Escola Massana
.jpg?lang=ca)  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | institució educativa institució cultural |
| Història | |
| Creació | 14 gener 1929 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Lloc web | https://www.escolamassana.cat |
     | |
L'Escola Massana és el centre municipal d'arts visuals, arts aplicades i disseny de la ciutat de Barcelona, adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. Oferta estudis de Batxillerat artístic, Cicles formatius de Grau Superior (Arts aplicades al mur, Art tèxtil, Gràfica impresa, Il·lustració, Joieria artística, Modelisme industrial, Projectes i Direcció d'obres de decoració, i Tècniques escultòriques), Grau Universitari en Arts i Disseny (Mencions en Art, Arts aplicades, Comunicació visual, Disseny d'objecte i espai, i Narració visual), Postgrau en Arts aplicades contemporànies, i Massana Permanent (formació de segona oportunitat).
Història
[modifica]Els inicis (1929-1939)
[modifica]Va ser fundada el 1929 gràcies al llegat del filantrop barceloní Agustí Massana i Pujol,[1] que va donar a l'Ajuntament de Barcelona una important biblioteca especialitzada en indumentària, una dotació per a un premi de recerca sobre indumentària i 500.000 pessetes per a la constitució d'una escola d'art.
«Lega, por último, a la Ciudad de Barcelona y, en representación de la misma a su Excelentísimo Ayuntamiento, quinientas mil pesetas en mil obligaciones de la Deuda Municipal, para la creación de una Escuela de Bellas Artes aplicadas a la Indumentaria y Artes Suntuarias, en la que, además de admitirse y darse enseñanza gratuita a un número de alumnos que carezcan de todo recurso, puedan estudiar y aprender por módico estipendio, los jóvenes obreros y demás personas dedicadas a especialidades industriales, deseosas de adquirir una preparación y cultura artísticas.»
(paràgraf del tretzè article del testament originalment en castellà, Fons Escola Massana)[2]
El 14 de gener de 1929 inicia l'activitat docent, amb quaranta alumnes,[3] gràcies a la direcció i responsabilitat del Foment de les Arts Decoratives (FAD),[4] que en aquells moments tenia com a president a Santiago Marco, impulsor d'aquesta acció pedagògica, molt important en aquell moment a Barcelona (havia estat tancada per la dictadura de Primo de Ribera, l'Escola Superior dels Bells Oficis de la Diputació de Barcelona).[5] En l'equip fundacional van ser-hi Bonaventura Sabaté (retaule), Xavier Corberó (repujat de metall), Joan Muntasell (talla de vidre), Joan Albiol (curs d'orientació d'oficis), Josep F. Ràfols (historiador de l'art), Francesc Vidal Gomà (dibuix i color), Miquel Soldevila (esmalts al foc) i Jaume Busquets (pintor decorador). Busquets va actuar com a director, aspecte rellevant, ja que era l'alumne predilecte de Francesc d'Asís Galí director de l'esmentada Escola Superior dels Bells Oficis, mantenint així una continuïtat en la nova pedagogia dels oficis artístics.
En aquesta primera etapa l'Escola Massana està instal·lada en la pròpia seu del FAD (carrer d'Avinyó 30), però, donat el seu ràpid creixement, l'any 1931 és traslladada a la Casa de l'Ardiaca (edifici que manté la biblioteca d'indumentària Agustí Massana), amb el nom d'Escola Massana Conservatori d'Oficis d'Art. És una etapa en centrada en l'aprenentatge artesanal i les especialitats que s'hi ensenyaven eren: repussat i cisellat de metall, gravat de cristall, esmalt d’art, policromia, daurats i pintura decorativa.[6]
L'any 1935 ocuparà la que serà la seva seu més reconeguda, a l'antic Hospital de la Santa Creu, on conviurà anys més tard amb la Biblioteca Nacional de Catalunya i altres institucions. Durant la Guerra Civil, sota l'aixopluc de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, un grup d'estudiants col·lectivitza l'Escola, tot mantenint una «certa» normalitat, fent, entre d'altres accions, joguines per als infants del soldats (amb evident paral·lelisme amb la situació del FAD confiscat pel Sindicat de Decoradors i de Bells Oficis de l'UGT, i dedicats a accions en benefici dels damnificats pel conflicte).
