Ferran de Sagarra i de Siscar

Ferran de Sagarra i de Siscar

Biografia
Naixement	20 agost 1853 Barcelona
Mort	30 març 1939 (85 anys) Sant Somplesi (França)
President de l'Ateneu Barcelonès
1930 – 1932 ← Pere Coromines i Montanya – Lluís Nicolau d'Olwer →
Diputat provincial de Barcelona
1923 – 1923
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1906 – 1909
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (Medalla 5)
15 juny 1890 – 30 març 1939 ← Ramon de Siscar i de Montoliu – Xavier de Salas Bosch →
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Es coneix per	President de l'Ateneu Barcelonès Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Activitat
Ocupació	jurista, advocat, polític, historiador
Membre de	Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1920–) Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1890–)
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca Nacional de Catalunya
Família
Fills	Ignasi de Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

Ferran de Sagarra i de Siscar (Barcelona, 20 d'agost de 1853 - Sant Somplesi, 30 de març de 1939) - Sant Somplesi 1939) va ser un historiador català.

Biografia

Es llicencià el 1875 en estudis de dret civil i canònic a la Universitat de Barcelona. S'especialitzà en investigacions de caràcter històric. Fou un gran especialista en sigil·lografia. Entre els anys 1916 i 1932 publicà l'obra Sigil·lografia catalana: inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. Aquesta obra va guanyar els premis Martorell i el Prix Duseigneur de l'Institut de França. També fou membre de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i de la Reial Acadèmia de la Història.

El 1917, cedí a l'Institut d'Estudis Catalans, del qual formà part des de 1925, la propietat del poblat ibèric del Puig Castellar, del qual, durant els estius dels anys 1904 i 1906 n'havia pagat els treballs d'excavació. Donà, en aquest mateix any, les troballes al Museu Arqueològic de Montjuïc. El 1925 fou l'advocat defensor de Ramon Arrufat i Arrufat, militant de Bandera Negra implicat en el complot de Garraf. De 1930 a 1932 fou president de l'Ateneu Barcelonès.

Políticament va militar en el carlisme fins que es va unir a la Lliga Regionalista, i fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona pel districte IV el 1905. Després milità en Acció Catalana, partit amb el qual fou diputat de la Diputació de Barcelona el 1923.

Obres

• Sigil·lografia catalana: inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya (1916-1932)
• "Missió Providencial de Santa Teresa de Jesús Infant" (1933)
• La Primera Guerra Carlina a Catalunya (1935)
• Les lliçons de la història. Catalunya en 1640
• Sant Vicenç de Sarrià ... Història d'aquesta vila i parròquia (1921)

Bibliografia

• Biografies. Mites i gent notable de Santa Coloma de Gramenet, Joan Vilaseca Sagalés. Editorial Murtra (1987)
• Eva Serra i Puig, Ferran de Sagarra i de Siscar, Memòria 2004-2005, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans

Família

Ferran de Sagarra és pare de l'escriptor, poeta i dramaturg Josep Maria de Sagarra i de l'entomòleg Ignasi de Sagarra i fill de Ramon de Sagarra i de l'Espagnol. És avi de Joan de Sagarra, sogre de Mercè Devesa i consogre de Celestí Devesa.

Fons personal

La seva documentació personal, dipositada a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona la integren un total de 608 documents corresponents a dues tipologies: cartes i manuscrits. La part més nombrosa del fons correspon a l'epistolari que ha estat dividida en quatre apartats: epistolar sigil·logràfic, correspondència familiar, esborranys de Ferran de Sagarra del període 1888-1925 i cartes adreçades a altres corresponsals.

Part del fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Enllaços externs

• Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.. Fons documentals: inventaris en format pdf. Fons privats
• Fons personal Ferran de Sagarra a la Biblioteca de Catalunya.