Vés al contingut

Llibres clàssics de la ciència

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Es consideren clàssics de la ciència aquells llibres (o articles) relacionats amb ciència, matemàtiques, i en algun cas també enginyeria, sobre els quals hi ha consens quant a la rellevància històrica dels descobriments o avanços tècnics que hi van aportar.

Aquests llibres suposen una font important de referències primàries en els diversos camps de la recerca científica i proporcionen informació bàsica per a l'estudi dels seus desenvolupaments històrics (Història de la ciència, Història de les matemàtiques, etc.), a més de ser útils amb finalitat divulgativa.[1]

Vesalius, Fabrica, Segle XVI.

El següent llistat es restringeix a obres les edicions originals de les quals es troben disponibles i que, donada la seva rellevància, són habitualment considerades objectes d'antiquari (que poden arribar a preus de centenars o milers d'euros, en funció també de l'estat de conservació).[2] No obstant això, és habitual trobar reedicions d'aquestes obres en col·leccions com: Clàssics de la Ciència i Tecnologia[3] d'Editorial Planeta, Great Books of the Western World (que va suposar un intent notable de recopilar el cànon occidental literari, incloent obres científiques), Dover Publications; o edicions electròniques a través d'Internet Archive o Google Books.

El període històric que abasta se situa entre el començament de la revolució científica (dècada de 1540) i la Segona Guerra Mundial o mitjans del segle xx. Els llibres impresos anteriors a aquesta època, com els incunables, són extremadament rars i igualment de gran valor econòmic, no obstant això encara que alguns s'acceptessin en la concepció «científica» de l'època (com els que tracten d'alquímia o màgia renaixentista) no estan inclosos dins de la noció de literatura científica. Tampoc no formen part d'aquest llistat els escrits anteriors a la invenció de la impremta perquè les edicions originals no solen estar disponibles, no obstant això s'hi poden trobar grans clàssics de la ciència.[4]

El començament de la revolució científica sol situar-se amb la publicació l'any 1543 de l'obra de Nicolás Copèrnic De revolutionibus orbium coelestium, de la qual, alguna de les primeres edicions conservades, s'ha arribat a vendre per més de 2 milions US$ en subhastes.[5]

Llistat de llibres

[modifica]
Segle XVI
Newton, Principia, 1600s.
Segle XVII
Linnaeus, Systema Naturae, 1700s
Segle XVIII
Lyell, Principles of Geology, 1800s
Segle XIX
Segle XX (anterior a la Segona Guerra Mundial)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Divulgació i clássics de la Ciència.». Eidon: revista de la fundació de ciències de la salut, 29, 2008-2009, 11-2009, pàg. 42-47. ISSN: 1575-2143 [Consulta: 23 agost 2018].[Enllaç no actiu]
  2. ↑ Els preus citats o usats com referència per incloure els llibres en aquesta llista s'han obtingut de fonts com: «International League of Antiquarian Booksellers». Arxivat de l'original el 9 de maig de 2008. [Consulta: 7 juny 2018]. «ABAA». Arxivat de l'original el 1 de juliol de 2009. [Consulta: 7 juny 2018]. http://www.abebooks.com/servlet/SearchEntry http://www.sothebys.com http://www.christies.com
  3. ↑ [enllaç sense format] https://www.planetadelibros.com/coleccion-clasicos-de-la-ciencia-y-la-tecnologia/0000968300
  4. ↑ Alguns clàssics de la ciència anteriors a la revolució científica: Los elementos de Euclides, Historia de las Plantas, obras de Arquímedes, el Álgebra de Al-Juarismi, Llibre d'òptica, El libro del cálculo o Liber abaci, obras de Leonardo Da Vinci, etc.
  5. ↑ 2 210 500 US$ en Christies, subasta realizada en 2008.
  6. ↑ De revolutionibus orbium coelestium Arxivat 2006-07-13 a Wayback Machine., de Harvard University.
  7. ↑ De Humani Corporis Fabrica online Arxivat 2016-09-01 at Archive-It — traducido al inglés con imágenes, de Northwestern University
  8. ↑ «HISTORIAE ANIMALIUM liber IIII (primera edición)». Rare Fish Books. [Consulta: 23 agost 2018].
