30 de desembre
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Desembre 2021 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 30 de desembre és el tres-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs. Resta un dia per acabar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1242, Alzira, Ribera Alta: Jaume I conquereix la vila.
- 1930, Núria, Queralbs, el Ripollès: hi arriba el primer tren cremallera.
- Resta del món
- 1796, Badia de Bantry (Irlanda): Fugida de les tropes franceses després de l'Expedició d'Irlanda.
- 1906, Dacca (actualment Dhaka, Bangladesh): fundació de La Lliga Musulmana de l'Índia (en anglès All-India Muslim League, en bengalí নিখিল ভারত মুসলিম লিগ, en urdú آل انڈیا مسلم لیگ), fou originàriament el partit que representà els musulmans del subcontinent indi durant la lluita de la independència a l'època del Raj Britànic.[1]
- 1922: Es constitueix la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
- 1953, Estats Units: S'hi posen a la venda els primers televisors en color.
- 1965, les Filipines: Ferdinand Marcos n'esdevé el president.
- 1988, Roma: El papa Joan Pau II signa l'exhortació apostòlica Christifideles laici.
- 1993, Israel i el Vaticà: Els dos estats estableixen relacions diplomàtiques.
- 1997, Algèria: Els insurgents causen 4 centenars de morts en 4 pobles diferents.
- 2000, Manila, les Filipines: Hi esclaten una sèrie de bombes que hi causen 22 morts i un centenar de ferits.
- 2006, Madrid, Espanya: ETA perpetra l'Atemptat de la Terminal 4 de Barajas
- Oventic, Chiapas, Mèxic: Comença la trobada entre els Zapatistas i els Pobles del Món, que durà fins al 2 de gener de 2007.
- 2006, Madrid, Espanya): José Luís Rodríguez Zapatero suspèn qualsevol iniciativa de diàleg entre el govern espanyol i ETA.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
-
- 1849 - Barcelona: Lluís Domènech i Montaner, arquitecte, polític i historiador català.
- 1906 - Campdevànol: Concepció Casanova i Danès, filòloga, poeta, mestra i traductora (m. 1991).[2]
- 1966 - S. Coloma de Gramenetː Lídia Guinart Moreno, política catalana, periodista i escriptora, diputada al Congrés dels Diputats.[3]
- Resta del món
- 39 - Roma? (Imperi Romà)ː Tit Flavi Sabí Vespasià, emperador de Roma del 79 al 81 (m. 81).[4]
- 1819 - Neuruppin (Alemanya): Theodor Fontane, escriptor realista alemany (m. 1898).
- 1865 - Bombai, Raj Britànic: Rudyard Kipling, escriptor indi d'origen britànic, premi Nobel de Literatura de 1907 (m. 1936).
- 1883 - Edegem, Bèlgica: Marie Gevers, novel·lista belga.
- 1884 - Tòquio (Japó): Hideki Tojo, polític i militar de l'Imperi del Japó (m. 1948).[5]
- 1895 - Madrid: José Bergamín Gutiérrez, escriptor espanyol (m. 1983).
- 1906 - Putney, Londres (Anglaterra): Carol Reed, director de cinema britànic (m. 1976).[6]
- 1914 - Leningrad, URSS: Ígor Mikhàïlovitx Diàkonov, historiador, lingüista i traductor rus.
- 1930 - Ningbo, Zhejiang (Xina): Tu Youyou, científica xinesa, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2015.[7]
- 1942
- Melbourne, Victòria, Austràlia: Anne Charleston, actriu Australià.
- Loka pri Zidanem Mostu, Baixa Estíria: Janko Prunk, historiador eslovè.
- 1946 - Chicago, Illinois (EUA): Patti Smith, cantant i poetessa estatunidenca.[8]
- 1947 - Toledo, Ohio: Steve Mix, jugador de bàsquet nord-americà que va jugar 13 temporades a la NBA.
- 1943 - Estocolm, Suècia: Gösta Winbergh (m. 2002).
- 1959 - La Vall d'Uixó: Josep Lluís Abad i Bueno, poeta.
- 1973 - Inglewood, Califòrnia, EUA: Maureen Flannigan, actriu Estatunidenca.
