Josep Maria Fontana i Tarrats

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Maria Fontana i Tarrats
Biografia
Naixement 27 de novembre de 1911
Reus
Mort 1984
Sanxenxo
COA Spain under Franco 1938 1945.svg  Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 14 d'abril de 1958
Apartat Consellers Nacionals
Activitat
Ocupació Historiador
Partit Emblem of Spanish Falange.svg Falange Española
Modifica les dades a Wikidata

Josep Maria Fontana i Tarrats (Reus, 27 de novembre de 1911 - Sanxenxo, 1984) fou un polític reusenc, un dels fundadors el 1931 de les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), de la revista cultural Destino el 1937, i Procurador en Corts entre 1943 i 1958.

Biografia[modifica]

De família benestant, els seus avis van fundar la "Industrial Harinera" i la "Fabril Cotonera", i el seu pare va ser comerciant d'oli i fruita seca.

Va marxar a Barcelona a estudiar Comerç, i allí va entrar en contacte amb els avantguardes literaris del grup de Luys Santa Marina, representats en la revista Azor, i que es trobaven a les tertúlies literàries de la cafeteria barcelonina "L'or del Rhin", a la cantonada de la Gran Via amb la Rambla Catalunya.

Milità inicialment en el tradicionalisme, però l'atracció per la figura de Ramiro Ledesma Ramos el va dur a fundar la secció de les JONS a Reus el 1933 i de la Falange Española el 1934. El 1935 Robert Bassas Figa el nomenà Cap Territorial de Premsa i Propaganda de Catalunya. La sublevació franquista del 18 de juliol de 1936 el va sorprendre estiuejant a Prades i fugí a Barcelona, d'on en sortí amb identitat falsa cap a França. Allí es casà amb Teresa Bertran d'Osó, i posteiorment es desplaçà a Burgos.[1]

Participà en els fets de Salamanca amb Manuel Hedilla l'abril de 1937, es va allistar a la Tercera Centúria Territorial de Falange i marxà al front. Lluità a Burgos i Terol, però el setembre de 1937 fou ferit i enviat a Sant Sebastià, on el 1938 José Ribas Seva el nomenà cap territorial a Tarragona de FE de las JONS. També va col·laborar a Destino.[2] El 1939 va permetre l'afusellament del seu oncle Ferran Fontana Grau, advocat, músic i poeta militant de la FAI, anarquista i antifeixista.

Va exercir diversos càrrecs secundaris sota el règim de Franco, i fou diputat a les Corts espanyoles entre 1943 i 1955.[3] Fou cap del Sindicato Nacional Textil fins a 1954. El fet de separar-se de la seva esposa per casar-se amb Teo Abad va malmetre'n la carrera política, ja que després de 1955 fou secretari de la Cambra de Comerç de Madrid i del Tribunal de Defensa de la Competencia. El 1979 va publicar el llibre Dos trenes se cruzan en Reus, critica contra els reusencs catalanistes més coneguts.

Obres[modifica]

  • Destino y Constitución de España, 1945
  • Los catalanes en la guerra de España 1951
  • La lucha por. la industrialización de España, 1953
  • Dos trenes se cruzan en Reus, 1979
  • Franco. Radiografía del personaje para sus contemporáneos, 1979

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Joan Maria Thomàs Feixistes! Viatge a l'interior del feixisme català L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008
  • Joan Maria Thomàs. José M. Fontana Tarrats : biografia política d'un franquista català. Reus: Centre de Lectura, 1997