  9. ↑ Primera edición: «Theil der grossen Wundartzney». ILAB. Arxivat de l'original el 2018-08-01. [Consulta: 1r agost 2018].
  10. ↑ Polybiblio: Regiomontanus, Johannes/Santbech, Daniel, ed. De Triangulis Planis et Sphaericis libri quinque. Basel Henrich Petri & Petrus Perna 1561. Primera edició: De triangulis planis et sphaericis libri quinque Arxivat 2020-07-03 a Wayback Machine.
  11. ↑ Giordano Bruno, De l'infinito, universo e mondi Arxivat 2015-04-04 a Wayback Machine., a cura di Giovanni Aquilecchia, Sansoni, Firenze, 1985.
  12. ↑ Primera edición: «Introduction to the analytical art». [Consulta: 1r agost 2018].
  13. ↑ De Magnete at Project Gutenberg. «De Magnete (Primera edició)». JONATHAN A. HILL, BOOKSELLER, INC.. Arxivat de l'original el 2 d'agost de 2018. [Consulta: 2 agost 2018].
  14. ↑ Mirifici logarithmorum canonis descriptio (Traducció a l'anglès de Edward Wright, publicada l'any 1616). «Mirifici logarithmorum canonis constructio (early edition)». Antiquariat Gerhard Gruber. Arxivat de l'original el 2018-08-02. [Consulta: 2 agost 2018].
  15. ↑ «Harmonices Mundi (primera edició)». Milestones of Science Books. Arxivat de l'original el 2 d'agost de 2018. [Consulta: 2 agost 2018].
  16. ↑ «Le Machine (primera edición)». LIBRERIA ANTIQUARIA PREGLIASCO. [Consulta: 27 agost 2018].
  17. ↑ Primer escrit dins d'una carta a Mersenne l'any 1638, la primera publicació impresa d'aquest mètode apareix en el cinquè volum de "Supplementum Cursus Mathematici" (1642) escrit per Pierre Hérigone, i només l'any 1679 es publica dins la "Varia opera mathematica" de Fermat. Œuvres de Fermat/I/Maxima et Minima, Versió electrònica en llatí. Primera edició de "Varia opera mat." en Jonathan A. Hill, Bookseller, Inc.
  18. ↑ «De motu cordis et sanguinis in animalibus (early edition)». LIBRERIA BRIGHENTI. Arxivat de l'original el 3 d'agost de 2018. [Consulta: 3 agost 2018].
  19. ↑ «The Sceptical Chymist (primera edició)». Sophia Rare Books. Arxivat de l'original el 2018-08-03. [Consulta: 3 agost 2018].
  20. ↑ «Traitez de l'équilibre des liqueurs (primera edición)». Librairie Hatchuel. 58 rue Monge 75005 París - Francia. [Consulta: 3 agost 2018].
  21. ↑ Barrow, Isaac. «Lectiones opticae & geometricae (primera edición)». Milestones of Science Books. Arxivat de l'original el 3 d'agost de 2018. [Consulta: 3 agost 2018].
  22. ↑ Primeres edicions de Experimenta Nova disponibles en ILAB Arxivat 2018-08-08 a Wayback Machine.
  23. ↑ «Principia - Second edition, 1713». James Cummins Bookseller (member ABAA/ILAB). Arxivat de l'original el 3 d'agost de 2018. [Consulta: 3 agost 2018].
  24. ↑ «Arcana naturae (primera edición)». Milestones of Science Books. Arxivat de l'original el 3 d'agost de 2018. [Consulta: 3 agost 2018].
  25. ↑ «Machinery for Raising Water, Giving Motion to Mills, &c. "British Patent 356; 1698" (impresión original)». Herman H. J. Lynge & Søn A/S. Arxivat de l'original el 2020-07-01. [Consulta: 4 setembre 2018].
  26. ↑ Primeras ediciones en ILAB
  27. ↑ «Physico-mechanical Experiments on Various Subjects (primera edición)». Arxivat de l'original el 2020-06-30. [Consulta: 30 juny 2020].