La postguerra: Miquel Soldevila (1940-1956)
[modifica]Instaurada la dictadura franquista, el 1940 Miquel Soldevila (1886-1956) és nomenat director de l'Escola Massana. Pintor i esmaltador, Soldevila havia format part del primer equip de professors de l'Escola i havia participat en el Pavelló d'Artistes Reunits a l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929. Fugint de la Guerra Civil (com altres professors de l'escola) va fer una estada molt exitosa professionalment al Vaticà que li va proporcionar un gran renom internacional.[7]
Soldevila lidera una etapa acadèmica caracteritzada per una atenció al desenvolupament tècnic dels oficis artístics i per una vida interna de l'escola molt discreta: eren temps complicats, amb clares dificultats econòmiques (tema recurrent al llarg de tota la vida de la institució), i amb quasi una única temàtica per sobreviure: l'Art sacre (el mateix FAD al final dels anys 1940 incorpora la nova secció d'«Orientación Litúrgica» impulsada per Pilar Marco i Manuel Capdevila,[8] el qual crearà la secció de joieria de la Massana el 1959). En aquesta etapa l'escola es diu Conservatorio Municipal de Artes Suntuarias Massana. Es creen les especialitats de pintura, escultura i ceràmica, aquesta darrera gràcies a la incorporació de Josep Llorens Artigas[9] l'any 1942. Durant aquesta etapa també s'adeqüen nous espais per a aules i s'inicia l'anomenada «manufactura»: tallers on es feien principalment encàrrecs per a l'Ajuntament (tot i les seves contradiccions, va ser un intent de relacionar la pedagogia amb el treball professional, mínimament remunerat).[10] Aquest projecte per interrelacionar formació i producció s'havia dut a terme a Europa en altres institucions, com ara la Kunstgewerbeschule (Escola d'Arts Aplicades) de Viena, vinculada amb el Wiener Werksatätte (Taller Vienès), fundat per dos professors d'aquella escola.[11] Soldevila va donar nom a un enfocament autònom del llenguatge de l'esmalt al foc, l'anomenada Escola de Barcelona, que va generar un grup nombrós i reconegut de deixebles. Un primer reconeixement vindrà l'any 1947 quan l'Escola obtindrà la Medalla d'or i el Diploma d'Honor a l'Exposición Nacional de Artes Decorativas a Madrid. L'any 1956 Miquel Soldevila mor i Lluís M. Güell (1909-2001), pintor i decorador, es fa càrrec de la direcció de l'escola fins a la seva jubilació a l'any 1976.
L'expansió (1957-1979)
[modifica]Aquest és un període de gran expansió: l'escola arriba a tenir 3000 alumnes (en torns de matí, tarda i vespre), i les especialitats s'amplien amb els estampats tèxtils, tapissos i catifes, porcellana, argenteria, joieria, laca japonesa, i la incorporació dels dissenys als finals de la dècada de 1950 i inicis de la dècada de 1960: plàstica publicitària (que després passaria a dir-se disseny gràfic), disseny industrial i disseny d'interiors. També en el creixement de l'alumnat: de 398 l'any 1956, fins a 3.025 l'any 1968. La memòria del curs 1970-1971 n'és molt iŀlustrativa:
«En este desenvolvimiento, en este dar cabida a diversas profesiones nuevas, todas ellas presididas por el común denominador de la concepción artística, la Escuela Massana no ha hecho otra cosa que equipararse al desarrollo y evolución seguido por las Escuelas que de tipo análogo existen en toda Europa (Bauhaus, Folkwang, Alphauser, Stuttgart, Hannover, Berlin, Novara, Pforzheim, etc.). Al crear unas nuevas secciones o disciplinas tales como las de Estampados, Joyería, Laca, Escultura, Procedimientos murales, Grafismo, Plástica Publicitária, Diseño de Interiores o decoración, Diseño Industrial, etc. la Escuela Massana solamente ha satisfecho unas canales pedagógicas en la que se puedan formar unos especialistas cuya necesidad social es incuestionable y que eran olvidadas por los demás centros oficiales. Con esta directriz actualizante de la Escuela, ésta no solo no ha cumplido sus principios fundacionales sino que ha logrado un prestigio de contemporaneidad y de avanzada […]» (Fons Escola Massana)
