Manuel Girona i Agrafel

Manuel Girona i Agrafel

Manuel Girona i Agrafel, ca 1860
Biografia
Naixement	1r gener 1817 Barcelona
Mort	31 octubre 1905 (88 anys) Barcelona
President de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
1886 – 1901 ← cap valor – Joan Sallarès i Pla →
President de l'Ateneu Barcelonès
1885 – 1886 ← Lluís Góngora i Joanicó – Joan Tutau i Vergés →
Senador vitalici d'Espanya
26 desembre 1884 – 31 octubre 1905
President de l'Ateneu Barcelonès
1883 – 1884 ← Lluís Góngora i Joanicó – Lluís Góngora i Joanicó →
Director Banc de Barcelona
1879 – 31 octubre 1905 ← Joan Jover i Serra – Josep Estruch i Comella →
Senador del Regne
5 abril 1877 – desembre 1878 Circumscripció electoral: Barcelona
Batlle de Barcelona
maig 1876 – març 1877 ← Ramon Maria de Sentmenat i Despujol – Albert Faura i Aranyó →
Activitat
Ocupació	polític, empresari, banquer
Partit	Partit Liberal Conservador
Família
Pare	Ignasi Girona i Targa
Germans	Jaume Girona i Agrafel Joan Girona i Agrafel Ignasi Girona i Agrafel Casimir Girona i Agrafel
Premis
Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica  Gran Creu de l'Orde de Carles III

Manuel Girona i Agrafel (Barcelona, 1 de gener de 1817 - Barcelona, 31 d'octubre de 1905) va ser un banquer, empresari i polític català, germà de Joan, Jaume, Ignasi i Casimir Girona i Agrafel.

Biografia

Fill del banquer i empresari Ignasi Girona i Targa, de Tàrrega, i de Rita Agrafel, de Barcelona, va començar dirigint l'empresa familiar que va ampliar per a realitzar operacions de crèdit. Va estudiar a les escoles de la Junta de Comerç de Barcelona i després va iniciar els estudis d'arquitectura, que va abandonar per centrar-se en els negocis. El 1834, a 16 anys, va aconseguir la representació d'una empresa d'Almeria que fabricava canonades de plom, aleshores una novetat. No va fer el servei militar, havent de pagar l'exempció de quintes. No obstant això, a la segona guerra carlina va ser mobilitzat, arribant a tinent de granaders, tot i que mai no va entrar en combat.

Es va casar amb Carolina Vidal-Quadras i Ramon, natural de Maracaibo (Veneçuela), filla de Manuel Vidal i Quadras, que fundà la Banca Vidal-Quadras, després absorbida pel Banc de Barcelona, el primer banc privat espanyol, fundat el 1844 pel mateix Manuel Girona, que en seria el director. El 1876 fou un dels fundadors del Banc Hispano Colonial.

El 1886 va ser escollit com a primer president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

Gran empresari, es va dedicar també a la construcció, com el Canal d'Urgell, va fundar la companyia General de Tabacs de Filipines amb el Marquès de Comillas, etc. Va comprar l'any 1897 la baronia d'Eramprunyà, amb la qual cosa va ser amo del castell de Castelldefels i de l'església de Santa Maria del Castell dintre del recinte del castell. Va encarregar-ne la reconstrucció així com de la d'una nova parròquia per a la població. L'ajuntament de Castelldefels va comprar el castell als seus descendents l'any 1988.

Amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 de Barcelona, va donar una gran quantitat de diners per a poder acabar la façana i el cimbori de la catedral de Barcelona. Al claustre d'aquest temple es troba el mausoleu-capella de la família Girona.

L'any 1876 el govern de la Restauració el va nomenar alcalde de Barcelona, va ser diputat de la Seu d'Urgell, senador i senador vitalici pel Partit Liberal Conservador.

Sepulcre de Manuel Girona al claustre de la catedral de Barcelona, amb grup escultòric de Manel Fuxà

El 1924 l'Ajuntament de Barcelona li dedicà un carrer entre Sarrià i les Corts, el passeig de Manuel Girona, que encara duu el seu nom.

Fou el responsable de finançar el Canal d'Urgell. Durant la construcció es va instal·lar al Castell del Remei.

Bibliografia

• Blasco, Yolanda; Pla, Lluïsa «Manuel Girona, el fundador de la banca moderna». Historia social, núm 64, 2009, p. 79-98.
• Roig, Josep Lluís. Història de Barcelona. Edicions El Periódico de Catalunya (Grup Zeta), 1995. ISBN 84-8130-039-X. 
• Pla Toldrà, Lluïsa. Els Girona, la gran burgesia catalana del segle XIX. ISBN 978-84-9975-518-2.