1925
 | |
| Tipus | any civil i any comú que comença en dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1925 (mcmxxv) |
| Islàmic | 1344 – 1345 |
| Xinès | 4621 – 4622 |
| Hebreu | 5685 – 5686 |
| Calendaris hindús | 1980 – 1981 (Vikram Samvat) 1847 – 1848 (Shaka Samvat) 5026 – 5027 (Kali Yuga) |
| Persa | 1303 – 1304 |
| Armeni | 1374 |
| Rúnic | 2175 |
| Ab urbe condita | 2678 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950 | |
| Anys | |
| 1922 1923 1924 - 1925 - 1926 1927 1928 | |
El 1925 (MCMXXV) va ser un any comú començat en dijous.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 20 de març - Catalunya: malgrat haver promés a la Lliga Regionalista que no ho faria (a canvi del seu suport), Primo de Rivera dissol la Mancomunitat de Catalunya (Dictadura de Primo de Rivera).[1]
- 27 d'abril - Barcelona S'inaugura la nova seu dels grans Magatzems El Águila a la cantonada del carrer de Pelai i la plaça de la Universitat.[2]
- 6 de juny - Catalunya: hi detenen diversos membres de Bandera Negra acusats d'un atemptat frustrat contra Alfons XIII (complot del Garraf).
- 23 de juny - El règim de Primo de Rivera clausura l'Orfeó Català.[3]
- 14 de novembre - Barcelonaː S'inaugura la primera exposició individual de Salvador Dalí a les Galeries Dalmau de Barcelona.[4]
- 29 de novembre - València: inauguració de l'Estadi de Vallejo, camp de futbol del Llevant UE.
- 17 de desembre - Barcelona: el Capità general de Catalunya, Milans del Bosch ordena el tancament del camp de les Corts del Barça: Gamper presenta la dimissió irrevocable com a president del club.
- Resta del món
- 14 de desembre, Berlín, Alemanya: estrena de l'òpera Wozzeck, d'Alban Berg a la Staatsoper.[6]
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | No atorgat |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1 de gener - Ripoll: Pepeta Planas i Capdevila, esquiadora catalana, pionera de l'esquí alpí a Catalunya i a l'estat.[7]
- 15 de gener - Xàbia, Marina Alta: Asunción Cruañes Molina, política valenciana (m. 2012).[8]
- 9 de febrer - Barcelona: Ermengol Passola i Badia, empresari i promotor cultural català (m. 2009).
- 11 de febrer - Madrid: María Amparo Rivelles, actriu espanyola (m. 2013).[9]
- 15 de març - Sabadell, Vallès Occidental: Carme Obradors i Domènech, assistenta social sabadellenca (m. 1986).[10]
- 9 d'abril - Barcelona: Josefina Güell i Saumell, actriu catalana de teatre i cinema.[11]
- 5 de maig - Lleidaː Pepita Cervera, pianista, compositora, musicòloga i pedagoga lleidatana.[12]
- 12 de maig - Barcelona: Jordi Bonet i Armengol, arquitecte i dirigent de l'escoltisme català (m. 2022).
- 14 de maig - València: Maria Beneyto Cuñat, poeta valenciana.[13]
- 22 de maig - l'Hospitalet de Llobregat, Eduard Kucharski i Gonzàlez, jugador de bàsquet català de les dècades dels 40 i 50[14]
- 23 de maig:
- Tàrrega: Lluís Trepat i Padró, pintor català (m. 2022).
- Palma, Mallorca: Josep Maria Llompart de la Peña, poeta, assagista, activista cultural, crític literari, editor i traductor mallorquí[15]
- 31 de maig - Cases Altes, Racó d'Ademús: Francesc Candel Tortajada, escriptor i periodista valencià (m. 2007).[16]
- 22 de juny -
- Benassal, Alt Maestrat: Sofia Salvador i Monferrer, escriptora i mestra valenciana.[17]
- Constantí, Núria Solé i Sanromà, geòloga i palinòloga catalana (m. 2013).[18]
- 6 de juliol - Barcelona Maria Lluïsa Oliveda, actriu, directora i empresària teatral catalana, lluitadora pels drets de les dones.[19]
- 14 de juliol:
- Barcelona: Assumpció Català i Poch, astrònoma i matemàtica catalana.[20]
- Vilanova i la Geltrú: Ventureta Mestres i Gras, actriu i soprano catalana.[21]
- 26 de juliol - Barcelona: Ana María Matute Ausejo, novel·lista catalana en llengua castellana.[22]
- 6 d'agost - Espui: Conxita Grangé i Beleta, resistent antifeixista, supervivent del camp de concentració de Ravensbrück.[23]
- 15 de setembre - Barcelona: Joaquim Xicoy i Bassegoda, advocat i polític català, President del Parlament de Catalunya.
