Literatura infantil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un infant fulleja un llibre infantil.

La literatura infantil és aquell conjunt d'obres dirigides específicament per a nens. S'acostuma a dividir en literatura infantil pròpiament dita i literatura juvenil.[1]

El terme[modifica | modifica el codi]

El terme neix com a oposició a literatura adulta a finals de l'Edat Moderna. No és una etiqueta unànime per diversos motius:

  • Algunes obres considerades infantils van ser escrites per al públic adult en el seu origen.
  • Molts contes infantils provenen del folklore popular, però no van ser pensats per a nens.
  • Es considera la literatura infantil com a "menor", en certa mesura.
  • Els nens poden llegir literatura adulta o adaptacions de la mateixa.

Els trets de la literatura infantil[modifica | modifica el codi]

Potser l'objecció més recurrent per parlar de literatura infantil és l'absència de trets específics, ja que la majoria de característiques que s'hi associen poden aparèixer a diversos gèneres per a adults o tenir exemples contraris dins la pròpia literatura infantil.

Un primer grup d'arguments a favor de l'especificitat afirma que la literatura infantil és més senzilla, tant des del punt de vista argumental com a lèxic. Tot i això, com que en la majoria de llibres infantils hi ha una selecció de vocabulari, les trames i al·lusions poden ser força complexes; mentre que hi ha literatura adulta de trama única i lineal, amb lèxic escàs.

Si es considera que allò propi és la identificació del lector amb els personatges (nens i animals) sorgeixen, com a contraexemples, obres allunyades de l'experiència infantil i por conseqüent, dins la literatura adulta es troben gèneres com la faula o narradors que adopten la veu d'un nen.

Per als qui pensen que es tracta d'obres més curtes, se sol objectar l'existència de contes i microrrelats, de la mateixa manera que es contraposa el còmic o la novel·la gràfica als qui afirmen que es tracta d'obres il·lustrades. Tampoc no és distintiva la funció moral o didàctica, ja que existeix tot un gènere adult de gran tradició que busca ensenyar i, a més, no tota la literatura infantil pretén transmetre un missatge ètic.

En definitiva, la manca de trets clars específics comporta que la divisió sorgeixi pel context d'aparició, com les col·leccions específiques o les indicacions d'edat a la contraportada. Aquestes edats varien segons els criteris editorials però, en general, s'accepten les següents divisions: prelectors, primers lectors (a vegades presenten una tipografia diferent) i fins als 10 i 12 anys, moment en què es passa a la literatura juvenil.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.35. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 de desembre de 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Literatura infantil Modifica l'enllaç a Wikidata