Luys Santa Marina

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Luys Santamarina)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLuys Santa Marina
 Diputat al Congrés dels Diputats 


 Procurador a les Corts franquistes 

Dades biogràfiques
Naixement Luis Gutiérrez Santamarina
15 de gener de 1898
Colindres
Mort 14 de setembre de 1980(1980-09-14) (als 82 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació escriptor, periodista i dirigent falangista
Gènere Poesia
Influències de La generació del 27
Nom de ploma Luys Santa Marina o Luys Santamarina
Obra
Primeres obres Tras el águila del César
Altres dades
Partit polític Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Luys Santa Marina era el pseudònim de Luis Gutiérrez Santamarina (Colindres, Cantàbria, 1898 - Barcelona, 1980). Fou un escriptor, periodista i dirigent falangista resident a Catalunya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es llicencià en dret, poeta en llengua castellana, molt influït estilísticament pels membres de la generació del 27. Es va establir a Barcelona l'any 1927.

El seu espanyolisme radical el va dur a afiliar-se a la Unión Social Hispánica. Després d'una entrevista personal amb José Antonio Primo de Rivera, el 1935 s'afilià a la Falange Española a Barcelona amb Robert Bassas Figa i Josep Ribas Seva, amb qui mantingué profundes diferències a causa de la seva predilecció per l'acció directa.

Malgrat les diferències ideològiques, va ser amic de l'escriptor valencià Max Aub, socialista, a qui publicà la seva novel·la Luis Álvarez Petreña a la revista que Santa Marina dirigia, Azor. Amb ell feia una tertúlia literària al Lyon d'Or, juntament amb Joan Ramon Masoliver, Félix Ros i Andres Calzada, Javier de Salas i Guillem Díaz Plaja. Com a escriptor, el seu estil era barroc i arcaïtzant, però fou considerat força brillant.

Participà en aldarulls al bar de la Universitat de Barcelona a la primavera de 1936, raó per la qual hagué d'amagar-se. Juntament amb els altres dirigents barcelonins de la Falange,

Cop d'estat 18 de juliol i Guerra Civil[modifica | modifica el codi]

Participà en la revolta del 18 de juliol de 1936 a la caserna de Pedralbes. Fracassat l'intent, fou detingut i condemnat a mort, però fou indultat per la pressió dels escriptors catalans, encapçalats per Josep Janés i Olivé. Després va ser traslladat successivament de la Presó Model de Barcelona, a la Presó de Càstig de Sabadell, al Castell de Figueres i a la Presó d'Inadaptats de Vic. El 14 d'abril de 1937 novament condemnat a mort per dirigir la Cinquena Columna falangista, però fou indultat el 7 de setembre a causa d'un possible bescanvi amb altres presoners. El novembre de 1937 fou nomenat cap provincial de la Falange a Barcelona, i l'abril de 1938 fou enviat al penal de Chinchilla de Monte-Aragón (província d'Albacete); el maig de 1938 fou per tercer cop condemnat a mort, però la zona republicana era tallada en dos, cosa que impedí el compliment de la sentencia. Traslladat finalment a València, va provocar una sublevació de presos i s'escapà poc abans de l'entrada de les tropes franquistes.

Trajectòria durant el franquisme[modifica | modifica el codi]

Durant la postguerra fou director d'un quart de segle (1939-1963) del diari Solidaridad Nacional i president de l'Ateneu Barcelonès, i durant els primers anys de la postguerra participa en les picabaralles internes dins la Falange barcelonina contra el cap local Mariano Calviño. Va ser Consejero Nacional del Movimiento, Vocal de la Junta Nacional de la Vieja Guardia i Escuadrista Distinguido de la Guardia de Franco. El 1963 va ser nomenat inspector regional de Prensa, Propaganda y Radio del Movimiento.

Malgrat haver fet la guerra en el bàndol guanyador, no en va treure cap profit econòmic i fins i tot avalà intel·lectuals processats pel franquisme. Posteriorment, va viure retirat de la política.

Guardons[modifica | modifica el codi]

-Medalla de Plata de la ciutat de Barcelona (1951).

-Medalla Commemorativa del XX Aniversario de la Fundación de la Falange(1954).

-Palma Verde de Falange Española(1955).

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Tras el águila del César (1924)
  • Tetramorfos (1927)
  • Santa Juana de Arco (1929)
  • Cisneros (1933),
  • Italia mi ventura (1943)
  • La vida cotidiana en nuestros clásicos (1948)
  • Perdida Arcadia (1952)
  • Karla y otras sombras (1956)
  • Hacia José Antonio (1958)
  • Ada y Gabrielle (1959)

Fons personal[modifica | modifica el codi]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons inclou una part fragmentària de la documentació aplegada i produïda per Luys Santamarina. Aplega el certificat de la seva participació en la revolta militar del 19 de juliol de 1936 a Barcelona, notícia dels indults de les sentències a pena de mort de les quals fou objecte durant la Guerra Civil espanyola i correspondència familiar. Pel que fa a la seva activitat periodística, la correspondència rebuda i tramesa amb diversos mitjans. Conté el contracte d'edició de diverses obres de Baltasar Gracián i correspondència rebuda, en particular, de l'Ajuntament de Barcelona. El fons recull el testimoni dels seus nomenaments com a Consejero Nacional, Vocal de la Junta Nacional de la Vieja Guardia i Escuadrista Distinguido de la Guardia de Franco. Finalment, aplega informació sobre altres homenatges, distincions i premis rebuts, com ara les condecoracions pels serveis prestats a la zona republicana (1941), la Medalla de Plata de la ciutat de Barcelona (1951), la Medalla Commemorativa del XX Aniversario de la Fundación de la Falange (1954) i la Palma Verde de Falange (1955). El fons facilita una aproximació a la personalitat del falangista català Luys Santamarina, en particular, a la seva dimensió política.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Luys Santa Marina». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Thomàs, Joan Maria Feixistes! Viatge a l'interior del feixisme català L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008.
  • Thomàs, Joan Maria Falange, Guerra Civil, Franquisme Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barela1992
  • Riera, Ignasi Els catalans de Franco Plaza y Janés. Barcelona 1998.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]