Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentFestes Decennals de la Mare de Déu de la Candela
Decenals de Valls.jpg
Tipus festival
Lloc Valls
Estat Espanya
Modifica dades a Wikidata
Gegants de Valls

Les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls, a l'Alt Camp, dins el Camp de Tarragona, tenen el seu origen en la devoció que la ciutat té cap a la Mare de Déu de la Candela, patrona de la població. Consten documentalment les súpliques dirigides a la Mare de Déu per part de les vallenques i dels vallencs quan la pesta delmava la ciutat l'any 1348. La diada dedicada a la Mare de Déu de la Candela se celebra cada 2 de febrer.

Mare de Déu de la Candela[modifica]

La imatge de la Mare de Déu de la Candela que presideix la capella que duu el seu nom a l'església arxiprestal de Sant Joan data del segle XIV. La peça fou salvada, malgrat que amb importants danys, dels estralls de la Guerra Civil. Quan fou construït el temple actual dedicat a Sant Joan, l'any 1582, la imatge de la Mare de Déu de la Candela es col·locà a l'altar de Sant Josep.

Fa set-cents anys que es té constància[1] de diverses intercessions de la Mare de Déu per foragitar pestes o plagues, com els anys 1580, 1589, 1651 o la plaga de llagostos del 1687-1688. Així, el 23 de maig de 1688 es va treure la imatge en processó pels carrers de Valls per donar-li gràcies per la finalització de la plaga. El 1732 fou implorada per al guariment del còlera. El 1783 es va construir el cambril que acull la imatge de la Mare de Déu de la Candela en aquesta església arxiprestal.

Història[modifica]

Origen[modifica]

Aquesta devoció d'arrel cristiana s'incrementà amb la fundació de les Festes Decennals, deguda al llegat del beneficiari de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Joan, Josep Perellada Salabert, que es va fer efectiu a la seva mort l'any 1788. El seu marmessor Pau Baldrich i Martí va ser qui va materialitzar la seva darrera voluntat.

Així, el dia 28 de gener de 1791, pocs dies abans de la diada de la Mare de Déu, a casa del notari vallenc Ignasi Casas, es varen reunir una representació de la comunitat de preveres presidida pel Dr Jaume Cessat, el Dr Pau Baldrich i els regidors de l'Ajuntament de Valls. Se signà el document que estipulava que cada deu anys es faria una solemne processó votiva en honor de la Mare de Déu de la Candela. La imatge hauria de ser portada per quatre preveres de la ciutat, hi haurien d'assistir tots els sacerdots de la localitat i l'Ajuntament procuraria que hi participessin totes les confraries vallenques. Des d'aleshores, de deu en deu, la ciutat de Valls ha refermat el seu vot comunitari. En aquest sentit, les Festes Decennals són una festa votada. Entre les causes que afavoriren molt probablement l'esclat d'aquesta celebració hi ha la intercessió que la Mare de Déu de la Candela féu l'any 1783 per deslliurar la població de la terrible epidèmia que havia provocat multitud de morts.

És precisament en el moment de la fundació de les Festes Decennals de la Candela de Valls, quan es produeix l'evolució tècnica del Ball dels Valencians que el conduirà fins a la configuració dels castellsen el sentit modern del terme arribant si més no als set pisos documentats. El 1801 per les primeres Decennals va actuar el Ball de Valencians vallenc-alcoverenc de la mà de l'Anton Claramunt Caragol amb el vallenc Jaume Batet Espelt de las Anxanetas. D'aquest Ball de Valencians en Josep Batet Llobera Casteller crearà el Partit de Menestrals, actual colla Joves Xiquets de Valls, sorgit del cisma entre els balladors valencians.

La fundació de les Decennals no exclou que la ciutat de Valls no implori la Mare de Déu en altres moments, com per al guariment del còlera els anys 1804, 1809, 1833, 1834, 1854, 1855, 1865, 1885 i 1911, o la febre groga el 1870.