- 2 de novembre - Barcelona: Modest Cuixart i Tàpies, pintor català.
- 8 de novembre - Manresa: Maria Assumpció Balaguer i Golobart, actriu catalana.[24]
- 11 de novembre - València: Pilar Faus Sevilla, escriptora, investigadora i bibliotecària.[25]
- 12 de novembre - Tarragonaː Roser Vilar Aymerich, pintora catalana (m. 2011).[26]
- 17 de novembre - Palafrugell: Enriqueta Batllem, cantant i actriu catalana.[27]
- 25 de desembre - Barcelonaː Nadala Batiste i Llorens, actriu catalana.[28]
- Barcelona - Barcelonès: Nuria Parés, poeta, assagista i traductora d'origen espanyol.
- Resta del món
- 12 de gener,
- Argentina: Mirta Acuña de Baravalle, activista, membre de Madres i Àvies de la Plaza de Mayo.[29]
- Argentina: Beatriz H. C. Aicardi de Neuhaus, activista pels drets humans, una de les dotze fundadores de l'Associació Àvies de Plaza de Mayo.[30]
- 26 de gener, Shaker Heights, EUA: Paul Newman, actor i director de cinema estatunidenc.[31]
- 11 de febrer,
- Madrid, Espanya: María Amparo Rivelles, actriu espanyola.[32]
- Springfield: Virginia Eshelman Johnson, va ser una sexòloga nord-americana pionera[33]
- 24 de febrer, Beirut, Líban francès: Etel Adnan, poeta, assagista i artista visual libanesa.[34]
- 3 de març, Concordia, Entre Ríos: Laura Bonaparte, psicòloga i activista argentina, integrant de Mares de Plaza de Mayo.[35]
- 8 de març, Buenos Aires, Argentina: Marta Lynch, escriptora argentina.[36]
- 11 de març, Filadèlfia, Estats Units: Margaret Oakley Dayhoff, fisicoquímica pionera en el camp de la bioinformàtica[37]
- 12 de març:
- Osaka, Japó: Leo Esaki, físic japonès, Premi Nobel de Física de 1973.
- Roubaix, Nord, França: Georges Delerue, compositor francès
- 21 de març, Lima (Perú): Hilda Gadea Acosta, economista peruana, primera companya del Che[38]
- 25 de març, Savannah: Flannery O'Connor, escriptora i assagista nord-americana[39]
- 26 de març, Montbrison, França: Pierre Boulez, compositor, pedagog i director d'orquestra francès[40]
- 29 de març:
- París: Françoise Choay, professora d'urbanisme, art i arquitectura a les Universitats de París; crítica d'art, assagista.[41]
- Sverdlovsk: Liudmila Liàdova, compositora, pianista i cantant soviètica i russa.[42]
- 5 d'abril, Nova Yorkː Janet Rowley, genetista estatunidenca que mostrà que el càncer és una malaltia genètica (m.2013).[43]
- 10 d'abril, Parkersburg, EUA: Linda Goodman, astròloga i escriptora estatunidenca.