  28. ↑ Primera edición en B & L Rootenberg Arxivat 2020-06-30 a Wayback Machine.
  29. ↑ . 
  30. ↑ Primera edició en Lynge & Son (DK)
  31. ↑ «Reflexions sur la Cause generale des Vents (primera edición)». Jonathan A. Hill. Bookseller, Inc.. [Consulta: 3 agost 2018].
  32. ↑ Primera edición en Rulon-Miller Books
  33. ↑ Primera edición en Librairie Hugues de Latude Arxivat 2020-07-01 a Wayback Machine.
  34. ↑ «Experiments and Observations on Electricity (early edition)». Joseph J. Felcone Inc. Bookseller.. Arxivat de l'original el 2022-08-13. [Consulta: 3 agost 2018].
  35. ↑ Segunda edición en Milestones of Science Books Arxivat 2018-09-11 a Wayback Machine.
  36. ↑ «An Essay towards solving a Problem in the Doctrine of Chances (primera edición)». Manhattan Rare Book Company. Arxivat de l'original el 8 d'agost de 2018. [Consulta: 8 agost 2018].
  37. ↑ Mémoire sur la théorie des déblais et des remblais De l'Imprimerie Royale.
  38. ↑ «Theoy of the Earth (primera edición)». Milestones of Science Books. Arxivat de l'original el 8 d'agost de 2018. [Consulta: 8 agost 2018].
  39. ↑ «Traité élémentaire de chimie (primera edició)». Librairie Alain Brieu. [Consulta: 3 agost 2018].
  40. ↑ De viribus electricitatis, 1791. The International Centre for the History of Universities and Science (CIS), Università di Bologna
  41. ↑ Essai sur la Théorie des Nombres (París: Duprat, 1798). Primera edició Arxivat 2020-07-01 a Wayback Machine. en "Sophia Rare Books"
  42. ↑ Copia digitalizada Arxivat 2010-06-26 a Wayback Machine. de An inquiry into the causes and effects of the variola vaccine (1798), del Posner Memorial Collection en Carnegie Mellon
  43. ↑ «An inquiry into the causes and effects of the variola vaccine (Primera edición)». Jeff Weber Rare Books. [Consulta: 8 agost 2018].[Enllaç no actiu]
  44. ↑ De vi attractiva ignis electrici (en latín)
  45. ↑ Wessel, Caspar «Om Directionens analytiske Betegning, et Forsog, anvendt fornemmelig til plane og sphæriske Polygoners Oplosning» (en danish). Nye Samling af det Kongelige Danske Videnskabernes Selskabs Skrifter. Royal Danish Academy of Sciences and Letters [Copenhagen], 5, 1799, pàg. 469–518.
  46. ↑ «Disquisitiones arithmeticae (primera edición)». WP Watson Antiquarian Books (in Abebooks). [Consulta: 3 agost 2018].
  47. ↑ Young, Thomas «Bakerian Lecture: Experiments and calculations relative to physical optics». Philosophical Transactions of the Royal Society, 94, 1804, pàg. 1–16. Bibcode: 1804RSPT...94....1Y. DOI: 10.1098/rstl.1804.0001.. Primera edición en Abebooks
  48. ↑ Essai sur une manière de représenter des quantités imaginaires dans les constructions géométriques, 2e édition, Gauthier Villars, París (1874) BNF
  49. ↑ Dalton, John. A new system of chemical philosophy, 1808. ISBN 1-153-05671-2. . Primera edició en Sophia Rare Books Arxivat 2021-08-05 a Wayback Machine.
  50. ↑ «Läroboken i kemien (early edition, in swedish)». Antikvariat Röde Orm (en www.antikvariat.net). [Consulta: 3 agost 2018].
  51. ↑ «On Aerial Navigation (Primera edición)». Milestones of Science Books. Arxivat de l'original el 2 d'agost de 2018. [Consulta: 2 agost 2018].
  52. ↑ Electronic version in archive.org
  53. ↑ «Experimenta circa effectum...(H.C. Oersted; primera edició)». Milestones of Science Books. Arxivat de l'original el 8 d'agost de 2018. [Consulta: 8 agost 2018].
