Norman Robert Foster

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'arquitecte britànic. Si cerqueu el físic nord-americà, vegeu «Norman Foster Ramsey».
Infotaula de personaNorman Foster
Norman Foster dresden 061110.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1 de juny de 1935 (1935-06-01) (82 anys)
Manchester
Alma mater Yale School of Architecture . arquitectura (1961–1962)
Universitat de Manchester . arquitectura (1956–1961)
Burnage High School
Activitat professional
Ocupació Arquitecte
Moviment Arquitectura high-tech
Obra
Obres destacades Commerzbank Tower
Hotel Hilton València
Willis Building
The Harmon
SEC Armadillo
Langham Hotel
Metro de Bilbao
Milano Santa Giulia
Expo MRT Station
Reichstag dome
Millennium Bridge
Torre Caja Madrid
U2 Tower
Deutsche Bank Place
Centre d'entreteniment de Khan Shatyry
World Port Center
Hearst Tower
Philological Library of Freie Universität Berlin
Sainsbury Centre for Visual Arts
The Bow
Imperial War Museum Duxford
The Index
APIIC Tower
AT&T Performing Arts Center
Torre de Collserola
Faculty of Law, Cambridge
Langley Academy, Slough
Sage Gateshead
Willis Building
New Holland Island
Palace of Peace and Reconciliation
National Portrait Gallery
Two World Trade Center
Carré d'art
City Hall (Londres)
Gerling Ring Square
Canary Wharf tube station
8 Canada Square
30 St Mary Axe
Reichstag
National Police Memorial
McLaren Technology Centre
Leslie Dan Faculty of Pharmacy
HSBC Building
Rose Bowl
Queen Elizabeth II Great Court
Dresden Central Station
Wembley Stadium
Crystal Island
Viaducte de Millau
Dades familiars
Cònjuge Wendy Cheesman (1964–1989)
Elena Ochoa (1996–)
Premis i reconeixements

IMDB: nm1678066
Modifica dades a Wikidata

Norman Robert, Baró Foster of Thames Bank, OM, Kt. (Manchester, Regne Unit 1 de juny de 1935) és un arquitecte britànic, un dels arquitectes contemporanis amb major renom i reconeixement internacional.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Torre Swiss Re, Londres
El Reichstag a Berlín després de la seva restauració per Norman Foster el 1999.

Va estudiar arquitectura en la Universitat de Manchester i va obtenir després una beca per a prosseguir els seus estudis a la Universitat Yale (Estats Units d'Amèrica).

De retorn a Anglaterra, Foster va treballar durant un temps amb l'arquitecte Richard Buckminster Fuller i va fundar el 1965 l'estudi d'arquitectes Team 4, juntament amb la seva primera dona Wendy, Richard Rogers i l'esposa d'aquest, Sue. Dos anys més tard el nom de l'estudi va ser canviat i va quedar en Foster And Partners. Els projectes inicials de Foster es caracteritzen per un estil "high-tech" molt pronunciat, influït també pels criteris del seu soci Rogers. Més endavant les línies dels seus edificis se suavitzen i desapareix en bona parteix aquest caràcter tècnic dut a l'extrem. En tot cas, els projectes de Foster i els seus socis duen un marcat segell industrial, en el sentit que empren en els edificis elements que es repeteixen multitud de vegades, pel que són fabricats en llocs allunyats de l'obra.

El 2007 Foster dissenyà el seu primer celler, Portia, per al grup vinícola espanyol Faustino en la localitat burgalesa de Gumiel de Izán. També és l'encarregat de la futura remodelació de l'estadi del Futbol Club Barcelona.

Actualment, l'estudi de Foster i els seus associats té oficines a Londres, Berlín i Singapur, amb una plantilla de 500 persones.

El 1996 Lord Foster, després d'haver enviudat, es va casar amb la psicòloga, sexòloga i editora espanyola Elena Ochoa.

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Foster va ser armat cavaller (Sir) el 1990 i se li va conferir l'Orde del Mèrit el 1997. El 1999, la reina Isabel II el va ennoblir amb el títol vitalici de Baró Foster de Thames Bank.

També ha rebut diversos premis importants d'arquitectura, com la medalla d'or de l'institut americà d'arquitectura i, en 1999, el prestigiós premi Pritzker.[1]

El maig de 2009 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.[2]

Obres representatives[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.pritzkerprize.com/pdf99/Sec2.pdf
  2. Fundació Príncep d'Astúries - Premi de les Arts 2009 (castellà)
  3. Foster, Norman; Abel, Chris. The Reichstag (en anglès). London: Prestel Publishing Ltd., 2011. ISBN 978-3-7913-4589-5. 
  4. Foster, Norman; Kiem, Karl; Buchanan, Peter. Free University of Berlin (en anglès). London: Prestel Publishing Ltd., 2011. ISBN 978-3-7913-4544-4. 
  5. Foster, Norman; Abel, Chris. Beijing International Airport (en anglès). London: Prestel Publishing Ltd., 2010. ISBN 978-3-7913-4313-6. 
  6. Foster, Norman; Abel, Chris. Carré d'Art (en anglès). London: Prestel Publishing Ltd., 2011. ISBN 978-3-7913-4545-1. 
  7. Foster, Norman; Leslie, Thomas. Viaducte Millau. London: Prestel Publishing Ltd., 2012. ISBN 978-3-7913-4687-8. 
  8. Foster, Norman; Sudjic, Deyan. The Great Court at the British Museum (en anglès). London: Prestel Publishing Ltd., 2011. ISBN 978-3-7913-4590-1. 
  9. Foster, Norman; Giovanni, Joseph. Hearst Tower (en anglès). London: Prestel Publishing Ltd, 2010. ISBN 978-37913-4493-5. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. Foster, Norman. Foster 40 Themes. Londres. Ed. David Jenkins,2007. ISBN 978-3-7913-3795-1
  2. Fernàndez Galiano,Luís. Norman Foster In the 21st Century. Madrid, AV Monografías 2013. ISBN 978-84-616-6704-8

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Norman Robert Foster Modifica l'enllaç a Wikidata