Evolució[modifica]

El 1811, amb motiu de ser en plena Guerra del Francès, les Festes Decennals es traslladaren al voltant de la data del 8 de desembre, festa de la Immaculada, una altra advocació mariana. Entre els elements festius definitoris de les festes majors del Camp de Tarragona i del Penedès des del segle xvi, existien els balls parlats. En el cas vallenc coneixem que almenys des de 1854 es coneix una còpia escrita del Ball de la Mare de Déu de la Candela. Fou escrit pel prolífic autor de teatre popular Marquet de la Dona. El 1851 s'inaugura el Teatre Principal de Valls, espai encara vinculat en l'actualitat a les Decennals.

El 1861 és la primera edició de què es conserva documentació sobre la sortdia del seguici popular, tot i que els elements festius són anteriors. També coneixem la realització provada de lluminàries extraordinàries, com la del Centre de Lectura, al carrer de la Cort. El 1881 s'incorpora el vessant de la creació literària a les festes, amb el qual en l'actualitat hom anomena certamen literari. El prestigi d'aquesta convocatòria ha estat àmpliament avalada pels noms d'alguns dels jurats que n'han format part: Narcís Oller, Pompeu Fabra, Joan Maragall, Carles Cardó, Josep M. Casas Homs, Baltasar Porcel, Pere Gimferrer, Jaume Vidal Alcover, Olga Xirinachs, Marta Pessarrodona. Hi ha obtingut premis Josep M. de Sagarra, Marià Manent, Josep M. López Picó, Xavier Amorós Corbella o Vicenç Villatoro.

El 1891 es crea la fórmula de treball organitzatiu en comissions, que perviu fins a l'actualitat, i s'inaugura la galeria de Vallencs il·lustres, que arribarà fins a l'actualitat. L'any 1911 es produí la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu, oficiant-la l'arquebisbe de Tarragona, que actuava en representació del Papa de Roma Pius X, i essent assistit pels bisbes de Lleida, Urgell i Girona. D'aquest mateix any data la salve sabatina, que encara s'interpreta ritualment en l'actualitat. El 1921 es fa servir el corrent elèctric per les lluminàries extraordinàries. El 1931 passen a la història per ser les Decennals de les lluminàries per la seva vistositat excepcional.

El 1951 la Mare de Déu fou obsequiada amb una nova corona, obra de l'artista Jaume Mercadé i Queralt (Valls, 1887-Barcelona, 1967), que és la que llueix actualment. El 1961 foren bastits els primers pilars castellers a l'interior del temple durant l'ofici de la Candela. Aquest mateix any es coronà la imatge del Nen Jesús que la Mare de Déu sosté amb el seu braç esquerre. Foren declarades Festa tradicional d'interès nacional el 5 de juny de 1991, per part del Govern de la Generalitat de Catalunya.

El gener de 2010 s'inaugura la remodelació de la capella de la Mare Déu de la Candela a l'església de Sant Joan. Les tasques de millora han consistit en la restauració dels quadres, la neteja de les corones, la llàntia i la imatge de la verge de la Candela i la rehabilitació de la capella en general. Des del 24 de gener de 2010 fins al 6 de febrer de 2011 Valls celebra l'any jubilar, concedit pel Papa Benet XVI. El 14 de desembre de 2010 les Decennals són declarades Festa patrimonial d'interès nacional per part del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Devoció anual a la Candela[modifica]

Tots els dissabtes de l'any, a la tarda, l'església arxiprestal de Sant Joan acull el cant de la Salve, dedicat a la Mare de Déu de la Candela i que es realitza al final de la celebració de l'eucaristia. Cada any, en la festa patronal del 2 de febrer, centenars de feligresos i de ciutadans visiten la capella i el cambril, situats a l'interior de l'esmentada església. Aquesta festa és preparada per una novena de gran concurrència, que ja se sap que existia amb anterioritat a la instauració al vot decennal.

El dia de festa, al matí, se celebra l'ofici, que és precedit per la representació completa de la Moixiganga a l'interior del temple, concretament a l'altar major. Es tracta d'una de les poques escenificacions de teatre popular i religiós que actualment es manté en l'escenari sagrat de les esglésies.