- 12 d'abril, Bronx: Evelyn Berezin, enginyera informàtica americana coneguda per dissenyar un dels primers processadors de text (m. 2018).[44]
- 24 d'abril, Wisner, Nebraska: Virginia Huston, actriu cinematogràfica estatunidenca.[45]
- 25 d'abril, Voivodat de Masòvia, Polònia, Zofia Kielan-Jaworowska, paleobiòloga polonesa (m. 2015).[46]
- 26 d'abril, Viena: Wilma Lipp, cantant austríaca en la tessitura de soprano (m. 2019).[47]
- 4 de maig, Johannesburg: Ruth First, activista anti-apartheid sud-africana[48]
- 8 de maig, Kivure, Tanzània: Ali Hassan Mwinyi, advocat i polític tanzà, va ser president del seu país entre 1985 i 1995.[49]
- 12 de maig, Barcelona: Nuria Parés, poeta, assagista i traductora espanyola establerta a Mèxic després de la guerra civil.[50]
- 15 de maig, Norfolk, Anglaterra: Mary Frances Lyon, genetista anglesa (m. 2014).[51]
- 19 de maig:
- 23 de maig, Montclair, Nova Jersey, EUA: Joshua Lederberg, microbiòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1958[52]
- 24 de maig, Västerås, Suècia: Mai Zetterling, actriu i directora de cinema sueca[53]
- 25 de maig:
- Barstow, Califòrnia: Jeanne Crain, actriu estatunidenca[54]
- Catània, Itàlia: Aldo Clementi, fou un compositor italià de la segona meitat de segle[55]
- Mèxic, D. F.: Rosario Castellanos, una de les escriptores mexicanes més importants del segle xx.[56]
- 31 de maig:
- Nova York: Raymond L. Acosta, jutge
- Siegmar, avui Chemnitz, Saxònia, Stuttgart: Frei Otto, arquitecte, enginyer estructural alemany[57]
- 15 de juny, Menemen, İzmir: Attila İlhan, poeta[58]
- 16 de juny,
- París, França: Jean d'Ormesson, filòsof, periodista i escriptor francès, membre de l'Acadèmia Francesa[59]
- Minneapolis: Bebe Barron, compositora i enginyera de so nord-americana de música electrònica[60]
- 21 de juny, Troy, Nova York: Maureen Stapleton, actriu, directora i compositora de músiques de pel·lícules estatunidenca[61]
- 28 de juny, Mannheim, (Alemanya: Giselher Klebe, compositor alemany[40]
- 2 de juliol, Decatur, Mississipi, EUA: Medgar Evers, activista estatunidenc, defensor dels drets humans[62]
- Katako-Kombe, Congo Belga: Patrice Lumumba, líder independentista congolès.
- 4 de juliol, Durban, Sud-àfrica: Olive Mary Hilliard, botànica i taxònoma sud-africana; ha donat nom a 372 espècies de plantes.[63]
- 6 de juliol, Highland Park, Michigan, EUA: Bill Haley, cantant de rock and roll estatunidenc, líder del grup Bill Haley & His Comets.
- 7 de juliol, Montevideo: Blanca París Corcoll, historiadora i acadèmica uruguaiana (m. 2008).[64]
- 10 de juliol, Malàisia: Mahathir bin Mohamad, Primer ministre.
- 16 de juliol, Buenos Aires, Argentina: Rosita Quintana, actriu, cantant i compositora argentina.[65]
- 17 de juliol, Breslau, actual Polònia: Anita Lasker-Wallfisch, violoncelista, membre supervivent de l'Orquestra de Dones d'Auschwitz.[66]
- 20 de juliol:
- Fort-de-France, Martinica: Frantz Fanon, teòric marxista
- París, França: Jacques Delors, polític francès, president de la Comissió Europea. Premi Internacional Catalunya de l'any[67] (m. 2023).
- 23 de juliol:
- Halifax, West Yorkshire, Anglaterra: Oliver Smithies, genetista estatunidenc d'origen anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2007.
- Kanye, Botswana: Quett Joni Masire, professor i polític, va ser president de Botswana entre 1980 i 1998[49]
- 28 de juliol, Nova York, EUA: Baruch Samuel Blumberg, metge i biòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1976[68]
- 29 de juliol, Quios, Grècia: Mikis Theodorakis, compositor i intel·lectual grec, conegut també per la seva militància política.[69]
- 30 de juliol, Valmondois, França: Antoine Duhamel, compositor, director d'orquestra i professor de música francès[40]
- 2 d'agost, Mercedes, Buenos Aires, Argentina: Jorge Rafael Videla, militar i polític argentí, president de l'Argentina.
- 15 d'agost - Ordu: Joseph Gulsoy, lingüista i catalanista canadenc (m. 2025).[70]
- 25 d'agost, Sevilla: Juanita Reina, cantant de tonades i actriu de cinema espanyola[71]
- 1 de setembre:
- Nova York, EUA: Roy J. Glauber, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 2005[72]
- Mülhausen, França: Christiane Scrivener, política francesa, membre de la Comissió Delors entre 1989 i 1995.[73]
- 5 de setembre, Madrid, Espanya: Manuel Sacristán Luzón, escriptor i pensador marxista espanyol.
- 6 de setembre,
- Oviedo, Espanya: Ángel González, poeta espanyol.
