Accés obert

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Open Access PLoS

Es coneix com a accés obert, sovint referint-se al terme en anglès Open Access o les sigles corresponents OA, a l'accés lliure, immediat i sense restriccions de material digital educatiu o acadèmic, principalment aquell que prové de publicacions de recerca científica especialitzada amb avaluació per experts. L'accés obert implica que qualsevol usuari amb accés a Internet, en qualsevol moment, pot accedir a un article, llegir-lo, baixar-lo, desar-lo, imprimir-lo, emprar-lo, i fer-ne mineria de dades. Habitualment els articles en accés obert es troben sota llicències com ara les Creative Commons.[1]

L'Enciclopèdia Catalana el defineix com a Arxiu obert.

Antecedents[2][modifica | modifica el codi]

Els moviments de canvi (ja siguin polítics, socials o econòmics) parteixen d'unes experiències pioneres que sorgeixen a partir d'una disconformitat amb el funcionament de la realitat. Aquest nucli inicial es va alimentant d'un malestar latent per, en un moment determinat, encendre's partir d'una espurna externa.

Les experiències pioneres[modifica | modifica el codi]

Els orígens fundacionals de l'accés obert tenen poc més d'una dècada, tot i que les primeres experiències es troben vint anys enrere. Des de principis de 1990 es coneixen diverses experiències que intentaven gestionar la comunicació científica amb un model diferent al comercial. arXiv.org, una plataforma per emmagatzemar els treballs de recerca dels físics, creada el 1991 per Paul Ginsparg, és el primer i gran referent. Aquest repositori de preprints (originals) en l'àmbit de la física d'altes energies va constituir un exemple que semblava que es podia estendre a tota la ciència. La creació del protocol OAI-PMH el 1999, que facilitava l'intercanvi d'informació entre repositoris, així com el desenvolupament de programari per a la gestió dels arxius d'informació científica (els anomenats repositoris) per part d'usuaris no experts, van constituir notables avenços tecnològics.

Pel que fa a les revistes, els primers títols apareixen al principi de 1990. També s'ha de destacar que, el 1997, la National Library of Medicine va posar Medline, la gran base de dades de medicina, en lliure accés sota la forma de PubMed i que, en 2000 es va crear BioMed Central, editorial de revistes de ciències biomèdiques en accés obert.

El malestar latent[modifica | modifica el codi]

El neguit es basa en la constatació d'una paradoxa: l'edició cientificotècnica es nodreix del treball de l'acadèmic, de les seves investigacions, dels seus textos, de les seves revisions i, en canvi, aquest mateix investigador que alimenta el sistema, quan vol consultar aquestes mateixes fonts per poder seguir amb la seva feina, està obligat a pagar una plusvàlua que es porta l'editor. Si a això li afegim que una gran part de la investigació científica està sufragada per fons públics i que el benefici se l'emporten empreses privades, llavors la paradoxa, augmenta. Guédon descriu aquesta situació com un mercat "inelàstic", és a dir, amb una demanda totalment captiva, ja que no disposa d'oferta alternativa de continguts. Això facilita que es puguin fixar els preus lliurement pel venedor. Aquest procés de control del mercat es va incrementar després de la 2a Guerra Mundial, quan van aparèixer un gran nombre de revistes científiques i quan va sorgir i va augmentar la influència dels índexs de cites (Citation Index) de l'Institute of Scientific Information (actualment Thomson Reuters).

L'espurna[modifica | modifica el codi]

El detonant, com passa en la majoria d'àmbits, va ser de caràcter econòmic. A la dècada de 1990 els increments de preus de les revistes científiques superaven notòriament la inflació i amenaçaven amb desbordar els pressupostos de les biblioteques (congelats ja llavors). Els bibliotecaris van ser un dels primers col·lectius a posar el crit al cel ia reflectir en un estudi aquesta pujada de preus coneguda com la "crisi de les publicacions periòdiques" (serials crisi). Les estadístiques de l'Association of Research Libraries van mostrar com, en el període 1986-2006, l'augment del cost de les subscripcions a revistes acadèmiques va ser d'un 381%, mentre que la inflació no va arribar al 80% (és a dir, un increment quatre vegades superior).[3] Altres estudis paral·lels amb dades de la dècada de 1990 mostren xifres similars, amb increments superiors a cinc vegades la inflació.[4]