A continuació, té lloc la benedicció de les candeles, que han estat obsequiades als assistents en el moment de la seva arribada a l'església, i després la processó pels carrers del barri antic. Hi assisteix la Corporació Municipal i una gran multitud de fidels que entonen els cants que marca la tradició: el Virolai ("Flor de Febrer, que el nostre cor anhela, de la ciutat Estel, il·luminats per la vostra candela, guieu-nos cap al Cel") i els Goigs ("Puig que a Valls feu venturosa i amb Vós cap mal no recela. Maria de la Candela, mireu-nos sempre amorosa.")

El ritu popular de les candeles s'integra en el marc dels focs il·luminadors de les nits d'hivern característiques Nadal i de la festa de Sant Antoni. De fet, són l'embrió de les lluminàries que evolucionaran al llarg dels segles. Però els petits ciris, beneïts i portats en processó -les candeles-, compleixen també altres funcions. Guardades a casa durant tot l'any, s'utilitzen en situació de risc, com les tempestes.

Seqüència ritual decennal[modifica]

La seqüència ritual d'actes de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls queda configurada per les activitats que han adquirit pes amb el pas dels anys per esdevenir el veritable mirall en què les vallenques i els vallencs es veuen reflectits com a comunitat.

El primer divendres té lloc al matí la tronada inaugural i el repic general de les campanes des de tots els campanars de la ciutat, anunciant l'inici de la celebració. En el repic del 2011 tocarà per primer cop al campanar de Sant Joan la nova campana Candela, de 400 quilos de pes més 200 quilos addicionals del jou, modelada en coure i estany de plata, i que toca la nota musical la, havent estat construïda per l'empresa Carvajal, d'Alcoletge (Lleida) i fosa a Cantàbria. S'afegeix a les quatre campanes preexistents i a les dues campanes de les hores. A la tarda, al balcó central de la Casa de la Vila es col·loca la bandera de la ciutat, mentre l'Àliga i el popular gegantó Lladrefaves apareixen en altres balcons. Tot seguit, el pregó enceta la part més protocol·lària. Al vespre se celebra l'espectacle inaugural, i s'encenen les extraordinàries lluminàries, tan vinculades amb el sentit originari de l'advocació candelera.

El primer dissabte surt per primer cop el seguici cerimonial integrat pel Drac, el Ball de diables, l'Ós, el Lleó, el ball de Gitanes, els Nans, els gegantons, els gegants, el ball de bastons, la Mulassa, el Ball de la Primera, la moixiganga, l'Àliga de la ciutat i els grups de sonadors. A la tarda se celebra el trasllat de la Mare de Déu des del cambril on resideix durant els deu anys entre festa i festa, fins a l'altar major de l'església arxiprestal de Sant Joan, moment en què comença la novena dedicada a la Mare de Déu de la Candela.

Trobada de colles castelleres 2011.

El primer diumenge l'acte central és la trobada de colles castelleres dels Països Catalans, únic moment en què cada deu anys la gran majoria d'agrupacions dels Països Catalans comparteixen una actuació i ho fan a la ciutat bressol dels castells. Els castells són des del 2010 patrimoni immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.

La vigília de la Candela, l'1 de febrer, l'església de Sant Joan acull l'escenificació completa dels quadres o misteris de la representació de la Moixiganga. També és la nit del ball de gala, amb orquestres internacionals, i de la revetlla.

La diada de la Mare de Déu, el dia 2 de febrer, s'obre amb l'anunci a tota la població de la festivitat amb les matinades amb les gralles i timbals. Durant el matí té lloc la benedicció de les candeles, la celebració de l'ofici religiós, i la diada castellera més matinera del calendari amb la participació de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls. A la tarda vespre, es duu a terme la processó votiva, en què hi participen tots els entremesos, balls i danses del seguici cerimonial, i representacions de totes les associacions i entitats vallenques amb el seu corresponent penó o bandera, acompanyant la imatge de la Mare de Déu de la Candela.