- Portu Empedocli, Sicília: Andrea Camilleri, guionista, director teatral i televisiu, i novel·lista italià[74]
- 9 de setembre, Praga, Txecoslovàquia: Soňa Červená, mezzosoprano operística txeca amb una carrera internacional.[75]
- 16 de setembre, Itta Bena, EUA: B.B. King, guitarrista de blues i compositor estatunidenc[76]
- 25 de setembre, Moscouː Ielena Liubímova, geòloga soviètica que estudià l'Oceà Atlàntic.[77]
- 27 de setembre, Manchester, Anglaterra: Robert Edwards, fisiologista britànic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2010 (m. 2013)[78]
- 28 de setembre, Chippewa Falls, EUA: Seymour Cray, matemàtic, enginyer electrònic i informàtic estatunidenc.
- 13 d'octubre, Grantham, Anglaterra: Margaret Thatcher, política anglesa, Primera Ministra del Regne Unit[49]
- 16 d'octubre, Londres, Anglaterra: Angela Lansbury, actriu britànica.[79]
- 21 d'octubre, l'Havana, Cuba: Celia Cruz, una de les cantants de salsa més famoses; obtingué 23 discos d'or[80]
- 22 d'octubre - Sevilla: Julia Uceda Valiente, professora, assagista i poetessa andalusa (m. 2024).[81]
- 23 d'octubre, Corning, Iowa, EUA: Johnny Carson, comediant i escriptor nord-americà[82]
- 24 d'octubre, Imperia, Itàlia: Luciano Berio, compositor italià[83]
- 31 d'octubre, Burnham-on-Sea, Somerset, Anglaterra: John Pople, matemàtic i químic anglès, Premi Nobel de Química de 1998.
- 17 de novembre, Schenectady, EUA: Charles MacKerras, director d'orquestra australià.
- 19 de novembre, Poznań, Polònia: Zygmunt Bauman, sociòleg polonès
- 20 de novembre:
- Moscou, Unió Soviètica: Maia Plissétskaia, ballarina de dansa clàssica d'origen rus i nacionalitzada espanyola.[84]
- Brookline, Massachusetts, EUA): Robert Francis Kennedy, també anomenat "RFK", era el segon germà més jove del President John F. Kennedy, i va ser designat pel seu germà com a fiscal general.[85]
- Springfield, Illinoisː June Christyː cantant estatunidenca de cool jazz (m. 1990).[86]
- 23 de novembre, San Salvador: José Napoleón Duarte Fuentes, president d'El Salvador entre 1980 i 1982, i entre 1984 i 1989[49]
- 24 de novembre, La Haia, Països Baixos: Simon van der Meer, físic neerlandès, Premi Nobel de Física de 1984.
- 25 de novembre, Madrid: María Asquerino, actriu espanyola.[87]
- 1 de desembre, Baltimore, Maryland, EUA: Martin Rodbell, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1994.
- 11 de desembre, Nova York (EUA): Paul Greengard, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2000
- 27 de desembre:
- Buenos Aires: Martha Boto, artista argentina i co-fundadora del Grupo de Artistas no Figurativos.[88]
- Huai'an, Jiangsu, Xina: Xie Tieli, guionista i director de cinema xinès.[89]
- 28 de desembre, Ulm: Hildegard Knef, actriu alemanya, dobladora, cantant.[90]
- 31 de desembre, Devizes, Anglaterra: Daphne Oram, compositora i intèrpret de música electrònica, pionera de la música concreta.[91]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 14 de gener - Sabadell: Josep Gorina i Pujol, industrial tèxtil català.
- 9 de febrer - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental: Amanci Amorós Sirvent, músic i compositor valencià (n. 1854).
- 8 de setembre - Sabadell: Narcís Giralt i Sallarès, professor de teoria de teixits i pintor català.
- 2 de desembre - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà: Juli Garreta i Arboix, compositor de sardanes (50 anys).
- 13 de desembre - Torrelodones, Madrid: Antoni Maura, polític espanyol.
- 21 de desembre - Sabadell, Vallès Occidental: Manuel Ribot i Serra, bibliotecari, arxiver, historiador, dramaturg i poeta català.
- La Garriga: Visitació Ubach, pintora catalana (n. 1850).[92]
- Resta del món
- 4 de febrer, París: Marie Jaëll, compositora, pianista i pedagoga germanofrancesa (n.1846).[93]
- 24 de febrer:
- Møre og Romsdal: Oskar Emil Schiøtz, físic i geòleg noruec.
