Claudi López i Bru

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaservent de Déu Claudi López
Claudio Lopez Bru, Marques de Comillas.jpg
Retrat del marquès de Comillas
Dades biogràfiques
Naixement Claudi López i Bru
14 de maig de 1853
Barcelona
Mort 18 d'abril de 1925
Madrid
Sepultura Panteón del Palacio de Sobrellano (Comillas, Cantàbria)
Activitat professional
Ocupació Empresari
laic
Beatificació Proclamat servent de Déu, 1945
Fets destacables Segon marquès de Comillas, empresari
Dades familiars
Parents
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Claudi López i Bru, segon Marquès de Comillas i Gran d'Espanya (Barcelona, 14 de maig de 1853 - Madrid, 18 d'abril de 1925), fou un empresari i filantrop català. Per les seves obres benèfiques ha estat declarat servent de Déu de l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

Fill d'Antonio López y López i de Lluïsa Bru, fou el quart dels fills del matrimoni. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, es casà en 1881 amb Maria Gayón Barrie, de 17 anys, però no tingueren fills. Heretà del seu pare, mort el 1883, el títol de marquès de Comillas i una quantiosa fortuna, on destacaven les empreses Compañía Trasatlántica Española, Compañía General de Tabacos de Filipinas i els Ferrocarrils del Nord; ell mateix adquirí algunes empreses com Hullera Española, amb mines a Astúries, la Banca López Bru, la Constructora Naval i el Banco Vitalicio, una companyia d'assegurances, de fet.

Obres de mecenatge i beneficència[modifica]

Gran benefactor, fou el promotor del Seminari Pontifici de Comillas (Cantàbria), inaugurat el 1889 i posteriorment convertit en Universitat Pontifícia per mitjà del decret vaticà "Praeclaris honoris argumentas", de 19 de març de 1904, aprovat per Pius X. Fou un centre acadèmic d'excel·lència científica en les disciplines que ensenyava: Filosofia, Dret Canònic i Teologia.

Quan el 1893 explotà a Santander el vaixell Cabo Machichaco destruint el port i matant 500 persones, anà immediatament al lloc de la tragèdia i noliejà un tren des de Barcelona amb metges i bombers per ajudar als ferits. Per aquesta acció no va acceptar cap recompensa ni homenatge responent als elogis dient que havia simplement fet el seu deure com a cristià i com a càntabre.

A més, destinava molts recursos a l'auxili de persones particulars. Quan va morir, El siglo futuro va publicar un article on el qualificava de «limosnero mayor de España en el pasado y en el presente siglo». Les obres socials i religioses que realitzà han dut a promoure un procés de beatificació iniciat el 1945; de moment, ha estat declarat servent de Déu.

Galeria[modifica]

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Eduardo Fernández Regatillo, S. J.: Un marqués modelo. El siervo de Dios Claudio López Bru, segundo Marqués de Comillas, Sal Terrae, Santander, 1950.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claudi López i Bru Modifica l'enllaç a Wikidata