Maia Plissétskaia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMaia Plissétskaia
Maya Plisetskaya-Romeo and Juliet-1961.jpg
Maia Plissétskaia, el 1961.
Dades biogràfiques
Naixement Maia Mikhàilovna Plisiétskaia
20 de novembre de 1925
Moscou
Rússia Rússia
Mort 2 de maig de 2015(2015-05-02) (als 89 anys)
Munic
Alemanya Alemanya
Nacionalitat Russa-espanyola
Ciutadania Rússia
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Espanya
Activitat professional
Ocupació ballarina de ballet, ballarina, coreògrafa, actriu i prima ballerina assoluta
Període en actiu 1943 –
Art ballarina
Altres dades personals
Cònjuge Rodion Shchedrin
Parella Warren Beatty
Pares Mikhail PlisetskiRachel Messerer
Germans
Premis i reconeixements
Príncep d'Asturies (2005)

Lloc web The Plisetskaya-Shchedrin Foundation
IMDB: nm0687334
Modifica dades a Wikidata

Maia Mikhàilovna Plissétskaia (en rus: Майя Михайловна Плисецкая) (Moscou, Unió Soviètica, 20 de novembre 1925 - Munic, Alemanya, 2 de maig 2015) fou una ballarina de dansa clàssica d'origen rus i nacionalitzada espanyola el 1993.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Nasqué el 20 de novembre de 1925 a Moscou dins una família d'origen jueu. Entrà al món de la dansa a l'edat de 3 anys a l'Escola de Dansa de Moscou, i tot i la difícil situació familiar (amb el seu pare executat per ordre de Iosif Stalin el 1937 i la seva mare deportada amb el seu germà al gulag) va destacar ràpidament a l'escola de dansa del Teatre Bolxoi sota les ordres dels seus oncles Asaf i Sulamith Messerer.

Carrera[modifica | modifica el codi]

El 1943 s'uní a la Companyia del Teatre Bolxoi, convertint-se ràpidament en la primera ballarina. La seva cabellera roja i la seva ferma mirada comportà que ràpidament aconseguís un grandíssim èxit. Gràcies a la seva fortalesa física i el seu carisma aconseguí fer uns salts que cap altra ballarina havia fet fins aquells moments, aconseguint superar el renom d'Anna Pàvlova, fins aquells moments la màxima figura del ballet rus.

Com a Carmen al 1974

El 1949 ballà a la sala Sant Jordi del Gran Palau del Kremlin davant Stalin, amb motiu del seu 70è aniversari, i amb Mao Tse Tung al seu costat.[1]

El 1956 se li negà participar en la gira del Teatre Bolxoi pel seu origen jueu. El 1959 però li fou permès participar-hi, donant-se a conèixer internacionalment gràcies a les gires internacionals que la van dur als Estats Units, França, Regne Unit, Itàlia i Espanya, entre altres països.

Per a la Plissétskaia, José Greller Granero, muntà Maria Estuardo, Un viaje entre el amor y la muerte, estrenada en el teatro de la Zarzuela en la temporada de 1988, i que tingueren un gran èxit.[2]

El 1990 abandonà la Unió Soviètica per instal·lar-se primer a Itàlia, on fou directora del Ballet de l'Òpera de Roma, i posteriorment s'instal·là a Espanya, on fou nomenada directora del Ballet Lírico Nacional de Madrid[3] i aconseguí la nacionalitat espanyola el 1993.

L'any 2005 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts al costat de la també ballarina Tamara Rojo.

Es retirà als 75 anys, en una gala homenatge en el teatre Bolxoi de Moscou amb dos miniballets creats pel coreògraf francès, Maurice Béjart. Morí el 2 de maig de 2015 a Munic d'un atac al cor.[4]

Fundació Internacional[modifica | modifica el codi]

Maia Plisiétskaia i el seu marit Rodion Shchedrin han creat una Fundació amb la qual pretenen contribuir a la creació i al manteniment d'un arxiu documental sobre la trajectòria d'ambdòs, un museu sobre la dansa clàssica i la composició musical. Aquesta fundació organitza concursos de dansa clàssica i conferències relacionades amb el ballet i la composició.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Poch, Rafael «La ballarina Maia Plisetskaia escriu l'amarg desagravi del cigne del Bolxoi» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 11-09-1994 [Consulta: 17 desembre 2013].
  2. Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1987-88, pàg.119 (ISBN 84-239-4361-5)
  3. García, Fernando «Maia Plisetskaia desitja que els millors coreògrafs del món treballin al Ballet Nacional» (en castellà). La Vanguardia, 26-08-1987 [Consulta: 17 desembre 2013].
  4. «La ballarina Maia Plissetskaia mor als 89 anys». El Periódico, 02-05-2015 [Consulta: 3 maig 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maia Plissétskaia Modifica l'enllaç a Wikidata