- Estocolm (Suècia): Hjalmar Branting, Primer Ministre de Suècia, Premi Nobel de la Pau 1921 (n. 1860).
- 1 de març - París, França: Ramon Pichot, pintor català (n. 1871).
- 8 de març - Brussel·les: Juliette Wytsman, pintora impressionista i gravadora belga (n. 1866).[94]
- 12 de març - Pequín (Xina): Sun Yat-sen, conegut habitualment a la Xina com a Sun Zhongshan, fou un estadista, líder revolucionari i políticxinès. És considerat el pare de la Xina moderna tant a la República Popular de la Xina, com a Taiwan (n. 1866)[95]
- 22 de març - Manchester: Marie Brema, mezzosoprano i contralt dramàtica anglesa (n. 1856).[96]
- 13 de maig - Canterbury (Anglaterra): Alfred Milner, primer Vescomte Milner estadista i administrador colonialbritànic (n. 1854).[97]
- 14 de maig - Norfolk, Anglaterra: Henry Rider Haggard, escriptor britànic (n. 1856).[98]
- 6 de juny - París (França): Pierre Louÿs, escriptor francès (n. 1870).[99]
- 1 de juliol, París, França: Erik Satie, compositir francès (n. 1866).[100]
- 2 de juliol, Onalua, Sankuru, Kasai, Congo Belga: Patrice Lumumba, polític congolès (m. 1961).[49]
- 26 de juliol - Pont-Aven, Bretanya: Théodore Botrel, poeta i cançoner bretó.
- 6 d'agost - Bolonya: Gregorio Ricci-Curbastro, matemàtic italià (n. 1853).[101]
- 20 d'agost - Canton (Xina):: Liao Zhongkai (xinès simplificat: 廖仲恺)) polític i financer xinès. Va ser un dels fundadors del la Tongmenghui i líder destacat del Guomintang (n.1877).[102]
- 25 de setembre - Épernay (França): Léon Bourgeois, polític francès, Premi Nobel de la Pau de 1920 (n. 1851).
- 16 de novembre, Porto: Carolina Michaëlis de Vasconcelos, romanista germano-portuguesa (n. 1851).[103]
- 5 de desembre - Varsòvia (Polònia): Władisław Reymont, escriptor polonès, Premi Nobel de Literatura de 1924 (n. 1867).
- 9 de desembre - Madrid: Pablo Iglesias Posse, socialista espanyol, fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol i la Unió General de Treballadors (n. 1850).
Referències
[modifica]- ↑ «Mancomunitat de Catalunya | enciclopedia.cat». [Consulta: 16 febrer 2025].
- ↑ Febo, Julio «Barcelona Moderna. La gloria de las ciudades». El Diluvio, núm. 101, 28-04-1925, pàg. 14.
- ↑ Salvador Duch. Futbol, metàfora d'una guerra freda, un estudi antropològic del Barça (Tesi: Doctorat). Universitat Rovira i Virgili, 2004-12-15, pàg. 80.
- ↑ «Salvador Dalí, aprenent de pintor.». Fundació Gala-Salvador Dalí. [Consulta: 20 setembre 2025].
- ↑ Labois. «El queso Roquefort y su apasionante historia» (en espanyol europeu), 19-10-2017. [Consulta: 10 octubre 2024].[Enllaç no actiu]
- ↑ Clemens, Andrew. «Wozzeck». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.O005360 [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Pepeta Planas Capdevila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ «Cruañes Molina, Asunción» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias, 12-04-2013. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ «Fallece l'actriz Amparo Rivelles» (en castellà). Público, 07-11-2013.
- ↑ «Carme Obradors, plaça de». Ajuntament de Sabadell. Nomenclàtor. [Consulta: 11 març 2014].
- ↑ «Josefina Güell i Saumell | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 març 2025].
- ↑ Pérez Gil, Lila «Pepita Cervera, pianista y pedagoga del arte del sonido» (en castellà). El País [Madrid], 11-01-2011. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Veu per a un fill no nat». Catorze.cat. Arxivat de l'original el 2021-04-19. [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ «Eduard Kucharski i González | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Josep Maria Llompart i de la Peña | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Francesc Candel i Tortajada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Sofia Salvador i Monferrer (Benassal, 22 de juny de 1925 – 18 de gener de 1995)». Pere-Enric Barreda, 21-10-2013. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Latorre Jiménez, José A. «Vida i obra de Núria Solé Sanromà, palinòloga de prestigi». Estudis de Constantí, 39, 2023, p.145-183.
