Festa del Pi

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentFesta del Pi
Festadelpi penjant.jpg
El pi penjat dins l'església de Santa Coloma
Tipus festival
Dia 30 de desembre
Lloc Centelles
Estat Espanya
Modifica dades a Wikidata
Galejadors a la plaça major de Centelles

La Festa del Pi és una festa anual celebrada a Centelles (Osona) cada 30 de desembre. Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional el 17 de novembre de 1987 i reclassificada com a Festa patrimonial d'interès nacional el 25 de maig de 2010. És una tradició documentada des de l'any 1751 i des de llavors lligada a la festivitat de Santa Coloma, patrona de Centelles.[1]

Origen de la festa[modifica | modifica el codi]

Hom ha vist en aquesta celebració antigues reminiscències de culte als arbres i de rituals pagans de fecundació relacionats amb el solstici d'hivern i amb la regeneració de la natura. És per això que hi ha qui ha suposat que l'origen d'aquesta festa es remunta molt més enrere del que la documentació reflecteix.

La llegenda explica que santa Coloma va ser cremada a un pi, és per això que cada any es fa honor a la patrona de la vila: es va al bosc a buscar un pi pinyer i se li ofereix.

Actes de la celebració[modifica | modifica el codi]

Els preparatius de la festa comencen el 26 de desembre, dia de Sant Esteve, quan un grup de galejadors[2] (els quals el dia de la festa disparen salves de trabucs contínuament) surten a escollir el pi que protagonitzarà la celebració. Aquest ha d'ésser de tronc recte, brancada rodona i espessa. Un cop s'ha triat, és marcat per ésser tallat al cap de quatre dies. La vetlla de la festa, el 29 de desembre, al pla de terra de l'Ajuntament es reparteixen la pólvora i els pistons entre els galejadors.

El dia central de la celebració, però, és el 30 de desembre. La festa comença a les set del matí amb l'assistència a missa primera, a la sortida de la qual ja es deixen sentir els primers trets de les escopetes. Després, els galejadors, en comitiva, van al bosc per, després d'un bon esmorzar, tallar el pi a cops de destral. Abans que comenci a tombar-se, és lligat amb cordes perquè no caigui de cop i es faci malbé. Un cop tallat és pujat a força de braços al damunt del carro que el transporta, sempre dret, fins a la porta de l'església. Mentrestant, les escopetades van pujant de to.

Quan arriba al davant de l'església, el pi és baixat del carro i pujat per l'escala fins a l'entrada del temple, on se'l fa ballar als acords de la tonada Ara balla el pi. Acabada la ballada, el pi és entrat a l'interior de l'església a les 12 del migdia i se'l porta fins al presbiteri, on és lligat per la part inferior de tronc i penjat cap per avall sobre l'altar major amb cinc poms de pomes i neules lligats a la brancada. El pi és hissat fins a l'alçada de Santa Coloma mentre els galejadors entonen l'Himne de Centelles.

Finalment, el pi es despenja el dia de Reis, diada també festiva, en què el pi és baixat i les seves branques es convertiran en rams que, segons la tradició, són amulets de la bona sort, com també ho són les pomes, les quals diuen que guareixen el mal de coll. Cada centellenc i centellenca s'endurà una branca del pi a casa.

Vegeu[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Festes d'arbres». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Agost 2013].
  2. Galejador (aquell que fa ostentació), és el nom que reben els que tiren els trets, en honor a galejar per la Santa Coloma, ja que a Centelles no s'usa la paraula trabucaire. Des fa alguns anys sols poden ésser galejadors els fills de Centelles o aquells qui fa molts anys que hi resideixen.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festa del Pi Modifica l'enllaç a Wikidata