Filosofia de la ciència

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La filosofia de la ciència és una branca de l'epistemologia que intenta estudiar la validesa dels enunciats científics i provar si aquesta s'adequa a la realitat. En general, una teoria científica és un conjunt d'enunciats que pretén descriure la realitat (o una part d'aquesta), a partir d'un nombre parsimoniós (tan reduït com sigui possible) d'hipòtesis. Amb l'ajut d'eines matemàtiques, dels enunciats de la teoria se'n dedueixen conseqüències que justifiquen les observacions o els resultats experimentals. Generalment, també se'n dedueixen altres conseqüències que encara no han estat observades; aquestes han de ser verificables o contrastables amb la realitat. Si una sola d'aquestes conseqüències es comprova que és falsa, la teoria (o algun dels enunciats que la componen) queda invalidada. En aquest cas haurem falsat la teoria. Els científics que segueixen les teories positivistes, corrent majoritari de pensament científic en diferents disciplines a finals del s XX, consideren imprescindible perquè una teoria científica tingui algun valor que hom pugui falsar les seves prediccions, és a dir, contrastar-les amb la realitat, sia per experiment o per observació. Alguns persones que han desenvolupat les idees positivistes són Thomas Kuhn, Karl Popper, Paul Feyerabend, Imre Lakatos o Ernest Nagel.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Filosofia