- ↑ Marcillas Piquer, Isabel. «Maria Lluïsa Oliveda». Institut del Teatre. [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Maria Assumpció Català i Poch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Ventureta Mestres i Gras». Patrimoni VNG. Patrimoni de Vilanova i la Geltrú, 20-02-2020. [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Anna Maria Matute i Ausejo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «La Vall Fosca homenatja Conxita Grangé, última supervivent catalana dels camps nazis». NacióDigital, 27-07-2019. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «Maria Assumpció Balaguer i Golobart | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ Alonso, Cecilio; Pérez, Encarna Marín «Pilar Faus Sevilla» (en castellà). La Tribuna: Cadernos de Estudos da Casa-Museo Emilia Pardo Bazán, 0, 6, 09-02-2017, pàg. 23–25.
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, pàg. 892. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ «Enriqueta Batllem i Barceló: Spanish actor and singer (1925 - 2008)». People. [Consulta: 19 setembre 2025].
- ↑ «Adéu a Nadala Batiste». El Punt-Avui, 06-03-2015. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ Amanda Verdery Young. «Mirta Baravalle» (en anglès). Women in Peace. [Consulta: 29 novembre 2022].
- ↑ «Nieto/a - MARTINIS - NEUHAUS» (en castellà). Abuelas de Plaza de Mayo. [Consulta: 7 desembre 2024].
- ↑ «Paul Leonard Newman | enciclopedia.cat». [Consulta: 16 febrer 2025].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 544. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Virginia Johnson | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2021].
- ↑ «Etel Adnan Art» (en anglès). Shapero Modern Gallery. Arxivat de l'original el 2021-11-14. [Consulta: 14 novembre 2021].
- ↑ Bellucci, Mabel. «Laura Bonaparte: lesbianas, travestis, maricas y feministas te recuerdan» (en castellà). Rebelion, 09-11-2024. [Consulta: 9 gener 2025].
- ↑ Vance, Birgitta E.; Marting, Diane E. (ed.). «Marta Lynch (1925-1985) Argentina». A: Spanish American Women Writers: A Bio-bibliographical Source Book. Greenwood Publishing Group, 1990, p. 292–302. ISBN 978-0-313-25194-8. [Consulta: 18 agost 2017].
- ↑ «Professor Margaret Dayhoff». What is biotechnology? Biotechmet. [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ Pérez, Sengo. «La revolución no es una telenovela». La Diaria, 18-10-2017. Arxivat de l'original el 2020-01-21. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Flannery O’Connor | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ 40,0 40,1 40,2 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Caves, Roger W. Encyclopedia of the City (en anglès). Taylor & Francis, 2005, p. 54. ISBN 978-0-415-25225-6.
- ↑ McVicker, Mary F. Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century. McFarland, 2016-08-09, p. 143. ISBN 978-0-7864-9513-9.
- ↑ Marfany Nadal, Gemma «Janet Rowley». Annals de medicina, 95, 2, 2012. Arxivat de l'original el 2024-01-21. ISSN: 2013-7109 [Consulta: 3 març 2025].
- ↑ «Evelyn Berezin» (en anglès). The National Inventors Hall of Fame, 12-02-2024. [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ «Virginia Huston» (en anglès). Those obscure objects of desire, 07-10-2014. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ Martínez Pulido, Carolina. «Zofia Kielan-Jaworowska: dedicación a la ciencia por encima de la guerra fría (1)» (en castellà). Mujeres con ciencia, 21-12-2016. [Consulta: 22 gener 2025].
- ↑ «Wilma Lipp | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 desembre 2024].
- ↑ «Ruth First | South African activist, scholar, and journalist» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ 49,0 49,1 49,2 49,3 49,4 49,5 49,6 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Torres Parés, Javier. Homenaje a Nuria Parés a través de sus letras: Obra reunida (en castellà). Torre de Minerva. Facultad de Filosofía y Letras. Universidad Nacional Autónoma de México, novembre de 2021. ISBN 978-607-30-5315-0.