Les reaccions[modifica | modifica el codi]

Una de les primeres accions destacades va ser la carta oberta als editors científics promoguda per PLoS (Public Library of Science) el 2001. La van signar més de 30.000 científics que sol·licitaven als editors acadèmics que deixessin els articles en accés obert a partir dels sis mesos de publicació i que demanava als investigadors que no publiquessin en aquelles revistes que no subscrivissin la declaració. La carta va tenir més impacte social que efectes pràctics, contribuint a la difusió del significat de l'accés obert.

Al desembre de 2001 va tenir lloc a Budapest una reunió promoguda per l'Open Society Institute (de l'Open Society Foundation, patrocinada per George Soros) on es va aprovar la Declaració de Budapest (Budapest Open Access Initiative, 2002) que ha definit per primera vegada el accés obert com el lliure accés a través d'Internet a la literatura científica, respectant les lleis de drets d'autor existents, i que va establir les dues estratègies per aconseguir l'accés obert abans comentades: la via verda (el dipòsit dels documents en repositoris ) i la via daurada (la publicació en revistes d'accés obert).

A la Declaració de Bethesda[5] (2003), a més, s'esmentava l'arxiu immediat dels treballs per facilitar aquest accés en obert. Finalment, en la Declaració de Berlín[6] (2003) es posaven de manifest les grans possibilitats que ofereix internet en la difusió del coneixement, es avalava el paradigma de l'accés obert, i es recollien els termes de les dues declaracions anteriors. Entre les tres s'han acabat de perfilar les característiques de la iniciativa OA.

Així mateix en 2010, sota els auspicis de FECYT, es va aprovar a Granada la Declaració de l'Alhambra, que conté unes recomanacions i un pla d'actuació per impulsar l'accés obert als països del sud d'Europa.

La provisió d'accés gratuït[modifica | modifica el codi]

El lliure accés es pot proporcionar de dues maneres diferents:[7]

  • L'arxivament per iniciativa pròpia (o «via verda»), amb la qual els autors publiquen a una revista per subscripció, però també fan accessibles llurs articles en línia dipositant-los en un repositori institucional o central, com ara el PubMed Central.
  • En una publicació d'accés obert (o «via daurada»), essent la revista ja d'accés obert i els articles esdevenen plenament accessibles en publicar-se. Els exemples més coneguts són les publicacions de BioMed Central i Public Library of Science PLoS.

Els avantatges[modifica | modifica el codi]

Els avantatges d'aquest nou model són diverses i les podem agrupar en tres grans apartats.

Comunicació científica[modifica | modifica el codi]

En primer lloc, la posada a disposició en accés obert dels resultats d'investigació i de les publicacions científiques suposa una millora notable del funcionament de la comunicació científica, ja que s'incrementa l'ús i impacte dels continguts, es millora la qualitat de la investigació i es poden reduir notablement els costos.

a) Increment de l'ús i de l'impacte

La publicació en accés obert permet arribar a una audiència molt més àmplia amb la qual cosa augmenten no només les consultes (ús) dels textos sinó també el seu impacte i immediatesa. S'han realitzat molts estudis sobre els avantatges de l'accés obert per a les cites. Steve Lawrence (2001) va ser un dels primers: constatava que els articles més citats de l'àmbit de la informàtica eren ja llavors, de forma molt majoritària, els de lliure accés i online. Harnad (2004) i Hajjem (2005) també van realitzar sengles estudis comparatius similars en diverses disciplines científiques, trobant-se en tots els casos una relació positiva a favor dels articles en accés lliure, tot i que en percentatges diferents segons l'especialitat. És el que s'anomena Open Access Citation Advantage (OACA), els avantatges de l'accés obert per a les cites, que es deriven de l'accessibilitat (obertura) dels articles així com de la ràpida disponibilitat. Wagner (2010) realitza un recull d'articles que analitzen la relació de l'accés obert amb l'augment de les cites. En 39 dels estudis es constata un avantatge important mentre que en tan sols 7 d'ells no s'estableix cap correlació entre l'accés obert i factor d'impacte. Ànima Swan (2010) disposa d'un estudi similar.

