Antonio López y López

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntonio López y López
Antonio López y López, 1er Marqués de Comillas.jpg
Gravat d'Antonio López y López publicat el 1883 a La Ilustración Española y Americana, obra de Félix Badillo.
Dades biogràfiques
Naixement Antonio Víctor López y López de Lamadrid
12 d'abril de 1817
Comillas
Mort 16 de gener de 1883 (65 anys)
Barcelona
Sepultura Palau de Sobrellano
Activitat professional
Ocupació Empresari i banquer
Altres dades
Títol Marquesat de Comillas
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Antonio Víctor López y López de Lamadrid (Comillas, Cantàbria, 12 d'abril de 1817Barcelona, 16 de gener de 1883), I marquès de Comillas, va ser un destacat navilier i comerciant espanyol durant el segle XIX. Empresari a les colònies espanyoles d'Amèrica, va tornar com un indià enriquit a Espanya, i instal·lat a Barcelona, on va fundar diverses entitats i empreses.

Biografia[modifica]

Joventut[modifica]

Antonio López va néixer el 12 d'abril de 1817 a la localitat de Comillas (Cantàbria) en el sí d'una família humil. Va rebre el sagrament del baptisme el dia següent sense els olis habituals, perquè no n'hi havia, a la parròquia de San Cristóbal.[1] Quan només tenia sis anys, el seu pare, Santiago López, va morir i la seva mare, María López, va quedar al càrrec de tres fills (Genara, Antonio i Claudio) sense gairebé mitjans per subsistir, més enllà que uns petits terrenys que tenia la família dedicats a l'horta i un prat vora el mar.[2] Els primers anys d'Antonio es presenten rodejats d'una extrema pobresa, doncs la seva mare, sense formació o recursos, es veia obligada a desplaçar-se a Santander per fer portatges d'aliments duent un cistell sobre el cap, però la seva precària situació econòmica feia que hagués de demanar menjar i roba usada que vestir a les famílies riques de la localitat,[1] com els Trassierra i els Fernández de Castro, pel que va ser coneguda entre els seus veïns com la Condesuca, és a dir, una dona pobre, laboriosa i illetrada.[3]

Com molts altres vilatans de Comillas, que a inicis de segle XIX era una vila dedicada al comerç de la pesca i de productes agrícoles que no oferia expectatives de prosperar, Antonio va decidir emigrar per millorar la seva situació econòmica. El seu primer destí va ser Andalusia occidental, zona on emigraven molts altres veïns seus. López va aterrar concretament a Lebrija (Sevilla), on hi tenia família, on va ser dependent de casa de menjars i hostatgeria modesta d'una cosina durant dos anys. Es desconeixen els motius exactes, alguns diuen que es va cansar d'aquella vida rentant plats o bé que es va barallar amb el seu patró, en qualsevol cas va decidir tornar a Comillas i allà va decidir emigrar precipitadament al continent americà.[3] Es desconeix amb exactitud la data, però entre 1831 i 1839 va marxar a Cuba, aleshores una colònia espanyola.[4]

Empresari[modifica]

Va ser el fundador de diverses empreses, grans en la seva majoria i lligades al mercat colonial. La primera d'elles la va crear el 1852 a la Cuba colonial amb Patricio Satrústegui, coneguda la companyia com «A. López y Cía.», que el 1881 es va convertir en la societat anònima Compañía Transatlántica Española, amb seu a Barcelona. Des dels seus inicis, l'empresa va rebre les adjudicacions dels serveis de Correus entre L'Havana i la resta de les Antilles,[5] i continuaria tenint aquesta concessió fins i tot després de la mort de López, especialment en el període de 1895 i 1898. La base del seu negoci va ser el monopoli del transport de tropes, entre 1868 i 1878 va transportar fins a Cuba 135.117 soldats. En total l'empresa va efectuar 1.028 viatges transportant 400.000 homes.[6]

Va ser cofundador i primer president del Banc Hispano Colonial, entitat financera nascuda a Barcelona l'any 1876 amb l'objectiu inicial de finançar la defensa de les possessions colonials espanyoles. López aportà 10.250.000 pessetes, un 13,7% del capital inicial del banc.[7]

Part de la seva fortuna fou procedent del comerç de esclau sota el vist-i-plau de la corona borbònica que, tot i haver estat prohibit, amparava els esclavistes espanyols a canvi de favors econòmics.[cal citació] Aquesta bona relació i intercanvi de favors, feren que Antonio López fos nomenat marquès de Comillas el 1878 i posteriorment Gran d'Espanya. Va residir a Barcelona, després del seu matrimoni amb Lluïsa Bru Lassús i va traslladar a aquesta ciutat la seu de la companyia.

El 1883, a la mort d'Antonio López (marquès de Comillas des del 1878), el seu fill, Claudi López i Bru, es va fer càrrec de les empreses de la família. Entre les quals, a part de la Companyia Transatlántica hi havia la Compañía General de Tabacos de Filipinas, els Ferrocarrils del Nord i la Hullera Española.