  54. ↑ «Theorie analytique de la chaleur (primera edició)». Milestones of Science Books. Arxivat de l'original el 2 d'agost de 2018. [Consulta: 2 agost 2018].
  55. ↑ Primera edición en Abebooks - Jeremy Norman's historyofscience Bookseller (Novato, CA, U.S.A.)
  56. ↑ «Géométrie imaginaire (primera edición en francés)». Sophia Rare Books. Arxivat de l'original el 2020-06-30. [Consulta: 3 agost 2018].
  57. ↑ Œuvres complètes d'Augustin Cauchy Académie des sciences (Francia). Ministère de l'éducation nationale.
  58. ↑ Early edition at Abebooks (Jeremy Norman's historyofscience, Bookseller (Novato, CA, U.S.A.))
  59. ↑ «Traité de Mécanique Céleste (primera edición)». Jonathan A. Hill Bookseller. [Consulta: 3 agost 2018].
  60. ↑ «Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet (primera edición)». Jonathan A. Hill Bookseller. [Consulta: 3 agost 2018].
  61. ↑ «Principles of Geology (primera edición)». Roger Middleton - Bookseller (in www.biblio.com). [Consulta: 3 agost 2018].
  62. ↑ Electronic version in archive.org
  63. ↑ «Experimental Researches in Electricity (primera edició, 8vo, 3 volumes)». Rulon-Miller Books.. Arxivat de l'original el 8 d'agost de 2018. [Consulta: 8 agost 2018].
  64. ↑ Ada Lovelace's notes: «Sketch of the Analytical Engine invented by Charles Babbage [by L.F. Menabrea, translated, and appended with additional notes, by Augusta Ada, Countess of Lovelace]». Arxivat de l'original el 10 de juliol de 2018. [Consulta: 10 juliol 2018].
  65. ↑ «Die Mechanik der Wärme (J. von Mayer)». Arxivat de l'original el 19 de setembre de 2018. [Consulta: 19 setembre 2018].
  66. ↑ «On the calorific effects of magneto-electricity, and on the mechanical value of heat (primera edición)». Jeremy Norman & Co., Inc.. [Consulta: 8 agost 2018].
  67. ↑ In June 1845, Joule read his paper "On the Mechanical Equivalent of Heat" to the British Association meeting in Cambridge (Joule, J.P. (1845) "On the Mechanical Equivalent of Heat", Brit. Assoc. Rep., trans. Chemical Sect, p.31)
  68. ↑ «Über die Erhaltung der Kraft (primera edició)». Oak Knoll Books. Arxivat de l'original el 2018-08-08. [Consulta: 8 agost 2018].
  69. ↑ «Kosmos (primera edició)». Arxivat de l'original el 19 de setembre de 2018. [Consulta: 19 setembre 2018].
  70. ↑ «Ueber die bewegende Kraft der Wärme (primera edició)». Bookshop Herman H. J. Lynge & Søn. Arxivat de l'original el 2020-07-01. [Consulta: 8 agost 2018].
  71. ↑ «On the dynamical theory of heat...(primera edición)». Sophia Rare Books. Arxivat de l'original el 8 d'agost de 2018. [Consulta: 8 agost 2018].
  72. ↑ «An Investigation of the Laws of Thought (primera edició)». Blackwell's Rare Books. [Consulta: 3 agost 2018].
  73. ↑ The Physical Geography of the Sea. 1858. Harper & Brothers, 1855. 
  74. ↑ Primeres edicions de Die cellularpathologie en ILAB
  75. ↑ «On the Origin of Species (1859 edition, 8ov)». John Windle, Antiquarian Bookselle. Arxivat de l'original el 3 d'agost de 2018. [Consulta: 3 agost 2018].
  76. ↑ «Mémoire sur Les Corpuscules organisés qui existent dans L'Atmosphère (edición temprana)». Herman H. J. Lynge & Søn A/S. Arxivat de l'original el 2020-06-30. [Consulta: 6 agost 2018].