- 1975 - Cypress, Califòrnia, EUA: Tiger Woods, golfista estatunidenc.[9]
- 1984 - Akron, Ohio, EUA: LeBron James, jugador de bàsquet estatunidenc.[10]
- 1995 - Daegu, Corea del Sud: Kim TaeHyung, conegut com a V, cantant i ballarí de la banda sud-coreana BTS.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1870 - Madrid Joan Prim i Prats, militar i polític progressista català (n. 1814).
- 1946 - Agullanaː Lidia de Cadaqués, peixatera i hostalera de Cadaqués, mitificada per artistes com d'Ors o Dalí (n. 1866).[11]
- 1950 - Madrid: Carles Padrós i Rubió, polític i empresari català, un dels fundadors del Reial Madrid Club de Futbol.
- 1998 - Barcelona: Joan Brossa, poeta en català.
- Resta del món
- 1828: Waldemar Thrane, compositor, violinista i director d'orquestra noruec.
- 1894 - Homer, Nova York (EUA): Amelia Bloomer, periodista i sufragista estatunidenca (m. 1818)[12]
- 1896 - Manila, Filipines, Espanya: José Rizal, afusellat per les autoritats espanyoles.[13]
- 1944 - Vézelay, França: Romain Rolland, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1915 (n. 1866).
- 1967 - Dallastown, Pennsilvània: Paul Whiteman, director d'orquestra de jazz nord-americà (n. 1890).[14]
- 1969 - Ciutat de Mèxic: Angelina Beloff, pintora i artista mexicana, amb orígens russos (n. 1879)[15]
- 1970 - Rochester (Nova York), Estats Units: José Justiniani Echániz, pianista cubà instal·lat als Estats Units (n. 1905).
- 2004 - Califòrnia: Artie Shaw, clarinetista de jazz i director d'orquestra (n. 1910).[16]
- 2006:
- 2009 - Sant Sebastià, Guipúscoa: Juan Ricardo Miguel Zulueta Vergarajauregui, conegut com a Iván Zulueta, dissenyador i cineasta basc (n. 1943).[6]
- 2012 - Roma (Itàlia): Rita Levi-Montalcini, neuròloga italiana, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1986 (n. 1909).[18]
- 2014 - Londres (Regne Unit)ː Luise Rainer, actriu estatunidenca. Guanyadora dos cops de l'Oscar a la millor actriu el 1937 i el 1938 (n. 1910).[19]
Festes[modifica]
- Santoral: sants Judit, heroïna d'Israel; Roger, bisbe; Fèlix I, papa; venerable Dídac d'Osma, bisbe.
- les Filipines - Dia de Rizal.
- La Festa del Pi celebrada a Centelles (Osona) Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional
Referències[modifica]
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Concepció Casanova i Danés». CIVTAT. Ideari d'Art i Cultura, 07-12-2017. [Consulta: gener 2021].
- ↑ «Lídia Guinart Moreno». Congreso de los Diputados. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ «Titus» (en anglès). Ancient History. [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ Akamatsu, Paul,. Histoire du Japon. ISBN 978-2-85229-932-0.
- ↑ 6,0 6,1 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine : teoría y géneos cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Tu Youyou | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 octubre 2020].
- ↑ «Patti Smith | Biography, Music, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «Tiger Woods | Biography, Majors, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «LeBron James | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. «Noguer Sabà, Lidia». A: Diccionari Biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, 2009, p. 557-558. ISBN 978-84-96747-54-8 [Consulta: 31 octubre 2019].
- ↑ «Lily of Liberty: Amelia Bloomer at 200» (en anglès). History Today. [Consulta: abril 2018].
- ↑ Austin Craig, The Story of José Rizal (anglès)
- ↑ «Paul Whiteman | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Angelina Beloff en Museo Blaisten». Colección Blaisten. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Artie Shaw | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Carlos Alonso Palate y Diego Armando Estacio, dos ecuatorianos víctimas de ETA» (en castellà). El Mundo, 06-01-2007. [Consulta: 15 febrer 2014].
- ↑ «Rita Levi-Montalcini. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Luise Rainer, Hollywood golden era Oscar winner, dies aged 104» (en anglès). BBC News, 30-12-2014. [Consulta: 11 desembre 2020].
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:30 de desembre. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 30 de desembre |