Mort[modifica]

López va morir el 16 de gener de 1883. La seva mort va generar un enorme desplegament periodístic i commemoratiu reservat a les figures socials més destaques de la ciutat, a més de produir-se una forta caiguda de la Borsa de Barcelona. El seu funeral es va celebrar solemnement a la Catedral de Barcelona i es van publicar diversos «homenatges nacionals» en la seva memòria, així com nombroses noticies necrològiques a les capçaleres espanyoles i americanes.[8]

Honors[modifica]

El monument a Antonio López y López a la dècada de 1890. Va ser inaugurat el 1884, obra de Josep Oriol Mestres amb escultura original de Venanci Vallmitjana i restaurada per Frederic Marès.[9]

Pocs mesos després de la seva mort, l'Ajuntament de Barcelona va decidir dedicar-li una plaça a la ciutat, a la cruïlla de la Via Laietana i el passeig de Colom, on actualment es troba l'edifici de Correus. i amb un monument al mateix lloc, iniciativa impulsada pel seu fill Claudi López, Manuel Girona, entre altres.[10] La primera pedra es va posar el 25 de setembre de 1883 i el monument va ser inaugurat el 13 de setembre de 1884.[11] Destruïda durant amb l'esclat de la guerra civil, l'estàtua va ser reposada durant el franquisme amb factura de Frederic Marès. Al seu peu té una placa amb uns versos dedicats per Jacint Verdaguer, que havia estat capellà de la Companyia Transatlàntica i després de la seva família i que li va dedicar el poema L'Atlàntida.[12]

Pocs anys després, el 1890 també es va erigir una estàtua a Comillas, on havia nascut, obra de Lluís Domenèch i Montaner.[13]

No va tenir gaire bona acollida el monument de Barcelona des de la seva construcció, de fet era coneguda popularment entre els barcelonins com El negro Domingo, per la seva suposada participació en negocis esclavistes.[12] A causa del seu passat dubtós, el 2010 l'entitat SOS Racisme i els sindicats CCOO i UGT demanaren a l'Ajuntament de Barcelona la retirada d'aquest monument a Antonio López y López.[14][15] El 2016 el grup polític CUP Capgirem Barcelona també proposa la seva retirada pel mateix motiu i proposa que sigui substituïda per un monument a les víctimes de l'esclavitud.[16] L'estàtua va ser finalment retirada pel consistori d'Ada Colau el 4 de març del 2018.[17] L'acció no ha estat ben vista, en canvi, per les autoritats de la vila natal del marquès; la seva alcaldessa, Teresa Noceda, va adduir que el seu passat esclavista era una invenció per enveges del seu cunyat, Francisco Bru.[13]

Entre altres honors, també té una sala dedicada amb el nom de «Sala Marquès de Comillas» al Museu Marítim de Barcelona.[18]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Faes Díaz, 2009, p. 19.
  2. Rodrigo, 1996, p. 11.
  3. 3,0 3,1 Faes Díaz, 2009, p. 20.
  4. Rodrigo, 1996, p. 12.
  5. Muñoz; Alonso; Martín, 2000, p. 49.
  6. Muñoz; Alonso; Martín, 2000, p. 50.
  7. Antonio López López 1817-1883 des de 1878 primer «Marquès de Comillas»
  8. Cabañas Bravo, Miguel; López-Yarto, Amelia; Rincón, Wifredo (Coords.). Arte, poder y sociedad en la España de los siglos XV a XX (en castellà). Madrid: Editorial CSIC, 2008, p. 609. 
  9. Art públic a Barcelona a la web de l'ajuntament.
  10. «B Nomenclàtor». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 9 maig 2017].
  11. Mestres, J.O.. Monumento levantado en esta ciudad y dedicado al Excmo. Sr. D. Antonio Lopez y Lopez. Barcelona: C. Verdaguer, 1884. 
  12. 12,0 12,1 Nerín, Gustau «Què fer amb la plaça i l'estàtua d'Antonio López?». El Nacional, 27-09-2016.
  13. 13,0 13,1 Sust, Toni «Las tres estatuas del marqués de Comillas». El Periódico, 04-03-2018.
  14. Barcelona, CRISTINA SAVALL / «Jordi Petit: "El monument als gais s'hauria de situar a la Rambla"» (en es). elperiodico, 02-01-2011.
  15. MATA, Jordi. «No s’ho mereixen». Sàpiens [Barcelona], núm. 32 (juny 2005), p. 42-47. ISSN 1695-2014
  16. «La CUP proposa retirar l'estàtua de Colom». El Periódico, 26-09-2016. [Consulta: 28 setembre 2016].
  17. «L'incòmode rastre de l'esclavisme a Barcelona». Ara, 05-02-2018.
  18. «Espais singulars». Museu Marítim de Barcelona. [Consulta: 2 abril 2018].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio López y López Modifica l'enllaç a Wikidata

Bibliografia[modifica]