegir un article, independentment de si té accés a una biblioteca que disposa d'un magatzem on es troba aquest article, que és especialment important en els països en desenvolupament.[7] D'acord amb alguns models econòmics, compartir el coneixement material en lliure accés pot augmentar el benefici econòmic d'invertir en recerca en els diferents països.[8]

Editors[modifica | modifica el codi]

Els editors comercials són els principals opositors a l'accés lliure. Els models de negoci d'aquestes empreses depenen de les subscripcionsi dels pagaments dels autors (encara que alguna revista que lliure també demanen pagaments dels autors per a la seva publicació), per la qual cosa veuen la mesura com una amenaça a la seva existència. L'Associació Americana d'Editors (Association of American Publishers, AAP) va ser fundada el 2007 per l'Associació per a la Integritat de la Recerca en ciència i medicina (Partnership for Research Integrity in Science & Medicine, PRISM) , un grup de pressió al govern dels EUA en contra dels requisits legals per a l'accés públic i gratuït als resultats de la investigació finançada. L'organització promou la interpretació que el lliure accés posa en perill la integritat de la ciència enfront de la censura i altres manipulacions i de soscavar la qualitat del procés editorial (especialment l'avaluació per experts,peer-review) que és un element clau de la ciència moderna).[9]

Les condicions de les editorials Les condicions per editar sovint comporten la cessió total o parcial dels seus drets d'autor a l'editorial. Aquest fet impossibilita l'autor publicar en un altre mitjà. Això no obstant, en l'actualitat moltes editorials permeten la pràctica de l'autoarxiu, així com la publicació a servidors de preprints o postprints, sempre que sigui sense ànim de lucre. Les editorials posen com a condició als autors l'acompliment d'estrictes especificacions de tractament de textos, imatges i gràfics a les quals els articles s'han d'ajustar. Alguns autors consideren que han passat a assumir unes tasques pròpies dels editors.

Els usuaris i el públic[modifica | modifica el codi]

Una de les avantatges del lliure accés és per als usuaris en els països en desenvolupament que tenen un accés molt limitat a les revistes científiques. També tenen Beneficis de l'OA els usuaris en els països desenvolupats, ja que les biblioteques no poden proporcionar totes les revistes científiques, la majoria d'elles pot oferir només una petita fracció d'aquestes. Un article OA pot ser llegit per qualsevol persona amb accés a Internet - un científic, un usuari professional, periodista , escriptor, polític, o un aficionat (per hobby). En la majoria dels casos, usuaris directes d'articles científics. Abans de l'aparició de lliure accés La comunitat científica ja ha establerts formes alternatives per a la difusió de publicacions, incloent el préstec interbibliotecari , i el contacte directe amb l'autor, però aquestes maneres són sovint poc fiables i, en particular en les àrees d'investigació més actives és massa lent. L'accés al material de OA, d'altra banda, es immediat.

Fins i tot aquells que no llegeixen articles científics, es pot gaudir dels beneficis de l'accés obert. Per exemple, l'avantatge del que poden beneficiar-se uns pacients per que el seu metge i altres treballadors de salut tinguen accés als últims resultats de la investigació, que pot contenir informació important per al seu posterior tractament. Si el public té accés a la literatura científica, les normes o una organització no governamental que advoca per un canvi legislatiu, això pot ajudar a prendre decisions més informades. En tots els casos, l'accés obert pot contribuir a l'alfabetització científica i el nivell d'educació.[10]

Les biblioteques i els bibliotecaris[modifica | modifica el codi]

Les Biblioteques pensen que els preus de les revistes científiques augmenten molt per sobre del cost de la vida i les clàusules de les subscripcions a les publicacions de prestigi són abusives i que el model marcat pels grans editors comercials és insostenible i per aquest motiu les biblioteques universitàries han dut a terme diferents accions.[11][12]

Els Consorcis: Les biblioteques universitàries s'agrupen en consorcis per tal de comprar paquets d'informació que una institució sola difícilment podria adquirir i pressionar a les grans editorials i negociar millors preus.

El CBUC (Consorci de Bibliotques Universitàries de Catalunya) té per missió la de millorar els serveis bibliotecaris a través de la cooperació. Gràcies a la subscripció consorciada les biblioteques universitàries ténen accés, en millors condicions econòmiques, als paquets editorials més importants de revistes científiques.

Suport a la publicació i creació de dipòsits institucionals: Les biblioteques donen suport a la publicació de les revistes de la Universitat i col·laboren en la publicació electrònica de les revistes de la Universitat. lLes biblioteques participen en la creació i gestió de Dipòsits institucionals, per tal d'augmentar la visibilitat de la recerca.

Història del moviment[13][modifica | modifica el codi]

1998 Es crea SPARC (The Scholarly Publishing and Academic Resource Coalition) amb els objectius de crear un mercat competitiu per a la comunicació científica, reduir el cost de l'adquisició, producció i distribució de revistes i enfortir els drets d'autor. La seva estratègia es basa en crear revistes d'accés obert i gratuït , de les mateixes disciplines d'altres ja establertes, molt cares i editades pels grans editoris comercials.
1999 Es funda l'OAI (Open Archives Initiative) que desenvolupa i promou estàndards per ajudar a la recuperació de la informació dispersa en diferents dipòsits.
2002 La BOAI (Budapest Open Access Initiative), promoguda per l'Open Society Institute de Georges Soros, impulsa una declaració adreçada a editors, bibliotecaris i investigadors a favor de l'edició de revistes en accés obert. Més de 5.000 investigadors i 500 institucions de recerca ja han recolzat aquesta iniciativa.
2003 Manifest realitzat per Rebiun Red de Bibliotecas Universitarias sobre el futur de les publicacions científiques.
2003 Declaració de BERLIN a favor de l'accés obert al coneixement de les ciències i les humanitats. Més de 100 institucions -entre elles CERN, CNRS i INRA inclosa la UPC- signen per recolzar aquesta iniciativa.
2004 Declaració de Washington a favor de l'accés lliure a les revistes científiques: signada per, entre d'altres, l'Association for Research in Vision and Ophtalmology i l'American Society of Plant Biologists.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Accés obert

Enllaços Externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]