- ↑ «Mary Frances Lyon». The Lancet, 28-02-2015.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1958» (en anglès). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ Shipman, David «Obituary: Mai Zetterling» (en anglès). The Independent, 19-03-1994.
- ↑ «Jeanne Crain». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «CLEMENTI, Aldo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Rosario Castellanos, la primera en dar voz a quienes no la tenían: Dolores Castro» (en castellà). Gobierno de México. Secretaría de Cultura. [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ «Frei Otto | German architect» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Attila Ilhan» (en francès). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «BEBE BARRON // 1956» (en anglès). Sisters with transistors. The pioneers. [Consulta: 13 gener 2021].
- ↑ «Maureen Stapleton». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 11 març 2020].
- ↑ «Medgar Evers | American civil-rights activist» (en anglès). [Consulta: 12 juny 2021].
- ↑ Gunn, Mary; Codd, L. E. W.. Botanical Exploration Southern Africa (en anglès). CRC Press, 1981-06-01, pàg. 188. ISBN 978-0-86961-129-6.
- ↑ «Blanca París Corcoll | enciclopedia.cat». [Consulta: 22 abril 2023].
- ↑ «Biografía de Rosita Quintana». Todo Tango. [Consulta: 24 setembre 2017].
- ↑ «Lasker-Wallfisch, Anita». Music and the Holocaust. [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jacques Delors» (en francès). [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1976» (en anglès). [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «Mikis Theodorakis | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ «S'ha mort el lingüista Joseph Gulsoy, deixeble de Coromines i especialista en el parlar de la Canal de Navarrés». [Consulta: 25 agost 2025].
- ↑ «Muere en Sevilla la cantante Juanita Reina». El Mundo. [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2005» (en anglès). [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ «Christiane SCRIVENER». Parlament Europeu. [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ «Andrea Camilleri | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Soňa Červená» (en txec). Encyklopedie Prahy, 10-02-2019. [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «B.B. King | Biography, Songs, Assessment, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ Gliko, A. O.; Parfenyuk, O. I. «Memoria. En el 90è aniversari del naixement d'Elena Aleksandrovna Liubímova» (en rus). Institut Schmidt de Física de la Terra de l'Acadèmia Russa de les Ciències. Arxivat de l'original el 2018-09-28. [Consulta: 9 agost 2025].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2010» (en anglès). [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Angela Lansbury | Biography, Movies, TV, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «Celia Cruz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ Pujol Russell, Sara. «Julia Uceda Valiente» (en castellà). RAH. Historia Hispánica. [Consulta: 7 setembre 2025].
- ↑ «Johnny Carson | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 octubre 2021].
- ↑ «Luciano Berio». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Majja Mikhajlovna Pliseckaja | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «Robert F. Kennedy | Biography, Facts, & Assassination» (en anglès). [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ Cook, Richard. «Carrying a torch». New Statesman, 11-12-1998. [Consulta: 24 maig 2015].
- ↑ «María Asquerino» (en castellà). DeCine21, 19-09-2025. [Consulta: 20 setembre 2025].
- ↑ exhibit-E.com. «Martha Boto - Sicardi Gallery».
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ Vgl. Chronologie bzw. Filmografie der offiziellen Seite hildegardknef.de.
- ↑ Davies, Hugh. «Obituary: Daphne Oram». The Guardian, 24-01-2003.
- ↑ Visitació Ubach al diccionari d'Artistes Espanyols de la Frickr Collection
- ↑ «Marie Jaëll (1846-1925)». Musicologie. [Consulta: 28 desembre 2024].
- ↑ «Ontdek schilder Juliette Wytsman-Trulemans» (en neerlandès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ «Brema, Marie (1856–1925), Mezzosopranistin». BMLO. Bayerisches Musiker-Lexikon Online. Universität München. [Consulta: 30 gener 2025].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Sir H. Rider Haggard | British author» (en anglès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Louis dit Pierre Louÿs» (en francès). [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ Orledge, Robert. «Satie, Erik [Eric (Alfred Leslie)]». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.40105 [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «RICCI-CURBASTRO, Gregorio in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ Paulès, Xavier. La République de Chine : 1912-1949, 2019. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ Dotras Bravo, Alexia «La biblioteca cervantina de Carolina Michaëlis de Vasconcelos en la Universidade de Coimbra». Rumbos del hispanismo en el umbral del Cincuentenario de la AIH. Bagatto Libri, 2012, pàg. 167–173.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1925