Alfred North Whitehead

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAlfred North Whitehead
Alfred North Whitehead - cropped.jpg
Biografia
Naixement 15 febrer 1861
Ramsgate Tradueix
Mort 30 desembre 1947 (86 anys)
Cambridge (Massachusetts)
Lloc d'enterrament Trinity College Chapel, Cambridge Tradueix 52° 12′ 27″ N, 0° 07′ 02″ E / 52.207437°N,0.117123°E / 52.207437; 0.117123
Educació Trinity College (Cambridge)
Sherborne School Tradueix
Universitat de Cambridge
Activitat
Director de tesi Edward John Routh
Ocupació Filòsof, matemàtic i físic
Ocupador Universitat Harvard (1924–1937)
University College de Londres
Imperial College London
Alumnes Robert Oppenheimer
Obra
Estudiant doctoral Arthur Eddington, Lewis Samuel Feuer Tradueix, John Maynard Keynes, Willard van Orman Quine, Bertrand Russell i Paul Weiss
Família
Cònjuge Evelyn Willoughby Wade
Fills Thomas North Whitehead Tradueix
Pares Canon Alfred Whitehead i Maria Sarah Buckmaster
Germans Henry Whitehead Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Alfred North Whitehead (Ramsgate Tradueix, 15 de febrer de 1861 Cambridge (Massachusetts), 30 de desembre de 1947) va ser un matemàtic i filòsof anglès. Va publicar treballs sobre àlgebra, lògica, fonaments de les matemàtiques, filosofia de la ciència, física, metafísica, epistemologia i educació. El treball més conegut, del que és coautor amb Bertrand Russell és Principia Mathematica. També és conegut per la seva frase, fent referència a Plató: Tota la Filosofia occidental són notes a peu de pàgina dels llibres de Plató.

Vida i Obra[modifica]

Whitehead, fill d'un pastor anglicà, va ser educat pels seus pares fins els catorze anys. A aquesta edat va començar la seva esscolaritazció a la Sherborne Independent School (Dorset) en la qual era professor el seu germà més gran. El 1880 va ingressar amb una beca al Trinity College (Cambridge) per estudiar matemàtiques.[1] Es va graduar el 1885, havent estudiat pel seu compte altres temes, com la filosofia, la literatura o la religió. El mateix any va ser nomenat fellow del Trinity College i es va incorporar al seu departament de matemàtiques.

El 1890 es va casar amb Evelyn Wide i el 1898 va publicar el seu primer llibre, el primer volum de A Treatise on universal algebra, tot i que el segon volum no va arribar a ser acabat mai.[2] En aquesta època, Whitehead havia tingut com estudiant el jove Bertrand Russell qui el 1903 havia publicat la seva primera obra sobre els principis de las matemàtiques i també estava treballant en un segon volum sobre el tema. Es van posar d'acord en fer un llibre conjuntament: d'aquesta iniciativa van sorgir els tres volums dels Principia Mathematica publicats successivament els anys 1910, 1912 i 1913.

El 1910 es va traslladar a Londres on, després d'un any, va començar a donar diverses classes al University College de Londres. El 1914 va ser nomenat professor titular del Imperial College London, en el qual, a part de la docència, va desenvolupar diferents càrrecs administratius,[3] que el van ajudar en les seves reflexions sobre l'ensenyament en les modernes societats industrials.

El 1924, amb 63 anys, va rebre una invitació de la Universitat Harvard per fer-se càrrec d'una càtedra de filosofia.[4] Va passar els següents tretze anys de la seva vida a Harvard, fins al 1937 en que es va retirar.[5] En morir el 1945, i d'acord als seus desitjos, va ser incinerat, no es va celebrar funeral i tots els seus manuscrits i correspondència van ser destruïts. Les seves cedres reposen a la capella del Trinity College de Cambridge (Anglaterra).

Com diu la placa commemorativa que hi ha a la capella del Trinity College, Es podria dir que va viure tres vides en dos paisos; la primera dedicada a les matemàtiques, la segona a la física i la tercera a la metafísica. La seva evolució cap a la metafísica podria ser explicada per un fet important a la seva vida personal: la mort d'un fill seu a la Primera Guerra Mundial.[6]

Va ser durant l'època de Cambridge (1890-1910) en que es va dedicar intensivament a la recerca en matemàtiques, assumint que la lògica era a la seva base. En aquest punt coincidia amb Bertrand Russell, amb qui va escriure conjuntament els Principia Mathematica. A part de les seves obres ja citades en la biografia, també va publicar The Axioms of Projective Geometry (1906), The Axioms of Descriptive Geometry (1907) i An Introduction to Mathematics (1911), a més d'alguns articles de contingut més específic.

En finalitzar la publicació dels Principia (1913), Russell i Whitehead, tot i mantenir una relació cordial, van anar separant les seves carreres acadèmiques: les activitats anti bèl·liques de Russell i la mort del fill de Whitehead a la guerra, potser en van ser un factor.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfred North Whitehead Modifica l'enllaç a Wikidata
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alfred North Whitehead» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Barker, William A.; et al. «Whitehead, Alfred North». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 16 setembre 2018]. (anglès)
  • Lowe, Victor. «Alfred North Whitehead». Encyclopædia Britannica, 1998. [Consulta: 16 agost 2018]. (anglès)
  • Biografia de Whitehead (castellà)
  • Desmet, Ronald; Irvine, Andrew David. «Alfred North Whitehead». Stanford Encyclopedia of Philosophy. [Consulta: 16 setembre 2018]. (anglès)