Mirador (revista)
 Primera plana de Mirador del 23 d'abril de 1931  | |
| Tipus | revista |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | català |
| Data d'inici | 1929 |
| Data de finalització | 1938 |
| Lloc de publicació | Barcelona |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Periodicitat | Setmanal |
| Identificadors | |
| ISSN | 1886-9246 i 2565-0459 |
Mirador fou un setmanari de literatura, art i política, fundat a Barcelona per Amadeu Hurtado i Miró el 1929. El primer número apareix el 31 de gener.[1] La revista era una publicació de qualitat, tant des del punt de vista formal com de contingut, en la línia que les revistes culturals havien tingut en la Catalunya modernista i noucentista.[2][3]
Inspirada per Amadeu Hurtado i àgilment confeccionada per Víctor Hurtado, fou una publicació essencialment catalana amb un clar sentit europeu. L'orientació política era marcadament liberal i progressista.[2] Dirigida per Manuel Brunet i Just Cabot, que en fou el seu gran animador, les seccions "L'Aperitiu", a càrrec de Josep Maria de Sagarra, i "Mirador Indiscret", anònima i de caràcter satíric, obtingueren molt d'èxit.
Fou un setmanari profund en les idees i lleuger en el to, aplegà harmoniosament les caricatures d'Apa, els reportatges de Josep Maria Planas, Joan Tomàs, Andreu Avel·lí Artís, Manuel Mat, Jaume Passarell, Carles Sentís, Josep Maria Xicota i Cabré, etc., les crítiques d'espectacles de C. A. Jordana, Josep Palau, Joan Cortès, Màrius Gifreda i Sebastià Gasch, els comentaris d'art i literatura de Joan Teixidor, Martí de Riquer, Rafael Tasis, Rossend Llates i Enric F. Gual, els articles especials de Gaziel, Eugeni Xammar, Marcel·lí Domingo i Antoni Rovira i Virgili, i les col·laboracions de Thomas Mann, Aldous Huxley, Ilià Erenburg i Tristan Tzara.
Més enllà de les pàgines del setmanari, la revista va organitzar unes activitats extraperiodístiques pioneres, entre les quals unes «Sessions Mirador» de cinema, entre 1929 i 1936, i un programa de ràdio, «L'hora setmanal radiada de Mirador», de mitja hora de durada, a través de l'emissora EAJ-15 Radio Associació de Catalunya (RAC), al llarg d'uns mesos de 1932.[4][5]
Sortí normalment fins al 13 de juliol de 1936; requisat pel PSUC, fou dirigit per Artur Perucho fins al 1938, que fou substituït per Meridià.
Referències[modifica]
- ↑ «Bon dia». Mirador, núm. 1, 31-01-1929, pàg. 1.
- ↑ 2,0 2,1 González López, Palmira. «La crítica cinematográfica en la primera revista barcelonesa "Mirador" : (1929-1930)» (en castellà). Actas 3r Congreso de la Asociación Española de Historiadores de Cine (Sant Sebastià), 1991. [Consulta: 19 novembre 2020].
- ↑ «Mirador (revista)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Singla Casellas, Carles «Un setmanari multimèdia: "L'hora radiada" de Mirador (1932)». Treballs de Comunicació, 1997, pàg. 39–46. ISSN: 2014-0029.
- ↑ «De dijous a dijous. Expansió de "MIRADOR"». Mirador, núm. 166, 07-04-1932, pàg. 1.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mirador |
- Mirador, digitalització completa
- Digitalització disponible al portal ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues)
- Digitalització disponible de Mirador Perpinyà al portal ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues)