Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióJuntas de Ofensiva Nacional Sindicalista
Bandera FE JONS.svg
Dades bàsiques
Tipus entitat moviment polític
Ideologia falangisme
Posició política ultradreta
Història
Fundació octubre 1931
Dissolució febrer 1934
Organització i govern
Seu central 
Modifica dades a Wikidata

Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) fou un partit polític d'ideologia propera al feixisme fundat el 4 d'octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo. Aglutinava els elements fins aleshores congregats entorn de la revista La Conquista del Estado i la Junta Castellana de Actuación Hispánica, i constituí el primer intent orgànic del feixisme de l'Estat espanyol, amb influències del nacional-socialisme; però fou un grup força minoritari. Reclamaven la creació d'un Estat on els treballadors fossin la pedra fonamental i els objectius fossin l'engrandiment i la unitat de la Pàtria (Espanya).[1][2]

Les JONS són considerades d'ideologia nacional-revolucionària per buscar la revolució social i dotar-la d'esperit nacional que mantingués el poble com a sostenidor del nou Estat. El seu ideari es basava en set punts:

  • la indiscutible unitat d'Espanya;
  • el respecte a la tradició religiosa;
  • l'apel·lació a la joventut (l'afiliació era limitada als menors de quaranta-cinc anys);
  • l'aferrissat antimarxisme;
  • la proposta econòmica de sindicació obligatòria;
  • el control públic de la riquesa;
  • la dignificació plena dels treballadors.

L'11 de febrer de 1934, es fusionà amb Falange Española. A Barcelona, la propaganda de les JONS fou iniciada per un grup reduït de simpatitzants d'extrema dreta, com Ildefons Cebriano, Josep Maluquer Cueto, José Maria Poblador Álvarez i Santiago Martín Busutil (mort al front de Santander el 1937), que combaté especialment l'autonomia de Catalunya i el separatisme. No assolí un cert desenvolupament fins després de la unificació de la Falange Española i les JONS, a través de l'activitat dels falangistes Luys Santamarina, Robert Bassas Figa i Josep Maria Fontana, més que no pas dels jonsistes, que foren marginats a partir del gener del 1935, quan Ledesma trencà les relacions amb José Antonio Primo de Rivera. Tanmateix, les JONS tingueren un major dinamisme a València, sobretot el 1933, amb Maximilià Lloret i el seu periòdic Patria Sindicalista.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]