El darrer diumenge es realitza la quarta i última sortida al complet del seguici cerimonial, i tot seguit la imatge de la Mare de Déu retorna al cambril, on romandrà durant els següents deu anys. A la nit té lloc la cloenda de les festes amb el castell de focs, també clarament vinculat amb la idea de la llum inherent a la celebració. L'edició 2011 aquesta exhibició pirotècnica serà de la modalitat anomenada Piromusical, en què els focs artificials es disparen al ritme de música.

Ball de la Mare de Déu de la Candela[modifica]

El Ball de la Mare de Déu de la Candela de Valls és un ball parlat de la ciutat de Valls, Alt Camp, Tarragona. El Ball de la Candela, una dramatització que es va escenificar en diverses Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela del segle xix fins a l'any 1891, explica la gestació del vot de poble fet per Valls a la Mare de Déu de la Candela, d'on neixen les festes i l'acceptació d'aquest vot per part de la Verge, en una escena final plena de llum. El text original que es coneix data de l'any 1854 i fou escrit pel prolífic autor de teatre popular vallenc Marc Fusté Olivé, conegut com a "Marquet de la Dona".

El ball parlat té una trentena de personatges, des de la mateixa Mare de Déu fins a dames o mossos, passant pel rector, el batlle o l'arcàngel. Es recuperà per les Decennals de 2011, i l'obra s'escenificà a l'església arxiprestal de Sant Joan els dies 3, 4 i 5 de febrer. Els responsables del Ball de la Candela, grup de treball integrat en el si de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional de les Decennals, van impulsar la captació d'un centenar de voluntaris que participaren en la representació bé sigui com a actors o com a col·laboradors de tot el muntatge escènic.

Per fer possible la recuperació d'aquest ball, els responsables van rebre l'ajut del vallenc Francesc Costes i Jove, guardador de qualsevol petit o gran record i document que contingui informació de la vida i de la història de Valls, que féu arribar el text complet. Aquest quadern, una còpia de la filla de "Marquet de la Dona" a partir d'una còpia autògrafa, consta de 64 planes escrites a l'anvers i al revés. "Marquet de la Dona" va escriure el text en una època de forta religiositat i on eren freqüents les pregàries públiques implorant la protecció de la Mare de Déu.

La representació del 2011 també va recuperar la melodia del Ball de la Candela, editada per Joan Amades en el seu Costumari Català amb una transcripció musical que es deu al mestre Joan Tomàs. Avui la música del Ball de la Candela s'associa més al Ball de Nans de Valls, ja que des de 1981 l'utilitzen en part com a melodia. La intenció és que aquesta iniciativa perduri cada deu anys en el marc de l'església de Sant Joan. En el període entre Decennals i Decennals, el ball es representa cada dos anys en el Teatre Principal, com un símbol més de la ciutat de Valls.

Espais interiors per a la celebració d'espectacles [cal citació][modifica]

El gener de 2010, a més d'un any de l'inici de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls, la Fundació organitzadora va finalitzar el disseny i distribució dels espais interiors on es desenvoluparan els diferents espectacles. Precisament en la taula de coordinació –l'òrgan que per primer cop coordina la celebració- que es va convocar el 18 de gener, es tancaven els darrers detalls entre l'ajuntament i els representants de les diferents comissions.

Durant els deu dies de la Candela del 2011, s'habilitaran fins a un total de vuit espais per tal que es desenvolupin les diferents actuacions diàries de les Festes. Cadascun dels espais està equipat tècnicament amb les infraestructures necessàries tant les que estan al servei dels artistes com les que afavoriran la comoditat del públic, incloses les de calefacció. Quatre d'aquests vuit espais s'utilitzaran per primer cop per a les Festes Decennals. Aquesta relació de recintes no exclou que puntualment es puguin desenvolupar espectacles en altres espais, com per exemple l'església arxiprestal de Sant Joan.

Nou Pavelló del Fornàs: espai ballables[modifica]

Serà l'espai destinat al ball de gala i als diferents balls d'orquestra. El fet que es tracti d'instal·lacions noves facilita els muntatges tècnics i millora la comoditat dels espectadors. El terra de la pista es cobrirà amb un material específic per protegir-la i perquè sigui més lliscant. S'hi instal·larà un escenari suficient per a dues orquestres i les clàssiques llotges. Aforament: 1.600 localitats.

