Manuel Girona i Agrafel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel Girona i Agrafel
Manuel Girona y Agrafel ca 1860 Wiki.jpg
Manuel Girona i Agrafel, ca 1860 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r gener 1817 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1905 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Escut de Barcelona.svg Alcalde de Barcelona
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbanquer i polític
PartitPartit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata
Família
PareIgnasi Girona i Targa Modifica el valor a Wikidata
GermansJaume Girona i Agrafel Modifica el valor a Wikidata
Premis

Manuel Girona i Agrafel (Barcelona 1 de gener de 1817 [1]- Barcelona, 31 d'octubre de 1905)[2] Segons alguns autors va néixer a Barcelona i el 1817,[3][4] però segons altres va néixer a Tàrrega i el 1818.[5] banquer, empresari i polític. Fill del banquer i empresari Ignasi Girona i Targa de Tàrrega i de Rita Agrafel de Barcelona, va començar dirigint l'empresa familiar que va ampliar per a realitzar operacions de crèdit. Va estudiar a les escoles de la Junta de Comerç de Barcelona i després va iniciar els estudis d'arquitectura, que va abandonar per centrar-se en els negocis. El 1834, a 16 anys, va aconseguir la representació d'una empresa d'Almeria que fabricava canonades de plom, aleshores una novetat. No va fer el servei militar, havent de pagar l'exempció de quintes. No obstant això, a la Segona guerra carlina va ser mobilitzat, arribant a tinent de granaders, tot i que mai no va entrar en combat.

Es va casar amb Carolina Vidal-Quadras Ramón,[6] natural de Maracaibo, Veneçuela, filla de Manuel Vidal Quadras que fundà la casa Banca Vidal-Quadras, aprés absorbida pel Banc de Barcelona, el primer banc privat espanyol i del qual, l'any 1844, Manuel Girona en va ser el fundador i director. L'any 1876 fou un dels fundadors del Banc Hispano Colonial.[7]

L'any 1886 va ser escollit com a primer president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació.[8]

Gran empresari es va dedicar també a la construcció, com el Canal d'Urgell, va fundar la companyia General de Tabacs de Filipines amb el Marquès de Comillas, etc. Va comprar en l'any 1897 la Baronia d'Eramprunyà, amb la qual cosa va ser amo del castell de Castelldefels i de l'església de Santa Maria del Castell que estava dintre del recinte del castell. Es va encarregar de la seva reconstrucció així com de la construcció d'una nova parròquia per a la població. L'Ajuntament de Castelldefels va comprar el castell als seus descendents l'any 1988.

Amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, va donar una gran quantitat per a poder acabar la façana i el cimbori de la catedral de Barcelona. Al claustre d'aquest temple es troba el mausoleu-capella de la família Girona.

L'any 1876 el govern de la Restauració el va nomenar alcalde de Barcelona, va ser diputat de la Seu d'Urgell, senador i senador vitalici pel Partit Liberal Conservador.

Sepulcre de Manuel Girona al claustre de la catedral de Barcelona, amb grup escultòric de Manel Fuxà

El 1924 l'Ajuntament de Barcelona li dedicà un carrer entre Sarrià i les Corts, el Passeig de Manuel Girona, que encara duu el mateix nom.[9]

Fou el responsable de finançar el Canal d'Urgell. Durant la seva construcció es va instal·lar al Castell del Remei.[10]

Referències[modifica]

  1. «Expediente Personal Senador Manuel Girona Agrafel- Partida de Bautismo Barcelona 1-1-1817». Senado de España, 01-01-1817. [Consulta: 3 maig 2019].
  2. «Registre de Defuncions.any 1905.Registre núm.11591 jutjat "Lonja"». Arxiu Municipal de Barcelona, 31-10-1905. [Consulta: 3 maig 2019].
  3. Cabana i Vancells, Francesc (2001). Manuel Girona, semblança i antologia de textos,Barcelona. Pòrtic.
  4. Blasco, Yolanda y Pla, Lluïsa. Historia social «Manuel Girona, el fundador de la banca moderna». Año 2009, núm 64, págs.79-98, ISSN 0214-2570
  5. «Enciclopèdia Catalana :Manuel Girona i Agrafel». [Consulta: 24 febrer 2011].
  6. Macià, Miquel; Martí Vallverdú, Pep «Vidal-Quadras, banca, esclavisme i política». Nació Digital, 05-01-2020 [Consulta: 29 març 2020]. «no descuiden les aliances matrimonials: Carolina Vidal-Quadras Ramón es casa amb el fill d'una altra gran família, Manuel Girona»
  7. Vicens i Vives, Jaume; Llorens Serrano, Montserrat. Industrials i polítics (segle XIX). Barcelona: Editorial Vicens Vives, 1980 (Història de Catalunya. Biografies catalanes; 11). ISBN 84-316-1814-0. 
  8. «Els presidents de la Cambra» (en català). Cambra de Comerç de Barcelona. [Consulta: 26 juliol 2010].
  9. Ajuntament de Barcelona. Nomenclàtor dels carrers. Barcelona, 2006.
  10. Sàez, Anna; Solé i Sabaté, Josep Maria «La conquesta de l'aigua». Sàpiens [Barcelona], núm. 124, desembre 2012, p.44-48. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica]

  • Roig, Josep L. Història de Barcelona, 1995, Edicions El Periódico de Catalunya- Grup Zeta ISBN 84-8130-039-X


Càrrecs públics
Precedit per:
'nou càrrec'
President de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
1886-1901
Succeït per:
Joan Sallarès i Pla
Precedit per:
Ramon Maria de Sentmenat i Despujol
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1876-1877
Succeït per:
Albert Faura i Aranyó
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Girona i Agrafel