Ignasi Agustí i Peypoch

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaIgnasi Agustí i Peypoch
Dades biogràfiques
Naixement 3 de setembre de 1913
Lliçà de Vall
Mort 26 de febrer de 1974(1974-02-26) (als 60 anys)
Barcelona
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació Escriptor i periodista
Gènere novel·lista i poeta
Obra
Primeres obres El veler, poesia (1932), L'esfondrada, drama en vers (1934)
Obres destacades Fundació de la revista Destino
Mariona Rebull (1943)
El viudo Rius (1944)
Altres dades personals
Partit polític Lliga Regionalista
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Ignasi Agustí i Peypoch (Lliçà de Vall, Vallès Oriental, 3 de setembre de 1913 - Barcelona, 26 de febrer de 1974) fou un novel·lista, periodista i poeta català. Entre altres activitats, va contribuir a la fundació de l'editorial Destino i va dirigir, durant un període molt breu, el diari Tele-exprés. No obstant això, probablement és més conegut per la seva novel·la Mariona Rebull, en què reprodueix l'episodi del llançament d'una bomba al Liceu l'any 1893 i, retrata la burgesia catalana de principis del segle passat. L'obra va ser portada al cinema per José Luis Sáenz de Heredia el 1947. Més de seixanta anys més tard, Carles Balagué va recuperar aquesta temàtica en el seu documental La bomba del Liceu.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ignasi Agustí estudià als jesuïtes i es llicencià en dret a Barcelona. Va començar escrivint en català i, així, publicà el recull de poesies El veler (1932), el drama en vers L'esfondrada (1934) i la narració Benaventurats els lladres (1935).

Militant de la Lliga Regionalista, en esclatar la Guerra Civil fugí de Catalunya per establir-se a la zona franquista on col·laborà amb Josep Vergés i Matas en la fundació de la revista Destino, portaveu dels falangistes catalans.

Acabada la Guerra, tornà a Barcelona i reprengué la seva activitat literària només que escrivint en castellà. Agustí arribà a dirigir Destino i, durant uns mesos, el diari barceloní Tele/eXpres. Des de 1962 fins a 1971, Ignasi Agustí fou el president de l'Ateneu Barcelonès.[2]

La part més destacada de l'obra literària d'Ignasi Agustí és el conjunt de novel·les que aplegà en la sèrie titulada La ceniza fue árbol, on hi explica la història d'una família burgesa barcelonina des de la Guerra de Cuba fins a l'esclat de la Guerra Civil.

Els seus manuscrits es conserven a la Biblioteca de Catalunya.

Obra[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • L'esfondrada (1934)

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • Benaventurats els lladres (1935)
  • Un siglo de Cataluña (1940)
  • Los surcos (1942)

La ceniza fue árbol

  • Mariona Rebull (1943)
  • El viudo Rius (1944)
  • Desiderio (1957)
  • Diecinueve de julio (1965)
  • Guerra civil (1972)

Memòries[modifica | modifica el codi]

  • Ganas de hablar (1974)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Dues sessions de la Filmoteca de Catalunya celebren el centenari del naixement del periodista i escriptor Ignasi Agustí». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Maig 2013].
  2. Venteo, Daniel «Una historia del Ateneu Barcelonès» (en castellà). Quadern Central, 66, 2005, pàg. 44.
  3. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1930, document 204
  4. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1931, document 85
  5. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1931, document 225

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]