Vela Gran: espai dels espectacles per a grans públics[modifica]

Serà l'espai destinat a les grans audiències, preferentment els públics joves. No es tracta d'un dels pavellons firals que habitualment s'instal·len, sinó d'una vela de disseny especial i de grans dimensions.Precisament el fet que es tracti d'una vela permetrà unes condicions acústiques que evitaran els rebots que provoquen les parets dures de naus o recintes similars. Podrà adoptar la morfologia de públic de peu o amb cadira, i també permetrà ser aforada amb cortinatges intermedis en funció de la previsió de públic de cada nit. És un dels tres o quatre espais que preveu acollir el dinar dels milers de castellers que assistiran a l'acte central de la Trobada Castellera dels Països Catalans, del diumenge 30 de gener. Aforament: 1.700 cadires / o bé de 2.000 a 4.000 persones de peu. Permet diverses ubicacions possibles: no s'ha optat per cap.

Vela de Circ: espai destinat als públics familiars i al circ[modifica]

Serà un espai que durant l'horari escolar acollirà espectacles familiars i tallers, mentre que al vespre i a la nit presentarà espectacles de circ. S'ubicarà al pati interior de la nova escola de la Candela. Permet diferents disposicions del públic. Aforament: 400 localitats.

Vela de la plaça de l'Oli: espai gastronòmic i de públics familiars[modifica]

Per la seva ubicació serà un dels pols d'interès del barri vell. S'hi combinaran en funció dels dies i de les franges horàries els actes gastronòmics –com degustacions, vermuts o similars- i espectacles adreçats als públics familiars. Aforament: 200 persones.

Teatre Principal: espai per a les produccions vallenques[modifica]

El Teatre Principal –igual que el Centre Cultural Municipal- veuran reforçat el seu equipament tècnic i humà, per tal que puguin acollir espectacles sense necessitat de compartir els mitjans disponibles entre els dos recintes. Serà l'espai destinat a acollir diferents produccions d'artistes vallencs, el certamen literari i diferents actes protocol·laris. Complirà 160 anys de la seva inauguració. Aforament: 302 localitats.

Centre Cultural: espai eclèctic[modifica]

El Centre Cultural serà l'espai destinat a acollir els espectacles i actes més eclèctics i diversos, tant de música com d'arts escèniques. Aforament: 955 localitats.

Colla Vella dels Xiquets de Valls: espai de músiques d'arrel[modifica]

Serà l'espai destinat a les músiques d'arrel i del món. S'hi instal·larà un escenari i permetrà comptar amb cadires o amb públic de peu. Aforament: 400 localitats en el cas de públic amb cadira.

Colla Joves Xiquets de Valls: espai de petit format[modifica]

Serà l'espai destinat als espectacles de més petit format, com la narració de contes o petits concerts.

Plaça del Blat[modifica]

La plaça del Blat de Valls, considerada kilòmetre zero dels castells és l'emplaçament tradicional per a les diades castelleres de Valls. També és l'emplaçament de l'accés principal al Museu Casteller de Catalunya.

Estructura organitzativa [cal citació][modifica]

Les Festes Decennals de Valls 2011 tenen diversos nivells de treball. La Fundació és un element innovador en l'organització de la celebració perquè ha estat constituït el 2010. Tot i així és hereu d'una vella fórmula d'organització que a Catalunya es remunta al segle xiv quan les institucions van crear les primeres fundacions pertanyents al sector públic per delegar-ne diversos serveis com els assistencials o hospitalaris. La Fundació de les Decennals inclou en el seu òrgan de govern representants dels diferents grups polítics amb representació a l'Ajuntament de Valls, així com persones pertanyents al teixit social.

La Taula de Coordinació és el segon element innovador perquè per primer cop integra els representants institucionals, els delegats de les diferents comissions i grups de treball, i els responsables professionals tant municipals com externs. Realitza reunions mensuals des de l'any 2010.

Les comissions ja han existit amb altres edicions anteriors, tot i que se n'han incorporat de noves. Hi ha la d'actes religiosos, l'artística, la de cultura i la de cultura popular, a més de la d'esports.