b) Millora de la qualitat de la recerca

Els científics poden avançar de forma més ràpida i àgil en les seves investigacions, ja que disposen d'accés lliure i immediat als avenços dels seus col·legues de tot el món. En reduir-se el període de recepció dels continguts científics s'agilita la transferència de coneixement. El model d'accés obert, per tant, és un dels pilars bàsics per a l'increment quantitatiu i qualitatiu de la recerca i la innovació.

c) Reducció de costos

Houghton i altres autors[8] van realitzar un estudi centrat en la identificació i quantificació dels costos i també dels beneficis de tres models de publicació acadèmica: per subscripció, en accés obert i d'autoarxiu en repositoris. Seguint la mateixa metodologia, estudis similars s'han dut a terme en els Països Baixos i Dinamarca. Tots ells convergeixen en el notable estalvi econòmic que la utilització del model d'accés obert suposa per a la ciència.

A la societat[modifica | modifica el codi]

En segon lloc, l'accés obert també genera beneficis directes sobre la societat, que es concreten en tres aspectes:

a) Facilita una transferència directa de coneixement a la societat.

Els continguts científics tenen interès per als investigadors en particular però a més poden ser útils també a la societat en general.

b) Trenca les barreres entre països rics i pobres.

Les diferències existents entre el primer i el tercer món en la majoria dels àmbits (educació, cultura, tecnologia, etc.) poden reduir al mínim pel que fa a continguts científics si el model d'accés obert arriba a ser predominant. Els científics d'arreu del món tindran a la seva disposició els mateixos continguts, independentment dels recursos econòmics de què disposin per adquirir-los.

c) Permet fer visible la inversió pública en recerca.

La investigació és un sector amb poca o baixa visibilitat social. El seu interès i efectivitat són percebuts tan sols per una petita part de la societat, la més propera a aquesta. El fet de poder transferir un producte concret ajudarà a fer més visible el seu valor.

Reutilització[modifica | modifica el codi]

En tercer lloc, l'accés obert possibilita la reutilització de la informació i de les dades. Els continguts es posen a disposició no només per a la consulta sinó també perquè puguin crear-se productes i serveis derivats. Perquè aquesta reutilització sigui possible és necessari que s'hagin alliberat les barreres legals que s'han comentat al principi del capítol i, d'altra banda, que es compleixin determinades especificacions tècniques per facilitar la interoperabilitat entre productes i sistemes. En qualsevol cas, es tracta d'una faceta amb poca explotació encara però amb molta projecció de futur.

El lliure accés en termes de participants en la publicació científica[modifica | modifica el codi]

Els autors i investigadors[modifica | modifica el codi]

Una de les raons principals per les quals els autors permeten que els seus articles de lliure accés, és augmentar l'impacte[9] del seu treball. La publicació de la recerca en accés obert comporta un seguit de beneficis i contrapartides per a l'investigador/a. Amb l'aparició dels formats electrònics alguns d'aquests guanys queden potenciats i d'altres són reinterpretats de manera diferent.[10]

  • Visibilitat La visibilitat de la recerca és més gran quant més difusió té el mitjà a través del qual es fa pública.

L'accés electrònic ha fet augmentar la visibilitat dels autors i l'accessibilitat de la recerca publicada a revistes. L'aparició de servidors d'e-prints ha incrementat les opcions i oportunitats d'accés.

  • Contribuir a temps La velocitat dels avenços científics i el seu impacte als mercats exigeix que la recerca arribi en poc temps a la comunitat científica. Moltes revistes tenen terminis de publicació molt llarga a causa dels controls de qualitat establerts pels processos de revisió de peer-review.

