Joan Cortés i Vidal
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1898  Barcelona |
| Mort | 7 juliol 1969 (70/71 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | crític d'art, periodista |
Joan Cortés i Vidal (Barcelona, 1898 - Santander, 1969) fou periodista, crític de teatre i d'art i professor d'història de l'art.[1]
Col·laborà, a diaris com D'Ací i d'Allà, Mirador, Gaseta de les Arts, Art, Mirador i El Be Negre. Fou un dels fundadors i el guia estètic del grup dels evolucionistes (1917). De gran cultura i sentit de l'humor, conegudes eren les seves bromes amb el seu ull de vidre.[2]
Després de la Guerra Civil va continuar exercint com a crític a Destino (des del 1948) i a La Vanguardia (des del 1955). Col·laborà al Butlletí dels Museus en les seves dues etapes i dirigí la revista anual Sitges. Va escriure sota diferents pseudònims com Juan Barcino, Codorniu, Freixenet, Pedro Ciruelo o Adam Coscoll. Fou un dels recreadors de l'antiga penya de La Punyalada.[3] Fou professor d'història de l'art a l'escola de Llotja i acadèmic electe de Sant Jordi (1965). Reuní un important arxiu que fou donat a la Biblioteca dels Museus d'Art de Barcelona. La seva biblioteca particular també fou donada a l'Escola Massana.
Obres
[modifica]Publicà diferents monografies tant en català com en castellà
- Juan Serra, pintor (1942)
- Gimeno (1949)
- Bosch-Roger (1959)
- Joan Vila-Puig (1964)
- Francesc Serra (1965)
- Pintores frente al mar (1969)
Un recull dels seus escrits dispersos ha estat publicat amb el títol de Setanta anys de vida artística barcelonina (1980).
Referències
[modifica]- ↑ «Joan Cortés i Vidal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Huertas, Josep Maria. 'Mirador', la Catalunya impossible. Barcelona: Proa, p. 178. ISBN 84-8256-855-8.
- ↑ «Exposición en memoria de Juan Cortés Vidal». ABC, 11-12-1969.