Manuel Girona i Agrafel
 Manuel Girona i Agrafel, ca 1860 | |||||
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement |
1817/1818 Barcelona/Tàrrega | ||||
| Mort |
31 d'octubre de 1905 (als 88 anys) Barcelona | ||||
| |||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | banquer i polític | ||||
| Partit polític | Partit Liberal Conservador | ||||
| Família | |||||
| Pare | Ignasi Girona i Targa | ||||
| Germans | Jaume Girona i Agrafel | ||||
| Premis | |||||
 | |||||
Manuel Girona i Agrafel (1817/1818 - Barcelona, 1905) Segons alguns autors va néixer a Barcelona i el 1817,[1][2] però segons altres va néixer a Tàrrega i el 1818.[3]banquer i polític. Fill del banquer i empresari Ignasi Girona i Targa, va començar dirigint l'empresa familiar que va ampliar per a realitzar operacions de crèdit.
Va ser el fundador i director del primer banc privat espanyol, el Banc de Barcelona, l'any 1844. L'any 1876 fou un dels fundadors del Banc Hispano Colonial.[4]
L'any 1886 va ser escollit com a primer president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació.[5]
Gran empresari es va dedicar també a la construcció, com el Canal d'Urgell, va fundar la companyia General de Tabacs de Filipines amb el Marquès de Comillas, etc. Va comprar en l'any 1897 la Baronia d'Eramprunyà, amb la qual cosa va ser amo del castell de Castelldefels i de l'església de Santa Maria del Castell que estava dintre del recinte del castell. Es va encarregar de la seva reconstrucció així com de la construcció d'una nova parròquia per a la població. L'Ajuntament de Castelldefels va comprar el castell als seus descendents l'any 1988.
Amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, va donar una gran quantitat per a poder acabar la façana i el cimbori de la catedral de Barcelona. Al claustre d'aquest temple es troba el mausoleu-capella de la família Girona.
L'any 1876 el govern de la Restauració el va nomenar alcalde de Barcelona, va ser diputat de la Seu d'Urgell, senador i senador vitalici pel Partit Liberal Conservador.
El 1924 l'Ajuntament de Barcelona li dedicà un carrer entre Sarrià i les Corts, el Passeig de Manuel Girona, que encara duu el mateix nom.[6]
Fou el responsable de finançar el Canal d'Urgell. Durant la seva construcció es va instal·lar al Castell del Remei.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Cabana i Vancells, Francesc (2001). Manuel Girona, semblança i antologia de textos,Barcelona. Pòrtic.
- ↑ Blasco, Yolanda y Pla, Lluïsa. Historia social «Manuel Girona, el fundador de la banca moderna». Año 2009, núm 64, págs.79-98, ISSN 0214-2570
- ↑ «Enciclopèdia Catalana :Manuel Girona i Agrafel». [Consulta: 24 febrer 2011].
- ↑ Vicens Vives, Jaume y Llorens, Montserrat (1994). Industrials i polítics:(segle XIX). Barcelona. Editorial Vicens Vives. ISBN 978-84-316-1814-8 / ISBN 84-316-1814-0
- ↑ «Els presidents de la Cambra» (en ca). Cambra de Comerç de Barcelona. [Consulta: 26 juliol 2010].
- ↑ Ajuntament de Barcelona. Nomenclàtor dels carrers. Barcelona, 2006.
- ↑ Sàez, Anna; Solé i Sabaté, Josep Maria «La conquesta de l'aigua». Sàpiens [Barcelona], núm. 124, desembre 2012, p.44-48. ISSN: 1695-2014.
Bibliografia[modifica]
- Roig, Josep L. Història de Barcelona, 1995, Edicions El Periódico de Catalunya- Grup Zeta ISBN 84-8130-039-X
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: 'nou càrrec' |
President de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona 1886-1901 |
Succeït per: Joan Sallarès i Pla |
| Precedit per: Ramon Maria de Sentmenat i Despujol |
Alcalde de Barcelona 1876-1877 |
Succeït per: Albert Faura i Aranyó |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Girona i Agrafel |