La publicació a servidors d'e-prints redueix el procés de publicació, però en algunes ocasions la fiabilitat dels continguts no queda prou garantida perquè no hi ha sempre un procés de revisió per parells.

  • Recompensa i reconeixement Els sistemes d'avaluació de la recerca més habituals es basen en el nombre de publicacions d'un autor, el nombre de citacions que altres autors fan de les seves publicacions i el factor d'impacte de les revistes en què publica.

Com a conseqüència les revistes de més difusió augmenten la seva demanda entre els autors que desitgen publicar

  • Construir comunitats d'interessos La visibilitat de la recerca, unida a la possibilitat d'establir-hi contactes facilita la creació de xarxes d'investigadors. Sovint l'aparició de noves disciplines porta de la mà l'aparició de noves publicacions. Les revistes constitueixen un espai de debat i d'intercanvi de noves aportacions.

Els inversors en recerca i les universitats[modifica | modifica el codi]

El prestigi de les universitats i de les institucions d'investigació es mesura, en part, per l'activitat investigadora dels seu personal docent i dels seus equips de recerca. Les publicacions dels investigadors i l'impacte d'aquestes són eines importants per mesurar i avaluar la recerca d'una institució. Les Universitats pensen que paguen cuatre vegades per la investigació:

  • La Universitat paga el temps de l'investigador perquè fàci la recerca.
  • La Universitat paga els laboratoris, equipament, etc., necessaris per a dur a terme la recerca
  • Quan la recerca ja està prou elaborada per a ser difosa a la comunitat investigadora, l'autor/a busca on publicar-la. Però sovint, cal pagar perquè una revista científica publiqui els resultats de la investigació.
  • Un cop el resultat de la recerca s'ha publicat, les biblioteques, en la seva funció de donar accés als recursos d'informació especialitzats per subscriure les revistes científiques que contenen aquestes investigacions.[11]

Un dels arguments per a l'accés públic a la literatura científica és que la majoria de la recerca pagada amb els diners dels contribuents, per la qual cosa també ha de ser generada a partir d'aquests estudis estan a disposició del públic, mentre que la proporció de la investigació finançada amb fons públics científica difereix àmpliament entre els països - en Austràlia com en el 80% En Suïssa i Japó, només 10%.[12] Com es desprèn dels defensors del lliure accés, s'accelera el procés de recerca, la productivitat i el coneixement. És a dir, cada investigador pot llegir un article, independentment de si té accés a una biblioteca que disposa d'un magatzem on es troba aquest article, que és especialment important en els països en desenvolupament.[13] D'acord amb alguns models econòmics, compartir el coneixement material en lliure accés pot augmentar el benefici econòmic d'invertir en recerca en els diferents països.[14]

Editors[modifica | modifica el codi]

Els editors comercials són els principals opositors a l'accés lliure. Els models de negoci d'aquestes empreses depenen de les subscripcionsi dels pagaments dels autors (encara que alguna revista que lliure també demanen pagaments dels autors per a la seva publicació), per la qual cosa veuen la mesura com una amenaça a la seva existència. L'Associació Americana d'Editors (Association of American Publishers, AAP) va ser fundada el 2007 per l'Associació per a la Integritat de la Recerca en ciència i medicina (Partnership for Research Integrity in Science & Medicine, PRISM), un grup de pressió al govern dels EUA en contra dels requisits legals per a l'accés públic i gratuït als resultats de la investigació finançada. L'organització promou la interpretació que el lliure accés posa en perill la integritat de la ciència enfront de la censura i altres manipulacions i de soscavar la qualitat del procés editorial (especialment l'avaluació per experts,peer-review) que és un element clau de la ciència moderna).[15]

Les condicions de les editorials Les condicions per editar sovint comporten la cessió total o parcial dels seus drets d'autor a l'editorial. Aquest fet impossibilita l'autor publicar en un altre mitjà. Això no obstant, en l'actualitat moltes editorials permeten la pràctica de l'autoarxiu, així com la publicació a servidors de preprints o postprints, sempre que sigui sense ànim de lucre. Les editorials posen com a condició als autors l'acompliment d'estrictes especificacions de tractament de textos, imatges i gràfics a les quals els articles s'han d'ajustar. Alguns autors consideren que han passat a assumir unes tasques pròpies dels editors.