  77. ↑ Primeres edicions de Introduction à l'etude de la médicine en ILAB
  78. ↑ Mendel, J. G. (1866). "Versuche über Pflanzenhybriden", Verhandlungen des naturforschenden Vereines in Brünn, Bd. IV für das Jahr, 1865, Abhandlungen: 3–47,. Traducció a l'anglès: Druery, C. T.; Bateson, William «Experiments in plant hybridization». Journal of the Royal Horticultural Society, 26, 1901, pàg. 1–32 [Consulta: 9 octubre 2009].
  79. ↑ "L'article de Mendel "Versuche über Pflanzenhybriden", es va llegir per primer cop en les reunions de la Brunn Natural History Society els dies 8 de febrer i 6 de març de 1865, i es va publicar en la Verhandlungen des naturforschenden Vereines in Brünn, 4, 1865, que va aparèixer l'any 1866" (Gregor Mendel, Experiments in Plant Hybridisation, Cosimo, Inc., 2008, p. 7).
  80. ↑ «On The Hypotheses which lie at the Bases of Geometry (primera traducción al inglés)». Herman H. J. Lynge & Søn A/S. Arxivat de l'original el 2020-07-02. [Consulta: 6 agost 2018].
  81. ↑ Study, E. «Review: Opere matematiche di Eugenio Beltrami». Bull. Amer. Math. Soc., 16, 3, 1909, pàg. 147–149. DOI: 10.1090/s0002-9904-1909-01882-8.
  82. ↑ «Untersuchungen ueber Bacterien (primera edició)». Milestones of Science Books. Arxivat de l'original el 6 d'agost de 2018. [Consulta: 6 agost 2018].
  83. ↑ «The Descent of Man (primera edició)». Milestones of Science Books. Arxivat de l'original el 6 d'agost de 2018. [Consulta: 6 agost 2018].
  84. ↑ «A Treatise on Electricity and Magnetism (primera edición)». Sophia Rare Books. Arxivat de l'original el 6 d'agost de 2018. [Consulta: 6 agost 2018].
  85. ↑ Georg Cantor «Ueber unendliche, lineare Punktmannichfaltigkeiten (5)». Mathematische Annalen, 21, 4, 1883, pàg. 545–591. DOI: 10.1007/bf01446819. Publicat a part com: Grundlagen einer allgemeinen Mannigfaltigkeitslehre.
  86. ↑ Primeres edicions en ILAB
  87. ↑ «Electric Waves (primera edició en anglès)». Manhattan Rare Book Company. [Consulta: 8 agost 2018].
  88. ↑ «Ueber eine neue Art von Strahlen (primera edición)». Jeremy Norman & Co., Inc.. Arxivat de l'original el 8 d'agost de 2018. [Consulta: 8 agost 2018].
  89. ↑ "The science absolute of space : independent of the truth or falsity of Euclid's axiom XI (which can never be decided a priori)", The Neomon, Austin, 1896
  90. ↑ «Sur une substance nouvelle radio-active dans la pechblende (primera edició)». Bookshop Herman H. J. Lynge & Søn. Arxivat de l'original el 2020-06-30. [Consulta: 6 agost 2018].
  91. ↑ «Grundlagen der Geometrie (primera edició)». Argosy Book Store. [Consulta: 6 agost 2018].
  92. ↑ «Textura del sistema nervioso del hombre y los vertebrados (primera edició en castellà)». Arxivat de l'original el 12 de juny de 2018. [Consulta: 7 juny 2018]. Histologie du système nerveux, primera edición en francés (ampliada), 1909
  93. ↑ Planck, M. «Zur Theorie des Gesetzes der Energieverteilung im Normalspectrum». Verhandlungen der Deutschen Physikalischen Gesellschaft, 2, 1900b, pàg. 237. Translated in ter Haar, D. «On the Theory of the Energy Distribution Law of the Normal Spectrum». A: The Old Quantum Theory. Pergamon Press, 1967, p. 82. LCCN 66029628.  Arxivat 2016-09-20 a Wayback Machine. Primera edición: «Zur Theorie des Gesetzes der Energieverteilung im Normalspectrum». Arxivat de l'original el 1 d'agost de 2018. [Consulta: 1r agost 2018].
  94. ↑ Radio-activity (1904), 2nd ed. (1905), ISBN 978-1-60355-058-1 Primera edició: «Radio-activity». Arxivat de l'original el 2020-06-30. [Consulta: 1r agost 2018].