L'any 1962 és la primera escola estrangera que premia la Kunstwerk Schule de Pforzheim amb la seva Gran Placa. Aquesta prestigiosa escola d'orfebreria i joieria havia presentat els seus treballs en una exposició a Barcelona a l'any 1962 (en el recinte de l'Antic Hospital) gràcies als bon oficis de l'impulsor de la recent creada secció de joieria: Manuel Capdevila, l'home clau en la renovació de la joieria catalana,[12] i en particular del paper de l'Escola Massana en aquest camp. El 1963 s'hi introdueix el disseny industrial.[3]
El curs 1966-1967 l'Escola passa a denominar-se Escuela Massana Centro Municipal Superior de Enseñanzas Artísticas, a partir del moment en què és reconeguda per l'Estat: títol oficial, pla especial d'estudis (BOE 31 mayo 1966). Tot i estar reconeguda, els seus alumnes havien de revalidar oficialment el seu títol amb un examen a l'Escola Llotja.[13]
Com a mostra del reconeixement de l'Escola en aquella època, és interessant aportar aquesta selecció de ressenyes de diferents diaris i revistes:
«Desde entonces, el número de alumnos fué paralelo a la fama de sus enseñanzas, al valor pedagógico de las mismas. El prestigio de sus profesores fue aireado a los cuatro vientos por los alumnos destacados que resultaron maravillosos artistas.»[14]
«La Escuela Massana se queda pequeña: 400 alumnos sin matrícula.»[14]
«Institución única en su género en España tanto por las técnicas que en ella se enseñan como por su educación artística integral que da a sus alumnos.»[14]
«Brillantez y eficacia de la Escuela Massana.»[14]
«A l'Escola Massana, tradició i renovació es donen la mà.»[14]
«La Escuela Massana su proyección europea y mundial.»[14]
La renovació incloïa, a més dels dissenys i de les arts aplicades (particularment la ceràmica, el tapis i la joieria), les arts plàstiques, creant-se l'any 1974 l'Aula Oberta, un espai lliure on s'incorporen les noves experiències multidisciplinàries amb noves aportacions teòriques.[15]
Durant els anys 1976-1979 l'Escola pateix la seva pròpia transició durant la direcció del pintor Joaquim Sabater (1918-2012), període convuls que conclou amb la incapacitat del claustre per elegir un nou director amb motiu de la jubilació de Sabater. D'acord amb el reglament de la Fundació, aquesta anomena per dos anys com a director a l'historiador Francesc Miralles (1945), el qual, amb dues ratificacions per part del claustre, es mantindrà al capdavant de l'escola fins a l'any 1989.
Una escola interdisciplinària
[modifica]Sota la direcció de Francesc Miralles s'unifiquen els estudis de l'Escola amb un únic pla d'estudis que es basa en uns primers cursos generalistes i interdisciplinaris que donen pas a una especialització progressiva. Això es fa gràcies a l'estudi dels currículums d'escoles europees que permet dissenyar un nou pla d'estudis de l'Escola Massana de quatre anys i amb vocació de diplomatura universitària i model europeu. L'any 1982 s'incorpora el taller dels procediments contemporanis de la imatge, així com el taller anomenat pla/volum (hereu de l'Aula Oberta), obrint-se als territoris de la tecnologia de la imatge i de la interdisciplinarietat com a territori, no fronterer, sinó comú. Igualment s'ofereixen els tallers d'oficis tradicionals com espais optatius per a totes les especialitats, generant-se una contaminació entre art, disseny i artesania que serà definitòria del tarannà de l'Escola. Com a exemple d'aquesta nova vitalitat la sèrie d'exposicions d'artistes rellevants (Tàpies, Moisés Vilella, Leandre Cristófol, Josep Royo), la convocatòria de dos premis internacionals (joieria i esmalts) així com un premi nacional de disseny de mobiliari (Massana-Manbar), i l'obtenció de l'Italia’s Cup (1986), premi internacional promogut per la Domus Academy en competència amb escoles de tot el món, reben el segon premi a la convocatòria del 1989. Finalment, l'any 1988, rep la Medalla del FAD, juntament amb el BCD i amb Xavier Rubert de Ventós.