Els usuaris i el públic[modifica | modifica el codi]

Un dels avantatges del lliure accés és per als usuaris en els països en desenvolupament que tenen un accés molt limitat a les revistes científiques. També tenen Beneficis de l'OA els usuaris en els països desenvolupats, ja que les biblioteques no poden proporcionar totes les revistes científiques, la majoria d'elles pot oferir només una petita fracció d'aquestes. Un article OA pot ser llegit per qualsevol persona amb accés a Internet - un científic, un usuari professional, periodista, escriptor, polític, o un aficionat (per hobby). En la majoria dels casos, usuaris directes d'articles científics. Abans de l'aparició de lliure accés La comunitat científica ja ha establerts formes alternatives per a la difusió de publicacions, incloent el préstec interbibliotecari, i el contacte directe amb l'autor, però aquestes maneres són sovint poc fiables i, en particular en les àrees d'investigació més actives és massa lent. L'accés al material de OA, d'altra banda, és immediat.

Fins i tot aquells que no llegeixen articles científics, es pot gaudir dels beneficis de l'accés obert. Per exemple, l'avantatge del que poden beneficiar-se uns pacients perquè el seu metge i altres treballadors de salut tinguen accés als últims resultats de la investigació, que pot contenir informació important per al seu posterior tractament. Si el public té accés a la literatura científica, les normes o una organització no governamental que advoca per un canvi legislatiu, això pot ajudar a prendre decisions més informades. En tots els casos, l'accés obert pot contribuir a l'alfabetització científica i el nivell d'educació.[16]

Les biblioteques i els bibliotecaris[modifica | modifica el codi]

Les Biblioteques pensen que els preus de les revistes científiques augmenten molt per sobre del cost de la vida i les clàusules de les subscripcions a les publicacions de prestigi són abusives i que el model marcat pels grans editors comercials és insostenible i per aquest motiu les biblioteques universitàries han dut a terme diferents accions.[17][18]

Els Consorcis: Les biblioteques universitàries s'agrupen en consorcis per tal de comprar paquets d'informació que una institució sola difícilment podria adquirir i pressionar a les grans editorials i negociar millors preus.

El CBUC (Consorci de Bibliotques Universitàries de Catalunya) té per missió la de millorar els serveis bibliotecaris a través de la cooperació. Gràcies a la subscripció consorciada les biblioteques universitàries ténen accés, en millors condicions econòmiques, als paquets editorials més importants de revistes científiques.

Suport a la publicació i creació de dipòsits institucionals: Les biblioteques donen suport a la publicació de les revistes de la Universitat i col·laboren en la publicació electrònica de les revistes de la Universitat. lLes biblioteques participen en la creació i gestió de Dipòsits institucionals, per tal d'augmentar la visibilitat de la recerca.

Història del moviment[19][modifica | modifica el codi]

1998 Es crea SPARC (The Scholarly Publishing and Academic Resource Coalition) amb els objectius de crear un mercat competitiu per a la comunicació científica, reduir el cost de l'adquisició, producció i distribució de revistes i enfortir els drets d'autor. La seva estratègia es basa en crear revistes d'accés obert i gratuït, de les mateixes disciplines d'altres ja establertes, molt cares i editades pels grans editoris comercials.
1999 Es funda l'OAI (Open Archives Initiative) que desenvolupa i promou estàndards per ajudar a la recuperació de la informació dispersa en diferents dipòsits.
2002 La BOAI (Budapest Open Access Initiative), promoguda per l'Open Society Institute de Georges Soros, impulsa una declaració adreçada a editors, bibliotecaris i investigadors a favor de l'edició de revistes en accés obert. Més de 5.000 investigadors i 500 institucions de recerca ja han recolzat aquesta iniciativa.
2003 Manifest realitzat per Rebiun Red de Bibliotecas Universitarias sobre el futur de les publicacions científiques.
2003 Declaració de BERLIN a favor de l'accés obert al coneixement de les ciències i les humanitats. Més de 100 institucions -entre elles CERN, CNRS i INRA- signen per recolzar aquesta iniciativa.
2004 Declaració de Washington a favor de l'accés lliure a les revistes científiques: signada per, entre d'altres, l'Association for Research in Vision and Ophtalmology i l'American Society of Plant Biologists.