Des del 2011 hi ha una nova comissió, la Decennals a les escoles. El seu objectiu principal és explicar els elements patrimonials de la celebració als més petits de Valls, fet que adquireix especial importància si tenim en compte el fenomen de la immigració procedent d'altres estats. Aquests menuts no rebran cap explicació de les Decennals per part dels seus pares, que no l'han viscuda mai, per la qual cosa adquireix una importància especial l'ensenyament des de les escoles. S'elaboren dos dossiers pedagògics que expliquen la seqüència ritual de la festa i els seus elements més definidors, com els castells dels Xiquets de Valls o el seguici popular. Aquests dossiers són preparats per mestres de tots els centres d'ensenyament de Valls. Els dossiers s'acompanyen d'un cd amb les músiques rituals de la celebració. Com algunes no han estat mai enregistrades, coincidint amb la Festa Major de Sant Joan del 2010 un equip d'enregistrament es desplaça a Valls. El tècnic de so responsable és Josep M. Adell. La selecció de les tonades ha anat a càrrec de Francesc Sans, sonador popular de Valls.

Altres espectacles [cal citació][modifica]

Les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls de l'any 2011 seran també un espai des d'on s'impulsarà de manera decidida la producció de nous espectacles i projectes artístics. Aquesta serà una de les novetats de la programació de les Decennals de 2011 i una de les apostes principals que s'ha fixat l'organització. Amb aquest objectiu la Fundació de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela ha arribat a un acord amb el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) per produir, de manera conjunta, Polzet de la Companyia d'Espectacles Pa Sucat, i Èxode de la pallassa Pepa Plana, ambdues d'artistes vallencs.

Les coproduccions seran possibles gràcies a les aportacions econòmiques de les mateixes companyies, del CAER i de l'organització de les Decennals. D'aquesta manera, es posa de manifest la voluntat expressada en tot moment per part de la Fundació vallenca de fer compatible una programació amb ambició i l'assoliment del màxim de recursos econòmics externs.

La proposta de Pa Sucat és Polzet que, amb la col·laboració de l'orquestra Barcelona Modern Project, dirigida pel també vallenc Marc Moncusí, presenten una versió de Le Petit Pouzet, de Perrault. L'espectacle combina titelles, ombres, projeccions i actors en uns ambients creats per la llanterna màgica, on la màgia de les aparicions i els mons sobrenaturals recorden a l'aura dels descobriments pre-cinematogràfics de finals del segle xix. La música d'estil contemporani, és el fil narratiu de l'obra al mateix temps que de forma incidental ens apropa a sonoritats de la música popular i tradicional. La partitura musical, creada pel compositor Jesús Rodríguez Picó serà interpretada en directe pel quartet de la Barcelona Modern Project.

L'altre projecte és Èxode, on La Cia. Pepa Plana s'endinsa a despullar els sentiments vinculats a l'emigració, amb una estètica tragicòmica, directa anàrquica, naif i alhora profunda del pallasso. Mitjançant l'art del clown Pepa Plana, Joan Montanyès "Monti" i Joan Valentí "Nan", han trobat la fórmula per despertar en l'espectador aquest sentiment del drama i les emocions de qui es troba lluny de casa i dels seus afectes. Les actuacions seran representades al Teatre Principal de Valls. La companyia Pa Sucat ho farà diumenge 30 i dilluns 31 de gener, mentre els de Pepa Plana actuaran divendres 4 i dissabte 5 de febrer.

Amb això, les Decennals vallenques no es limiten a ser un espai d'exhibició d'espectacles sinó que també esdevenen generadores de produccions artístiques pròpies, juntament amb altres institucions i a les indústries culturals del país i en particular de la ciutat de Valls. Aquesta serà una de les novetats importants de la propera celebració del 2011, ja que a aquestes dues anunciades ara, se li ha de sumar la presentada amb anterioritat pels Amics de la Música de Valls en relació amb el muntatge Ariel –del compositor vallenc Robert Gerhard, Josep Vicenç Foix i Joan Miró-, que també compta amb diferents socis coproductors.