Entre els anys 1990 i 1993, Lluís Doñate, escultor i dissenyador, dirigeix l'escola mantenint la dinàmica expansiva del centre, i consolidant el propi pla d'estudis, que és aprovat pel Departament d'Ensenyament el 1992. En aquest període s'experimenta amb la creació de dues noves titulacions pròpies: Opció intermèdia i Dibuix. En la dècada de 1990, un 17,4 per cent del estudiants de l'Escola Massana eren de fora de Catalunya (Espanya) i un 12 per cent procedien de l'estranger.[16]
Des de l'any 1993 fins al 2000, s'incorpora a la direcció l'equip coordinat per Jesús-Àngel Prieto, teòric d'art i realitzador audiovisual. Aquesta etapa s'inicia marcada per la possibilitat de la dissolució de l'escola.[17] Però la comunitat escolar respon reafirmant la seva voluntat d'un model d'escola superior. El curs 1998-1999 l'Escola assumeix el repte d'implantar la LOGSE (el Batxillerat Artístic i vuit Cicles Formatius de Grau Superior d'Arts Plàstiques i Disseny de set famílies diferents) sense perdre la seva idiosincràsia, tot negociant amb l'IMEB l'exploració d'una possible via universitària com a única forma per a la continuïtat i desenvolupament de la pedagogia experimentada fins aleshores, en les diverses modificacions del pla d'estudis (plans 82-83, 87- 88, 92-93). Per primera vegada l'Escola expedeix els títols oficials (Batxillerat artístic i CFGS d'Arts Aplicades i Disseny) dels seus alumnes i les matrícules tenen preu públic (ara la institució forma part de la xarxa pública del Departament d'Ensenyament de la Generalitat). L'escola s'implica a nivell europeu en ELIA (European League of Institutes of the Arts), i és membre cofundadora de la Coordinadora d'Escoles Públiques d'Art i Disseny de Catalunya, plataformes que varen contribuir a normalitzar el reconeixement acadèmic d'aquestes branques artístiques.
El curs 2000-2001 s'implanta el Graduat Universitari en Arts i Disseny, títol propi vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), tot just quan rep el Premio Nacional de Diseño[18] (ex aequo amb les escoles Eina i Elisava). I aquell curs és elegit director l'enginyer i dissenyador Josep Maria Vidal, que ho serà fins a l'any 2007.
Una escola universitària
[modifica]En aquest període, la direcció de l'Escola s'implica intensament en les dinàmiques del districte, que comportaran l'aprovació del pla d'ordenació de la plaça de la Gardunya (el juny de 2006 es fa la convocatòria del concurs de l'ordenació de l'esmentada plaça que inclou el projecte d'un nou edifici per a l'Escola, concurs que guanya l'equip de l'arquitecta Carme Pinós). Aquesta és una etapa de consolidació d'un nou Centre amb tres àmbits: escola de secundària amb el Batxillerat i els Cicles Formatius Superiors, escola universitària vinculada a la UAB (estudis que recolliran l'experiència pedagògica pròpia), i centre de formació permanent. Això comporta dibuixar una nova estructuració que combini les necessitats organitzatives i pedagògiques de les diferents titulacions amb els departaments que aglutinen els interessos pedagògics i conceptuals. Es crearà el Consell Mixt (que recull la realitat d'un Centre on s'imparteixen ensenyaments secundaris i universitaris) ampliant-lo amb la participació de representants de la UAB.
L'etapa que va des de l'any 2007 al 2010 ha estat dirigida per l'arquitecte Ferran Signes i el seu equip. És una etapa marcada pel trànsit del Graduat Universitari en Arts i Disseny (títol propi de tres anys) al Grau Universitari en Arts i Disseny (títol homologat de quatre anys) que comportarà el procés de verificació del títol de Grau en Arts i Disseny, l'Avaluació Externa del Centre per un comitè extern de l'Agència de Qualitat Universitària, el procés d'Adscripció a la UAB que modificarà els estatuts de Centre vinculat a adscrit de la UAB, el procés de seguiment del projecte del nou edifici (essencial pels canvis que es preveuen), així com aconseguir el reconeixement de Centre Superior (imprescindible per impartir títols universitaris). Aquests processos facilitaran, en l'àmbit de secundària, aconseguir ajustar-se a les demandes de titulació acadèmica del professorat que, a partir del 2002, exigeix la llei d'ensenyament en els estudis de secundària.
