Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióJuntas de Ofensiva Nacional Sindicalista
Bandera FE JONS.svg
Dades base
Tipus entitat moviment polític
Ideologia falangisme
Posició política ultradreta
Història
Fundació octubre 1931
Dissolució febrer 1934
Modifica dades a Wikidata

Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) fou un partit polític d'ideologia propera al feixisme fundat el 4 d'octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo. Aglutinava els elements fins aleshores congregats entorn de la revista La Conquista del Estado i la Junta Castellana de Actuación Hispánica, i constituí el primer intent orgànic del feixisme de l'Estat espanyol, amb influències del nacional-socialisme; però fou un grup força minoritari. Reclamaven la creació d'un Estat on els treballadors fossin la pedra fonamental i els objectius fossin l'engrandiment i la unitat de la Pàtria (Espanya).[1][2]

Les JONS són considerades d'ideologia nacional-revolucionària per buscar la revolució social i dotar-la d'esperit nacional que mantingués el poble com a sostenidor del nou Estat. El seu ideari es basava en set punts:

  • la indiscutible unitat d'Espanya;
  • el respecte a la tradició religiosa;
  • l'apel·lació a la joventut (l'afiliació era limitada als menors de quaranta-cinc anys);
  • l'aferrissat antimarxisme;
  • la proposta econòmica de sindicació obligatòria;
  • el control públic de la riquesa;
  • la dignificació plena dels treballadors.

L'11 de febrer de 1934, es fusionà amb Falange Española. A Barcelona, la propaganda de les JONS fou iniciada per un grup reduït de simpatitzants d'extrema dreta, com Ildefons Cebriano, Josep Maluquer, José Maria Poblador Álvarez i Santiago Martín Busutil (mort al front de Santander el 1937), que combaté especialment l'autonomia de Catalunya i el separatisme. No assolí un cert desenvolupament fins després de la unificació de la Falange Española i les JONS, a través de l'activitat dels falangistes Luys Santamarina, Robert Bassas Figa i Josep Maria Fontana, més que no pas dels jonsistes, que foren marginats a partir del gener del 1935, quan Ledesma trencà les relacions amb José Antonio Primo de Rivera. Tanmateix, les JONS tingueren un major dinamisme a València, sobretot el 1933, amb Maximilià Lloret i el seu periòdic Patria Sindicalista.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]