Piromusical de cloenda [cal citació][modifica]

Les Festes es clouran amb un Piromusical de primer nivell que tindrà lloc diumenge 6 de febrer al vespre, i que serà una de les novetats destacades respecte a l'edició anterior. Per primer cop en la història de les Decennals s'ha convocat un concurs obert a totes les empreses del sector pirotècnic per tal que una comissió tècnica elegís l'empresa adjudicatària.

Aquesta comissió, formada per persones qualificades vinculades al sector pirotècnic professional, va comptar amb la presidència tècnica del Concurs de Castells de Focs Artificials de Sant Sebastià (Euskadi), que és el de major trajectòria dels que se celebren a l'Estat espanyol i que ha arribat a la 47a edició en 2011. Sant Sebastià lidera el panorama dels concursos de focs artificials amb vuit exhibicions consecutives, tres de les quals són de caràcter internacional.

La comissió tècnica va tenir molt bons treballs damunt la taula, fet que va determinar que la tria final fos molt renyida. L'empresa seleccionada fou la Pirotècnia Ricardo Caballer, atesa la seva experiència en l'execució de la modalitat de castells de focs piromusicals, la seva enorme nòmina de premis, la memòria tècnica preparada, els recursos tècnics i humans que usarà, i el disseny previst especialment per Valls.[2]

L'empresa presenta en l'apartat de millores que podien lliurar els concursants el disparament sense cost per a l'organització de la part pirotècnica de l'entrada de la Mare de Déu de la Candela al final de la processó del dia 2 de febrer de 2011.

Simposi casteller[modifica]

Dissabte 29 de gener de 2011 la ciutat de Valls va acollir el primer Simposi Casteller que, amb una vintena de ponents, va debatre sobre la internacionalització dels castells, la mirada dels mitjans de comunicació i la retroalimentació entre la tradició i l'evolució d'aquesta festa patrimonial. L'escriptor i periodista Josep Maria Espinàs, un dels primers intel·lectuals que durant la postguerra va mirar novament cap al món casteller, protagonitzà l'obertura del Simposi. Investigadors d'Alemanya, Itàlia, Nigèria, Aragó, el País Valencià i Catalunya van presentar les seves comunicacions el primer dissabte de les Festes Decennals 2011.[3]

Referències[modifica]

  1. «Les festes > Història». Festes Decennals de la Candela de Valls del 28 de gener al 6 de febrer de 2011. [Consulta: 24 agost 2011].
  2. [enllaç sense format] http://www.ricardocaballer.com 1
  3. «Primer Simposi Casteller internacional per les Decennals de Valls de Catalunya». [Consulta: 8 octubre 2011].

Bibliografia[modifica]

  • ALTÉS, Pere: "Apunts històrics sobre la Mare de Déu de la Candela", Cultura, 297, Valls, 1971, pp. 94–100.
  • ARIÑO, Antoni / SALAVERT, Vicent L. (direcció): Calendari de festes de la Comunitat Valenciana. Hivern, Bancaixa, València, 2000.
  • BERTRAN, Jordi: El foc festiu a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, Diputació de Tarragona, Tarragona, 2009.
  • D.A.: Valls. Sons i músiques de festa, Fonoteca de Música Tradicional Catalana, sèrie 3 festes tradicionals, vol. 1, Centre de documentació i recerca de la cultura tradicional i popular / Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1991.
  • Itinerari de visita a les esglésies de Valls on Santa Maria és venerada amb una advocació especial, Valls, 2010.
  • PARÍS, Jordi (coordinació): Festes Decennals de la Candela. 1791/1991. (200 anys de la història d'un poble), Publicacions Alt Camp, Tarragona, 1987/88.
  • PAS: "Què són les Festes Decennals", Cultura, 397, Valls, 1981, pp. 151–159.
  • Casalé, Gemma: Les Decennals de Valls. La devoció vers la Candela: religió, castells i cultura. Tarragona: Post Festum, 7, Arola, 2012.
  • Moncunill, Lluís M.: El Ball antic de la Candela a Valls dins la tradició dels balls populars parlats. Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 2010.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela Modifica l'enllaç a Wikidata