El gener de 2009, l'Escola passa a ser gestionada pel Consorci d'Educació de Barcelona (CEB, Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i Regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Barcelona). Gràcies a la voluntat i a la gestió de la Gerència del Consorci s'arriba a l'acord pres de manera unànime en la sessió del 26 març del 2010 del Ple Municipal de facilitar el Conveni d'Adscripció amb la UAB, que es materialitzarà amb la signatura per part de l'Alcalde el 28 d'octubre de 201. Això permet a l'Escola oferir d'una manera singular i única a l'Estat Espanyol, un títol universitari oficial que per primera vegada reconeix l'excel·lència en els camps de l'art, el disseny i els oficis artístics.
El mes de setembre de 2010, després que no es presentés cap candidat a la convocatòria al concurs de mèrits a la direcció, torna a l'Escola (després d'haver estat dirigint Artesania Catalunya de la Generalitat de Catalunya) Gemma Amat, gestora cultural i pintora, que és nomenada directora (la primera dona en la historia de l'Escola) per la Gerència del CEB. Inicia la seva etapa directiva enfrontant-se al repte d'aixoplugar, amb l'actual estructura i condicions, un centre de secundària i un centre universitari. En aquest període es refà tot el teixit de participació i corresponsabilitat, que ve dificultat per una conjuntura econòmica particularment dura i que exigeix una dedicació i un voluntarisme molt alts. I és aquesta conjuntura econòmica (una crisi econòmica i social d'una intensitat encara no ben dimensionada) que acaba aturant la construcció del nou edifici, incorporant una nova incertesa per al desenvolupament del projecte del Centre, encara que amb el compromís verbal de l'alcalde de tirar-lo endavant. Tot i així, es continua consolidant la marxa de l'Escola, els seus lligams internacionals, els seminaris amb empreses i institucions que es portaven a terme fins ara, i generant-ne de nous. Es treballa l'àmbit dels postgraus i màsters interrelacionats amb les línies de recerca pròpies, oferint el primer Postgrau propi de la Massana-UAB en el curs 2014/2015 d'Arts Aplicades, que facilitarà l'adveniment de nous doctors i la materialització explícita de les capacitats d'investigació que en les arts aplicades, el disseny i les arts, el Centre ve fent des dels seus inicis.
En aquesta etapa l'Escola continua obrint-se al barri i participant en l'entramat social i cultural, formant part de les xarxes culturals de Ciutat Vella (Tot Raval, Xicra, Amics de La Rambla, Raval Cultural) donant l'oportunitat de visibilitzar el treball dels alumnes a través de concursos que incideixen en la producció real, recuperant el projecte Off Massana (plataforma pont cap a l'activitat professional inserida en el teixit del barri), acompanyant l'expansió de les interrelacions internacionals del Centre i dels seus alumnes, i cor- responsabilitzant-se amb el caire social, cultural i mediambiental del nostre país.