El futur de l'accés obert[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la darrera dècada s’ha avançat molt en l’accés obert a les publicacions científiques. Però, més enllà de l’accés a les publicacions, cada vegada més es demanen les dades i els processos que s’han generat en el procés de la recerca per poder-los reproduir.Amb aquest objectiu s’ha iniciat un projecte pilot, Horizon 2020,[20] que pretén fer públiques les dades que es generen o es recullen en un projecte de recerca perquè es puguin reutilitzar.[21]

Actualment el Parlament europeu està revisant la directiva europea del 2001, on es definien les lleis de propietat intel·lectual. Entre les propostes presentades, hi ha la introducció d’una nova excepció per permetre analitzar un text i extraure’n les idees o les dades. La Declaració de la Haia sobre la cerca i l’extracció de coneixement en l’era digital té com a objectiu millorar l’accés al coneixement eliminant qualsevol barrera que impedeixi la cerca i l’anàlisi.[22]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Accés obert Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços Externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Suber, Peter (6.11.2010). Open Access Overview (definition, introduction)
  2. Abadal, Ernest. Acceso abierto a la ciencia (en castellà). Barcelona: UOC, 2012. ISBN 8497885481. 
  3. ARL Statistics 2008-2009, 2011, pàg. 10-11.
  4. House of Commons. Scientific publications: free for all?., 2004, pàg. 29.
  5. Bethesda Statement on Open Access Publishing.
  6. Berlin Declaration on open access to knowledge in the sciences and humanities..
  7. Jeffery, Keith G. (2006). "Open Access: An Introduction". ERCIM News 64.
  8. Houghton, John. Economic implications of alternative scholarly publishing models: exploring the costs and benefits. Londres: Joint Information Systems Committee., 2009. 
  9. UPC El-factor d'impacte d'una revista i el nombre de citacions que rep un treball
  10. 9. Efecte de l'OA sobre l'impacte de cites: una bibliografia d'estudis. El projecte de Cita Obert (2011.06.06).
  11. UPC Les universitats i la publicació
  12. Worlock, Kate (2004). The Pros and Cons of Open Access. Nature Focus. Nature
  13. Kirsop, Barbara & Chan, Leslie (2005)."Transforming access to research literature for developing countries". Serials Reviews 31 (4): 246–255.
  14. Houghton, John & Sheehan, Peter (2006). The Economic Impact of Enhanced. Access to Research Findings. Centre for Strategic Economic Studies, Victoria University. Pridobljeno 28.7.2011.
  15. PRISM Coalition to Inform Public on Risks Government Interference Poses to Science and Medicine. Partnership for Research Integrity in Science & Medicine (23.8.2007).23. Consultat el 07/28/2011
  16. Evans, James A. & Reimer, Jacob (2009). "Open Access and Global Participation in Science". Science 323 (5917): 1025. doi:10.1126/science.1154562
  17. UPC Accés obert: cap a una nova comunicació científica
  18. REBIUN Red de Bibliotecas Universitarias apoyo al acceso abierto
  19. UPC Accés obert
  20. «Horizon 2020». [Consulta: 9 setembre 2015].
  21. «Més enllà de l'accés obert: la descoberta del coneixement. Article d'Ignasi Labastida al blog del CCCBLab» (en català, castellà, anglès). [Consulta: 9 setembre 2015].
  22. «Més enllà de l'accés obert: la descoberta del coneixement».