Guardes

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Guardes: nom en plural, perquè és més comú, donat a una part del llibre, la Guarda, que és el full que l’enquadernador posa entre el llibre i cadascun dels cartons de la coberta, la meitat del qual s’enganxa a la cara interior del cartó.[1]

Segons Emili Eroles, en el seu Diccionario Histórico del Libro existeixen tres classes de guardes: 1) Els fulls blancs que s’adhereixen a les cares interiors de les tapes, resguardant el text. 2) Els fulls blancs duplicats, que en llibres de certa categoria, impresos sobre paper especial, tenen al principi i al final del llibre i que es diuen Fulls de cortesia. 3) Les guardes jaspiades, que antigament es col·locaven en tots els llibres.

Antigament es folraven les cobertes interiors dels llibres amb estampes, que s’enganxaven sobre el cartó o la pell de les tapes i que van ser, en realitat, les precursores de les guardes. Es deia que el sant o la imatge que figurava a l’estampa guardava i protegia el llibre.[2]

I segons el Diccionari Paperer,[3] és el paper que uneix i lliga les tapes del llibre amb la seva tripa ( part interna del paper, la composició i comportament de la qual condicionarà les característiques del full; i en el mateix Diccionari, el Paper de guardes és aquell d’uns 80 g/m2, generalment acolorit amb sanefes o dibuixos, que es fa servir per fer la guarda del llibre.

Guarda marbrejada, Anglaterra, 1860

En El LlibreManuscrit[4] és el foli de protecció que l’enquadernador posa entre el llibre i cadascun dels cartons de la coberta, la meitat del qual s’ enganxa a la cara interior del cartó.

Però l’explicació més àmplia la trobem en el Diccionario de Bibliología y ciencias afines,[5] que diu: la guarda és el full de paper dels dos que, doblegats per la meitat i generalment en blanc, posen els enquadernadors a l’inici i al final del llibre encartonat i s’usa més en plural, Guardes.

En les guardes, una de les seves pàgines s’enganxa a la part interior de la tapa,  les afegeix l’enquadernador, en els primers temps per reforçar els caixos de les cobertes i protegir millor la primera i última pàgina del llibre,[6] i generalment són de paper diferent de l'usat en el cos del llibre, de diferent  gramatge i de vegades també de diferent  color.. Poden anar en blanc, litografiades d’un color llis o de diversos colors, fent aigües i impreses tipogràficament. De vegades s’imprimeixen especialment per una obra determinada, i la seva il·lustració té a veure amb l’obra, amb l’editorial, amb el que l’ha encarregat, etc. Si es tracta d’una col·lecció, les guardes són iguals en tots i cadascun dels seus volums.[7] En enquadernacions riques, les guardes poden ser de materials diferents del paper, com la seda, el moaré, i fins i tot alguns ordes mendicants feien les guardes d’alguns llibres religiosos  amb la mateixa llana emprada en els seus hàbits.[8] Normalment no porten foliació, però virtualment s’enumeren de l’1 al 4 les cares de la guarda anterior i del 5 al 8, les de la posterior.[9] Mentre que els llibres en rústica no tenen guardes, en les obres de luxe poden constituir  una ostentació artística i de bon gust.

Segons la part del llibre on siguin o segons com es fan tenen denominacions diferents:

En el full de guarda, una part va enganxada a la contratapa i l’altra ( anomenada Volant o full de cortesia) pot anar enganxada o no a la primera pàgina del quadernet de guardes blanques, si aquests dos fulls formen una sola peça que s’adapta al joc i al caixo del llibre s’anomena Guarda catalana.[10]

Guarda anterior, és la que va al principi del llibre, amb el full esquerra encolat a la coberta anterior.

Guarda posterior, és la que va al final, encolada a la coberta posterior.

Guarda volant, part de la guarda que no s’enganxa a la contracoberta, per oposició a la contraguarda ( part de la guarda encolada a la contracoberta).

Contraguarda, full de la guarda que s’enganxa a la contratapa.

Cap al segle XVII, a França van començar a utilitzar paper pintat a mà per fer guardes, moltes vegades amb aspecte jaspiat o marbrejat. A principis del segle XVII, a Àustria les guardes imitaven pell embotida, i a finals del mateix segle, imitant la trama dels teixits van néixer les indianes, dibuixos o motius amb colors molt vius que es repeteixen per tota la superfície del paper de guardes.

Diverses tècniques permeten decorar els papers de guardes de maneres molt originals, i fins i tot s’utilitzaren per folrar externament els llibres o per confeccionar  estoigs.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. DIEC i GEC. 
  2. Diccionario Histórico del Libro, p. 164.. 
  3. Diccionari Paperer, p. 70.. 
  4. El Llibre Manuscrit, p.134.. 
  5. Diccionario de Bibliología i ciencias afines, p. 475.. 
  6. Nueva introducción a la bibliografía material, p. 181.. 
  7. ídem 5. 
  8. La edición y el libro, p. 289.. 
  9. 9,0 9,1 ídem 8. 
  10. Enciclopedia de la encuadernación, p. 145.. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • BANCHS i VALLS, Narcís: Diccionari Paperer .Ed.Andana/Gramagraf, Vilafranca del Penedès, 2009. ISBN 9788496995277.
  • BERMEJO MARTÍN, José Bonifacio (direcció):Enciclopedia de la Encuadernación.Ed.Ollero&Ramos, Madrid, 1998.ISBN 8489951059.
  • BORRÀS PERELLÓ, Lluís: La edición y el libro. Ed.Trea, Gijón, 2015. ISBN 9788497048316.
  • EROLES, Emili: Diccionario Histórico del libro.Ed. Millà, B, 1981. ISBN 8473040627.
  • GASKELL, Philip: Nueva introducción a la bibliografía material. Ed. Trea, Gijón, 1998. ISBN 8489427763.
  • MARTÍNEZ DE SOUSA, José: Diccionario de Bibliología y ciencias afines. Ed. Trea, Gijón, 2004.ISBN 8497040821.
  • PEDRAZA, Manuel J.; CLEMENTE, Yolanda; REYES,Fermín de los: El libro antiguo. Ed. Síntesis, Madrid, 2003. ISBN 8497561538.