De 2015 a 2022, Xavier Capmany, dissenyador gràfic, pren el relleu de la direcció i, amb el seu equip, consolida la complexitat acadèmica de l'Escola (escola de secundària —Batxillerat Artístic i Cicles Formatius de Grau, Superior— i escola universitària —Grau en Arts i Disseny), i entoma el repte del trasllat al nou edifici de la plaça de la Gardunya, una vegada l'Ajuntament va aprovar finalment l'execució de l'edifici, tot col·locant la primera pedra el 24 de març del 2015.[19]
Seu actual
[modifica]
El setembre de l'any 2017 va obrir les portes la nova seu d'11.000 m2 de l'Escola Massana a la plaça de la Gardunya. El nou edifici va acollir els estudis d'art i disseny d'aquesta històrica escola de la ciutat, permetent així l'homologació del cicle d'estudis superiors.[20]
Direccions
[modifica]- Jaume Busquets i Mollera (1929-1939), pintor decorador[21]
- Miquel Soldevila i Valls (1940-1956), esmaltador[21]
- Lluís Maria Güell i Cortina (1956-1976), pintor[21]
- Joaquim Sabaté i Nadal (1976-1980), pintor[21]
- Francesc Miralles i Bofarull (1981-1990), historiador de l'art[21]
- Lluís Doñate i Barea (1990-1993), escultor[21]
- Jesús-Àngel Prieto Villanueva (1993-2000), teòric de l'art[21]
- Xema Vidal i Molina 2000-2007 (Barcelona)
- Ferran Signes i Orovay 2007-2010 (Beniarjó, La Safor)
- Gemma Amat i de Broto 2010-2015 (Barcelona)
- Xavier Capmany i Miró 2015-2022 (Rubí)
- Carles Ferrer i Panadès 2022- (Barcelona)
Referències
[modifica]- ↑ Domènech, Sílvia (dir.); Torrella, Rafel; Ruiz, Montserrat. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació: guia dels fons i les col·leccions de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Arxiu Municipal de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 176. ISBN 978-84-9850-029-5.
- ↑ Prieto Villanueva, 2017, p. 110.
- 1 2 Monés i Pujol-Busquets, Jordi «Tres novetats bibliogràfiques» (pdf). Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació, 8, 2005, p. 323-326 [Consulta: 25 novembre 2025].
- ↑ Fondevila, Mariàngels. «1903-1936 El FAD. Una lectura des de la història». A: FAD: Més d'un segle d'arquitectura, disseny i creativitat. Barcelona: FAD, 2005, p. 27-67.
- ↑ Escola Superior dels Bells Oficis. [Consulta: 29/6/2018]
- ↑ Prieto Villanueva, 2017, p. 90.
- ↑ Cortada, Francesc Xavier. Miquel Soldevila i Valls: el gran mestre de l'esmalt. Prats de Lluçanets: Ajuntament de Prats de Lluçanets, 2003.
- ↑ Verrié, Frederic-Pau. «1937-1959. La resistència apassionada d'un període de transició». A: FAD: Més d'un segle d'arquitectura, disseny i creativitat. Barcelona: FAD, 2005, p. 68-111.
- ↑ Josep Llorens i Artigas. [Consulta: 29-6-2018]
- ↑ Herranz, José Luis. Esmalte sobre metal. Un nuevo enfoque hacia la creación plástica a través de la obra de Francesc Vilasís-Capalleja (tesi) (en castellano). Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2002.
- ↑ Prieto Villanueva, 2017, p. 91.
- ↑ Vélez, Pilar. «Manuel Capdevila i Massana: l'orfebre que volia ser pintor». A: Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Vol. XXI. Barcelona: RACBASJ, 2007, p. 177-179.
- ↑ Escola de la Llotja. [Consulta: 29-6-2018]
- 1 2 3 4 5 6 Prieto Villanueva, 2017, p. 93.
- ↑ Prieto Villanueva, 2017, p. 95-96.
- ↑ Prieto Villanueva, 2017, p. 103.
- ↑ Josep, Playà «La falta de acuerdo entre el Ayuntamiento y la Generalitat amenaza a la Escola Massana». La Vanguardia, 8-VI-1994.
- ↑ «Premios Nacionales de Diseño 2000» (en castellà). Idi.mineco.gob.es, 2000. Arxivat de l'original el 2016-10-22. [Consulta: maig 2016].
- ↑ «Posen la primera pedra del nou edifici de l'Escola Massana a la renovada plaça de la Gardunya». betevé, 24-03-2015. [Consulta: 28 gener 2025].
- ↑ «Balanç de mandat 2011-2015». Web. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 26 juliol 2015].
- 1 2 3 4 5 6 7 Prieto Villanueva, 2017, p. 76.
Bibliografia
[modifica]Prieto Villanueva, Jesús Àngel. La lluita pel reconeixement dels oficis artístics i l'Escola Massana de Barcelona. El cas dels esmalts, la ceràmica i la joieria (pdf) (tesi). Barcelona: Universitat de Barcelona, maig 2017 [Consulta: 25 novembre 2025].
Enllaços externs
[modifica]