  95. ↑ Lorentz, Hendrik Antoon. Electromagnetic phenomena in a system moving with any velocity smaller than that of light, 1904. 
  96. ↑ Einstein, Albert «Zur Elektrodynamik bewegter Körper» (PDF) (en alemany). [Berne, Switzerland], 322, 10, 1905d, p. 891–921. DOI: 10.1002/andp.19053221004.
  97. ↑ Einstein, Albert «Ist die Trägheit eines Körpers von seinem Energieinhalt abhängig?» (PDF) (en alemany). [Berne, Switzerland], 323, 13, 1905e, p. 639–641. DOI: 10.1002/andp.19053231314.
  98. ↑ Richardson, L.F. «The approximate arithmetical solution by finite differences of physical problems involving differential equations, with an application to the stresses in a masonry dam». Philosophical Transactions of the Royal Society A, 210, 1910, pàg. 307–357. Bibcode: 1911RSPTA.210..307R. DOI: 10.1098/rsta.1911.0009.
  99. ↑ «The Mind of Primitive Man (Primera edición)». Herman H. J. Lynge & Søn A/S. Arxivat de l'original el 2020-07-01. [Consulta: 9 agost 2018].
  100. ↑ Bohr, Niels «On the Constitution of Atoms and Molecules, Part I». Philosophical Magazine, 26, 151, 1913, pàg. 1–24. DOI: 10.1080/14786441308634955.
  101. ↑ Bohr, Niels «On the Constitution of Atoms and Molecules, Part II Systems Containing Only a Single Nucleus». Philosophical Magazine, 26, 153, 1913, pàg. 476–502. DOI: 10.1080/14786441308634993.
  102. ↑ Bohr, Niels «On the Constitution of Atoms and Molecules, Part III Systems containing several nuclei». Philosophical Magazine, 26, 155, 1913, pàg. 857–875. DOI: 10.1080/14786441308635031.
  103. ↑ «Die Entstehung der Kontinente (primera edición, 1912)».
  104. ↑ Link "Die Grundlage Der Allgemeinen Relativitätstheorie"
  105. ↑ Recherches sur la théorie des quanta (Researches on the quantum theory), Thesis, París, 1924, Ann. de Physique (10) 3, 22 (1925).
  106. ↑ Schrodinger, Erwin «Quantisierung als Eigenwertproblem». Annalen der Physik, 384, 4, 1926, pàg. 273–376. Bibcode: 1926AnP...384..361S. DOI: 10.1002/andp.19263840404 [Consulta: 1r agost 2018].
  107. ↑ Heisenberg, W. Über den anschaulichen Inhalt der quantentheoretischen Kinematik und Mechanik, 1927. 
  108. ↑ Ways to Spaceflight (1929) OCLC 255256956
  109. ↑ Hubble, Edwin «A relation between distance and radial velocity among extra-galactic nebulae». PNAS, 15, 3, 1929, pàg. 168–173. Bibcode: 1929PNAS...15..168H. DOI: 10.1073/pnas.15.3.168. PMC: 522427. PMID: 16577160.
  110. ↑ Primera edición: «Liquid-Propellant Rocket Development». [Consulta: 1r agost 2018].
  111. ↑ Primera edició: «A Note of the Entscheidungsproblem». Arxivat de l'original el 1 d'agost de 2018. [Consulta: 1r agost 2018].
  112. ↑ Primera edició: «On computable numbers, with an application to the Entscheidungsproblem». Arxivat de l'original el 1 d'agost de 2018. [Consulta: 1r agost 2018].
  113. ↑ Full text at MIT
  114. ↑ «A Symbolic Analysis of Relay and Switching Circuits». Manhattan Rare Book Company. First printing in: Transactions of the American Institute of Electrical Engineers 57 (1938). Arxivat de l'original el 9 d'agost de 2018. [Consulta: 9 agost 2018].
  115. ↑ Pauling, Linus. The Nature of the Chemical Bond and the Structure of Molecules and Crystals. Cornell University Press, 1939. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llibres_clàssics_de_la_ciència&oldid=34753909»